Tres Tombs
Els Tres Tombs és una festa popular a l’entorn de la festivitat de sant Antoni Abat (17 de gener). El ritus principal consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població. Per això, aquest ritus s’anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”.[1] Antigament es donava tres voltes al voltant d’un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l’església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d’on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets es costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.
Les poblacions catalanes que celebren de manera destacada els tres tombs són:
Barcelona. Concretament al Barri de Sant Antoni i a l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el 1432 hi va haver un incident entre el gremi de llogaters de mules i el de bastaixos de ribera. Es decidí que el gremi de llogaters ho celebrés el primer diumenge passada la diada per a què les gales dels dos gremis no es confonguessin.
Igualada. Són els tres tombs més antics portats a terme ininterrompudament des de l’any 1822[2] i exemplifiquen la importància que segueixen tenint les celebracions de Sant Antoni a Catalunya. La transcendència històrica dels traginers de l’Anoia l’han convertit en una diada molt especial, declarada festa d’interès turístic nacional l’any 1981. Destaca la importància de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, la diligència Igualada-Barcelona i el Museu del Traginer.
Montblanc. La bandera de la comissió de Sant Antoni es hissada durant les festes al balcó de l’Ajuntament.
Valls. És un dels Tres Tombs més matiners del calendari català i té lloc el cap de setmana abans del 16 de gener. Els Tres Tombs de Sant Antoni Abat de Valls són declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya. En destaca la profusió de carros de treball i el seu pas pels carrers del barri antic és un dels moments més genuïns d’aquesta celebració a Catalunya.
Vilanova i la Geltrú. Per la qualitat, quantitat i diversitat dels participants és en una de les més importants. El 18 de gener de 1851 el Diari de Vilanova publicà: Parece que esta mañana durante los tres tombs, ha habido tambien una desgracia, como sucede casi todos los años… . Es realitzava una cursa de genets i qui guanyava era proclamat el banderer de l’any vinent.
Altres poblacions que realitzen actes:
Àger
Alguaire
Almenar
Amposta
Ardèvol
Argentona
Artesa de Segre
Ascó
Balaguer
Banyeres del Penedès
Batea (Terra Alta)
Bellpuig d’Urgell
Benicarló
Benissanet
La Bisbal del Penedès
Bot (Terra Alta)
Breda
Caldes de Montbui
Camarasa
Cambrils
Canovelles
Castellnou de Seana
Castellterçol
Centelles
Cerdanyola del Vallès
Collbató [3]
Cornellà de Terri
Esplugues de Llobregat
Falset
Fígols de les Mines
Flix i Granadella
Guissona
L’Hospitalet de Llobregat
La Llacuna
Lleida
La Sentiu de Sió
Llinars del Vallès
Lloret de Mar
Manlleu
Martorell
Massalcoreig
Miravet
Montmajor
Montmeló
Móra d’Ebre
Móra la Nova
El Perelló
Piera
La Pobla de Massaluca
La Pobla de Segur
Prades
Puigcerdà
Ripollet
Roda de Ter
Roquetes
Rubí
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Joan Despí
Sant Llorenç de Morunys
Sant Vicenç de Castellet
Santa Eugènia de Berga
Santa Eulàlia de Ronçana
La Seu d’Urgell
Santa Perpètua de Mogoda
Taradell
Tarragona
Terrassa
Tivenys
Torà
Torre de l’Espanyol
Tortosa
Tremp
Ulldecona
Ulldemolins
Vallirana
Vallromanes
Vilafranca del Penedès
Vila-seca i Salou
Vilassar de Dalt