| La Sala Versus Glòries estrena “Tot fent Pigmalió” una producció d’Anexa Teatre amb Lloll Bertran i Manel Barceló Una carta d’amor a la professió d’actor i un homenatge a la riquesa de registres del català El proper 1 de Febrer la Sala Versus Glòries estrena Tot fent Pigmalió, una adaptació de Marc Rosich a partir de l’obra de Bernard Shaw interpretada per Lloll Bertran i Manel Barceló, codigirida per Marc Rosich i Jordi Andújar amb música original i direcció musical de Marc Sambola. Un clàssic universal passat pel sedàs de la dramatúrgia contemporània que és una carta d’amor a la professió d’actor i un homenatge a la riquesa de registres del català. Anexa Teatre s’enfronta a un nou repte amb el mateix equip creatiu: un «Pigmalió» adaptat a dos únics actors que es desdoblaran en tots els personatges de l’obra. No és la primera vegada que la Lloll s’encara al personatge. Ja ho va fer fa més de vint anys enrere, sota les ordres de Dagoll Dagom. Ara, però, la nostra actriu còmica per antonomàsia s’encara al nou repte amb una mirada melancòlica, la d’una actriu que pot mirar enrere tota una carrera, però que en cap moment perd la ironia. Amb Manel Barceló com a partenaire de luxe, els dos actors desgranen les raons per què aquest clàssic contemporani els apassiona tant i es llancen a desgranar les picabaralles dialèctiques dels dos personatges, en un constant estira i arronsa còmic. En la versió de Joan Oliver, el Londres de principis de segle XX passa a ser la Barcelona dels anys cinquanta, Eliza Doolitle es converteix en Roseta Fernandes i Higgins, en el professor Jordana, qui accepta el repte d’esborrar l’accent xava de la florista i fer-la passar per gran dama entre la societat burgesa. Sobre l’autor Bernard Shaw (1856-1950), dramaturg i crític, va escriure més de 60 obres, entre ellesPigmalió el 1912. Va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1925 i el 1938 va compartir l’Óscar a millor guió adaptat per la versió cinematogràfica de Pigmalió, convertint-se en la primera persona en rebre un Premi Nobel i un Óscar. Influenciat per Henrik Ibsen, va tractar d’introduir un nou realisme en la dramàtica de llengua anglesa, utilitzant les seves obres com a vehicles per difondre les seves idees polítiques, socials i religioses. Bernard Shaw ha sigut qualificat sovint com el segon dramaturg en llegua anglesa més important després de William Shakespeare i nombrosos estudiosos de la seva obra el consideren com un personatge de gran influència en diferents generacions de dramaturgs. Sinopsi Hi ha personatges que queden gravats en la memòria. I la Lloll va quedar marcada pel primer cop que va veure Audrey Hepburn a My Fair Lady. Les cançons inoblidables, el guió a partir de Bernard Shaw, aquella gran pamela que portava a l’escena de les carreres d’Ascot… però sobretot el pols tens i constant entre la florista Eliza i el professor Higgins. Ara, a Tot fent Pigmalió, l’actriu compta amb la complicitat de Manel Barceló, per rememorar les grans escenes de text de la parella protagonista, però també les seves cançons favorites del musical. Fent servir la sucosa i ocorrent traducció al català de Joan Oliver, l’espectacle és una carta d’amor a la professió d’actor, però sobretot, en aquests moments tan crítics per a la llengua, és també un homenatge a la riquesa de registres del català. Fitxa artística A partir de l’obra de Bernard Shaw Amb versió de Joan Oliver Dramatúrgia: Marc Rosich Direcció: Marc Rosich i Jordi Andújar Repartiment: Lloll Bertran i Manel Barceló Música original i direcció musical : Marc Sambola Producció Anexa Comunicació i premsa: Rafaela Rivas | |