|
‘
UN BALLO IN MASCHERA’ INAUGURA LA TEMPORADA DEL LICEU DE LA MÀ DEL TÀNDEM BOUSSARD-LACROIX
El tenor polonès Piotr Beczala torna al Liceu encapçalant una llista de grans figures com Carlos Álvarez, Dolora Zajick, Giovanni Meoni, Marco Caria, Patricia Bardon, Keri Alkema, Fabio Sartori i Maria José Siri entre molts d’altres
El director d’escena Vincent Boussard proposa una estètica fosca i de misteri que compta amb el vestuari del dissenyador francès Christian Lacroix
El mestre italià Renato Palumbo dirigeix l’Orquestra del Liceu, que s’acompanyarà de VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers i el Cor del Liceu
El proper dissabte 7 d’octubre el Liceu inaugura la seva temporada amb Un ballo in maschera de Verdi. Aquesta producció del Théâtre du Capitole de Toulouse i l’Staatstheater Nürnberg, que es podrà veure fins el dia 29 del mateix mes, compta amb la direcció d’escena de Vincent Boussard i la direcció musical de Renato Palumbo. L’Orquestra i el Cor del Liceu, així com el conjunt VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió, acompanyen dos repartiments de luxe encapçalats per Piotr Beczala i Fabio Sartori en el rol de Riccardo i Keri Alkema i Maria José Siri com a Amelia. Els dos casts els completen grans figures com Carlos Álvarez, Giovanni Meoni i Marco Caria com a Renato o Dolora Zajick i Patricia Bardon com a Ulrica, entre d’altres.
En l’espectacular posada en escena que presenta Vincent Boussard trobem un ambient fosc i tacat de misteri, en el qual hi ha col·laborat la feina de vestuari d’un dels grans de la moda, el francès Christian Lacroix. Aquest tàndem ja el vam poder veure a la producció d’I Capuleti e I Montecchi de la temporada 2015/16. En el terreny musical, Un ballo in maschera destaca per una gran quantitat de moments àlgids, àries pensades pel lluïment dels solistes com ‘Ma se me forza perderti’ de Riccardo, el duet ‘Teco io sto’ o la que molts consideren una de les millors àries per a baríton de Verdi, ‘Eri tu’ que protagonitza Renato.
Aquesta obra mestra de Verdi ens endinsa en un joc d’enveges i conspiracions que va despertar les ires de la censura del moment, obligant el compositor a convertir el rei Gustau III de Suècia en el governador Riccardo de Boston. Els censors no permetien que es representés la mort d’un sobirà en escena, o de cap personatge relacionat amb la monarquia, fet que va comportar el trasllat de l’acció i el canvi de rang del protagonista. Unes limitacions que no van impedir que el melodrama seguís narrant una història de passions amoroses, gelosia, venjances i un perdó final.
Aquest melodrama en tres actes, llibret d’Antonio Somma i música de Guiseppe Verdi es va estrenar per primera vegada el 17 de febrer de 1859 al Teatro Apollo de Roma. Al Gran Teatre del Liceu va arribar el 31 de gener de 1861, tres mesos abans del primer gran incendi que destruiria el teatre barceloní. La darrera vegada que vàrem poder veure Un ballo in maschera al Liceu va ser el 3 de gener de 2001, on s’hi ha representat 150 vegades.
Qui s’amaga darrera la màscara? Amb motiu de les representacions d’Un ballo in maschera, el Liceu i el Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona – MEAM presenten l’exposició Qui s’amaga darrera la màscara, una selecció de pintures contemporànies que reflexionen sobre les “caretes” que ens posem cada dia, tot relacionant-ho amb aspectes claus de la trama de l’òpera de Verdi com l’enveja, la passió, l’adulteri, la traïció… |
