|
Un fals documental basat en la seva pròpia realitat, sobre la creació d’un espectacle amb una companyia dividida entre dos països separats per un oceà. La meitat del grup becada, treballant i residint a l’espai de creació de la Nau Ivanow de BCN on podrà experimentar un procés de creació en condicions, artísticament parlant, adients; i l’altre meitat de la companyia a Guadalajara (Mèxic) en una realitat totalment oposada. En paraules de la pròpia companyia, Arrogante Albino: ‘Compartir las experiencias, equipararlas. “El encuentro no se realiza” porque las condiciones de creación no son las mismas, se produce un cuestionamiento de nuestra propia práctica. Revisar el desarrollo de nuestras metodologías. Creemos necesario reflexionar sobre la práctica artística en el universo institucional e independiente.’
A Un grupo de performers mira hacia el oriente es juga amb el què ha passat i s’ha gravat, però també es representa en escena el què no s’ha pogut gravar, fins i tot inventar el que hauria pogut succeir. En aquesta peça l’espectador, com la càmera, és l’últim editor. La posada en escena està basada en el cinema documental que contempla, que observa, però que també és partícip, no es busca que la càmera desaparegui, si no que sigui l’autor i ens ajudi a seleccionar el què volem que l’espectador vegi. En escena hi haurà un set de filmació que funcionarà com una “pel·lícula en tercera dimensió”, un dispositiu per representar, recrear i simular en directe els moments que han quedat fora dels enregistraments previs.
Aquest projecte, igual que les anteriors peces d’ Arrogante Albino, és de creació col·lectiva. Es treballa a partir de pautes específiques, inquietuds, desigs personals i col·lectius. El concepte d’aquesta peça gira entorn de la pregunta: Com i de quantes maneres ens podem representar?
Arrogante Albino és un col·lectiu d’artistes de diverses disciplines artístiques al que no li són indiferents les problemàtiques socials del seu context, per la qual cosa els seus treballs estan carregats d’exercicis de reflexió i crítica davant la realitat que els envolta, generant així espais de trobada i diàleg amb els espectadors. En els seus projectes es barregen llenguatges performatius, teatrals, audiovisuals i d’altres disciplines artístiques. |
|
|
|
|
