NOVA PRODUCCIÓ DE ‘MANON LESCAUT’ DE PUCCINI AMB GREGORY KUNDE I LIUDMYLA MONASTYRSKA
La parella protagonista que encarnen Manon i Des Grieux, s’alterna amb la soprano Maria Pia Piscitelli i els tenors Jorge de León y Rafael Dávila
El director d’escena Davide Livermore i el mestre Emmanuel Villaume debuten al Liceu amb aquesta coproducció amb el Teatro di San Carlo de Nàpols i el Palau de les Arts Reina Sofía de València
Una de les òperes més populars de Giacomo Puccini, Manon Lescaut, arriba del 7 al 22 de junyamb una nova producció del Gran Teatre del Liceu, el Teatro di San Carlo de Nàpols i el Palau de les Arts Reina Sofía de València. El director d’escena i escenògraf italià Davide Livermore debuta al Liceu amb aquest muntatge ambientat en el context de la immigració de principis del segle XX i que compta amb la batuta del també debutant al Teatre Emmanuel Villaume. Tots dos lideren un repartiment de luxe que amb les sopranos Liudmyla Monastyrska (que debuta el rol) i Maria Pia Piscitelli en el paper de Manon, els tenors Gregory Kunde, Jorge de León (que debuta el rol) iRafael Dávila encarnant Des Grieux, i l’Orquestra i el Cor del Liceu.
Estrenada al Teatro di San Carlo de Nàpols el 15 de juny de 2017, la coproducció que arriba ara al Liceu ens trasllada als Estats Units de finals del segle XIX, data de composició de l’obra i també d’inauguració del centre de detenció d’immigrants d’Ellis Island, on s’ambienta part de l’òpera i per on havien de passar tots els que entraven al país per Nova York. Livermore va voler traslladar temporalment la història però també algun dels seus escenaris com el del final de l’òpera, que situa en un hospital, una analogia del “desert de l’ànima, la condició extrema de soledat i desesperació” que pot viure un immigrant en un lloc desconegut i que acaba sent el fatal destí de la protagonista Manon. Bona prova n’és la cèlebre ària «Sola, perduta, abbandonata» del quart acte, exemple de la música arravatadora i fidel als principis del verisme que caracteritzaManon Lescaut.
Manon Lescaut va ser el primer gran èxit de Puccini i la versió operística més reconeguda de la novel·la homònima de l’abbé Prévost, que tot i patir la censura a França, no va frenar la inspiració d’altres importants compositors com Auber o Massenet. Aquesta cèlebre òpera de 1893 ens narra la història de l’ascensió i caiguda de la cortesana Manon. Una jove que, juntament amb el seu enamorat Des Grieux, decideix fugir del convent on el seu pare ha decidit ingressar-la. El seu germà Lescaut pretén emparellar-la amb el banquer Geronte di Ravoir però després d’aconseguir el seu propòsit i fer caure de nou Manon en una vida frívola i plena de luxes, torna penedit a unir la parella. Manon és detinguda i condemnada a l’exili al desert nord-americà, on morirà sense la seva riquesa però en els braços del seu estimat Des Grieux.
Manon Lescaut és un dramma lirico en quatre actes i llibret de Domenico Oliva i Luigi Illica amb intervencions de Marco Praga, Ruggero Leoncavallo, Giacomo Puccini, Giulio Ricordi i Giuseppe Adami. Es va estrenar amb gran èxit l’1 de febrer de 1893 al Teatro Regio de Torí. Al Liceu va arribar el 5 d’abril de 1896 amb molt bona rebuda de la crítica especialitzada. La darrera vegada que es va veure al Teatre va ser el 8 de gener de 2007, on s’ha representat un total de 60 vegades.