lectura dramatitzada
Vida de Mestre Ramon, amb guió de
Miquel Pujadó i direcció de
Carles Canut. L’acte, en què participaran
Lluís Soler,
Lluïsa Mallol,
Anna Güell,
Joan Negrié i
Pep Ribas, tindrà lloc el pròxim dilluns 14 de novembre a les 20 h, al Teatre Romea.
Ramon Llull és un clàssic de la literatura catalana i del pensament europeu. Però hi ha dues definicions possibles de la paraula clàssic, en cultura. D’una banda és un clàssic aquell qui ha deixat una petja important en la història i és necessari, en conseqüència, per entendre l’evolució de les coses i de tot allò que va passar després d’ell, gràcies a ell. I un clàssic és també aquell qui, encara que estigui lluny en el temps o en l’espai, ens parla i ens interpel·la a les persones d’avui.
És obvi que Llull és un clàssic en el primer sentit. Les aportacions de Llull han tingut un impacte que a ell mateix el sorprendria sobre la ciència i l’art contemporani. És un precedent de la cibernètica, de la informàtica, de la intel·ligència artificial, d’una determinada lògica que és present en la creació contemporània, científica i artística. La seva concepció de l’altre, de la necessitat de dialogar per convèncer i de traduir per fer-se entendre també ens serveix per afrontar problemes contemporanis d’interculturalitat.
Això el faria interessant, fins i tot imprescindible, per a erudits i historiadors. Però a més els textos de Llull, també els de vocació més directament literària, ens parlen avui, amb paraula d’avui, sobre qüestions d’ara mateix. I això el fa interessant per a qualsevol persona que vulgui fer servir la literatura i el pensament per entendre i viure amb intensitat. Llull no és només un precursor. És també una veu viva.
