| El TAK estrena «Victorina», el nou musical de La Barni després d’èxits com «La filla del mar» o «Ojos Verdes». Silvia Marsó i Gràcia Fernández protagonitzen una peça alegre i vitalista que reivindica la diversitat i el llegat de la cultura popular L’espectacle compta amb autoria d’Eva Hibernia, direcció de Marc Vilavella i arranjaments i direcció musical de Gustavo Llull (amb 11 cançons interpretades en directe) «Victorina» busca recuperar la història, la memòria, el sentit i reivindicar tot allò que el teatre significa avui dia alhora que defensa el musical com un gènere multidisplinari i el barreja amb el teatre visual, físic, corporal i el clown. L’obra s’inspira en les memòries de l’escenògrafa Victorina Durán, agent i testimoni singular dels primers anys del segle XX, la república i l’exili, i membre actiu de «las sin sombrero».  Fotografia: Gracia Fernández i Silvia Marsó © Júlia Simó Puyo i Jordi Oset Silvia Marsó i Gracia Fernández despleguen un exercici de virtuosisme interpretatiu en aquesta peça que és, sobretot, una declaració d’estimació al teatre. L’obra s’inspira en les memòries de l’escenògrafa Victorina Durán, agent i testimoni singular dels primers anys del segle XX, la república i l’exili, per convocar un espectacle d’abundància escènica que actualitza el llegat de «las sin sombrero» i restitueix el vincle amb aquesta generació. Victorina arriba just després de la celebració dels 15 anys de trajectòria de La Barni. En aquesta ocasió, la companyia segueix treballant amb els elements la caracteritzen: la cultura popular, la memòria històrica i el judici a les persones diverses. L’espectacle compta amb música en directe (piano i viola) i es podrà veure al Teatre Akadèmia durant 3 úniques setmanes: del 18 d’octubre al 5 de novembre (espectacle en castellà). Sinopsi Què és això que es mou en mig d’aquest laberint d’objectes i deixalleries? Sembla un animal, però parla i sedueix… és una dona! Es diu Victorina, i amb la seva irreverència i vitalitat està disposada a fer-nos tremolar de passió. El vell truc de la vida… ah, ella sap molt bé com rescatar de l’oblit allò que encara està ple de sentit i emoció i… hop, hop, hop!, fer-lo aparèixer de nou davant els nostres ulls meravellats. Amb la complicitat de Querubín, la peculiar guardiana d’aquest magatzem còsmic, els objectes muts desperten i convoquen altres veus, altres cossos. Llavors Victorina ja no és només la seva petita història, també és la Història i les companyes d’una generació que va gosar apropiar-se amb tots els seus recursos i talents de la realitat social per transformar-la. Victorina és, doncs, una part de la nostra memòria que encara té llavors i vitalitat suficient per fructificar en el present. L’entreteixit de diversos llenguatges escènics i l’homenatge a diferents tradicions teatrals conforma una festa on la música en viu, els números musicals, la manipulació d’objectes, el treball de màscares, el clown i la Commedia dell’arte multipliquen les evocacions d’aquest món deliciosament juganer i, a la vegada, apassionadament seriós, de la nostra protagonista. Silvia Marsó: «Quan va caure a les meves mans aquest text, vaig pensar que això era una barbaritat. Em va sorprendre aquesta dona tan valenta, que va defensar la llibertat i la seva condició de diferent allà on va anar al llarg de la seva existència. M’agrada molt com escriu l’Eva Hibernia, d’una manera tan original, tan diferent i tan imprevisible. Tot això ha fet que m’hagi llançat a coproduir i a fer aquesta aposta per un teatre musical diferent, i sempre des del respecte, des del fet de cuidar cada parcel·la de l’espectacle. A més del teatre i la música, també m’evoca als meus principis a l’Institut del Teatre, quan vaig començar a estudiar pantomima, clown, Commedia dell’arte…» Gracia Fernández: «El meu personatge és la/el Querubín, un ésser misteriós, innocent i proper al clown. En un món on les coses que es fan malbé es rebutgen, va recuperant objectes oblidats, els va entenent, estimant i va buscant la seva ànima. A La Barni ens venia molt de gust trepitjar terreny desconegut fins ara. Navegar, provar, investigar i crear amb aquest equip meravellós. A més, l’obra té aquests elements que sempre ens han semblat molt atractius: la cultura popular, la memòria històrica i el judici a les persones diverses.»  Silvia Marsó i Gràcia Fernández © Júlia Simó Puyo i Jordi Oset L’obra en paraules d’Eva Hibernia «Victorina és, per a mi, la victòria de l’alegria. Una dona capaç de ser fidel a si mateixa, malgrat l’esdevenir social i polític. És l’encarnació de la força de la creativitat, una força que em sembla més necessària que mai. És la capacitat d’estimar i conservar, talents que val més entrenar com a individus abans que tot el que ens envolta esclati per l’egoisme i la indiferència. És la naturalitat de la irreverència davant les normes absurdes i el respecte a la llei del caràcter propi. És, a més a més, un cant a la vàlua de l’individu; els canvis col·lectius es fan a poc a poc, des de la petita parcel·la de cadascú, triant com es defensa el fet possible que encara no ha estat reconegut. Victorina és una dona més d’aquelles que estaven construint una altra Espanya, “la España que pudo haber sido”, i que serà brutalment tallada pel cop militar liderat per Franco i els anys posteriors, als quals es van esborrar tot signe, tota empremta, tot fruit del que van aconseguir elles. Els seus noms han desaparegut de la història. I amb ells se’ns priva de la comprensió de tot allò que ha sigut arrencat de la nostra identitat. La ferida és molt més gran del que suposem. A mesura que investigo així ho constato. Per això elaboro aquesta consciència mitjançant la força reparadora del teatre. El teatre no només és el gènere d’aquest text, és també un altre protagonista. La voluntat d’estimar les coses de Victorina Durán ha sigut un mirall per a mi, i el meu gran amor pel teatre és aquí. Per això he volgut proposar un text des del qual tots els oficis implicats poguessin brillar. És un plaer sentir a tothom que s’acosta al text des de la seva parcel·la -interpretació, direcció, composició musical, escenografia, figurinisme, llum, espai sonor- com la crida a la imaginació fa emergir l’entusiasme.» L’obra en paraules de Marc Vilavella «El teatre musical per definició ja és un gènere multidisciplinari, però a La Barni sempre ens agrada intentar portar aquest concepte una miqueta més enllà. Especialment en aquest cas, ja que l’obra comporta unes exigències d’alt voltatge poètic, visual i energètic. Dins d’aquest barret màgic hi hem posat diferents llenguatges i codis teatrals: (visual, físic, corporal, clown…). Aquests són els ingredients que estem jugant i, per tant, el treball de la posada en escena és col·laboratiu amb la creació de moviment i dramatúrgia d’objectes de Teresa G. Valenzuela i Marta Asamar, que també signa l’assessorament de clown. Treballem conjuntament amb la direcció escènica per aconseguir tot això. Victorina és una obra d’alta volada poètica molt exigent per les dues intèrprets, que fan un desplegament de mitjans i recursos realment increïble.» | |