XII Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya Del 8 al 18 de novembre 2018 | Filmoteca de Catalunya

dfc95917-483e-4e68-bafd-450586051b26
 
El mític documental La vida quotidiana d’un poble sirià
obre la XII Mostra de Cinema Àrab
  • La productora Hala Alabdalla presenta el primer film d’Omar Amiralay, encara prohibit a Síria
  • La vida quotidiana d’un poble sirià (1974) combina el gènere documental en un entorn rural amb un sofisticat llenguatge cinematogràfic
  • Durant 10 dies es podran veure, a la Filmoteca de Catalunya, 14 llargmetratges de països com Palestina, Egipte, Algèria o Síria
 La Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya 2018 obre les seves portes dijous 8 de novembre a les 21.30 a la Filmoteca de Catalunya oferint l’oportunitat de veure a la gran pantalla un documental únic. La vida quotidiana d’un poble sirià, òpera prima del director Omar Amiralay, mostra el descontentament d’una comunitat rural amb les reformes agràries del govern del país a la dècada dels setanta. El film, que presenta per a l’ocasió Hala Alabdalla, productora siriana que va treballar habitualment amb Amiralay, fa palpable la divisió entre els discursos oficials i els de la gent del carrer fent servir, a la vegada, un llenguatge cinematogràfic inquiet i avantguardista.
La vida quotidiana d’un poble sirià
La vida quotidiana dins i fora de Síria
El país convidat de la Mostra aquest any és Síria, que serà present amb el film d’Amiralay juntament amb el drama La nit, de Mohamed Malas, exploració del conflicte palestino-israelià de l’any 1992 sobre un noi que intenta reconstruir la memòria del seu pare, combatent mort de la Palestina ocupada; i els documentals Reines de Síria (2014), de Yasmin Fedda, on un grup de refugiades sirianes assaja i interpreta l’obra de teatre Les troianes d’Eurípides, exercici tan terapèutic com artísticament interessant; i Gust de ciment (2017), de Ziad Kalthoum, que explica el neguit dels treballadors de la construcció sirians al Líban, que fan edificis mentre, ben a prop, casa seva està sent destruïda.
Tot esperant les orenetes
Vides quotidianes a Algèria, Palestina, Egipte o Líbia
La Mostra projecta, des de fa dotze anys, realitats i ficcions a multitud de països que testimonien visions riques i heterogènies d’un terme –l’àrab– sovint simplificat. En paraules de la directora de la Mostra, Txell Bragulat, enguany podrem veure a les pantalles de la Filmoteca “gent corrent, que viu una quotidianitat feta de petits plaers i d’angoixes, d’esperances i decepcions. Una quotidianitat sovint difícil, fins i tot brutal, però, malgrat tot: mai resignada.” Els films: La batalla d’Alger, de Gillo Pontecorvo, que es projectarà en una còpia recentment restaurada i inèdita a Espanya; el documental que l’acompanya, La batalla d’Alger, una pel·lícula dins la història (2017), de Malek Bensmaïl –un dels convidats d’enguany–; els films del cèlebre director egipci Youssef ChahineLa terra (1969), Alexandria… Per què?(1978) i Alexandria encara i sempre (1989), que presentarà Ali Al Adawy; el drama social egipci Roses enverinades(2018), de Fawzi Saleh; Tot esperant les orenetes (2017), de Karim Moussaoui, històries creuades de tres singulars personatges conformen un fresc de l’Algèria actual; el documental Un sentiment més gran que l’amor, de Mary Jirmanus Saba, que recupera les lluites obreres i les vindicacions feministes al Líban dels anys 70; el celebrat i dur documental Ambulance (2017), del jove director Mohamed Jabaly, que serà present a la Mostra, i que grava tot el que passa dins d’una ambulància durant l’assalt a Gaza del 2014; i l’última pel·lícula d’Annemarie Jacir Invitación de boda (Wajib) (2017), que parla de les peripècies i disjuntives d’una família palestina preparant una boda.