Torna Limbo!
“brillant” (Óscar Moré, Cadena SER)
“no et pots perdre aquesta joia” (Nina)
“necessària, sense complexes…” (Teatralnet)
“emocionant, magnètica i necessària” (Víctor Clares, Cadena SER)
“una petita joia que es mereix prorrogar” (Núvol)
“imprescindible” (Elisa Díez)
“remou al públic emocional i mentalment” (Mireia Izard, Catalunya Ràdio)
Marc Rosich i Clara Peya acosten al teatre un debat tan actual com imprescindible: el transgènere
Després d’exhaurir totes les localitats al febrer del 2015, aquest muntatge que combina dansa, música en directe i teatre retorna al Teatre Gaudí del 5 al 28 de febrer
Clara Peya és ja una peça clau dels escenaris barcelonins. Jove compositora i intèrpret que ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria en les arts escèniques. No és pas cap sorpresa que dins les seves col·laboracions es trobin ja noms consagrats com el de Marc Rosich, que per a l’estrena de Limbo ha posat les lletres i la dramatúrgia, o Nina a Mares i filles.
El proper 4 de febrer retorna el quart espectacle de la companyia Les Impuxibles, LIMBO, que compta de nou amb la música de Clara Peya, la coreografia d’Ariadna Peya, la direcció de Miriam Escurriola, els textos de Marc Rosich i les interpretacions de Mariona Castillo i Tatiana Monells. Una nova exploració dins el territori de la dansa-teatre i jugant amb la potència de la música en directe. Aquest és el llenguatge de la companyia i el que té continuïtat en aquesta nova creació. I alhora, el diàleg de creació entre dansa, música i teatralitat és més profund o fa una passa més: la composició de tots els temes originals especialment per la peça.
L’espectacle
A partir de les experiències del Miquel i del Pol, a partir de les seves pàgines viscudes des de petits fins avui, la companyia pretén fer un espectacle de reflexió sobre què vol dir ser transgènere, sobre els seus reptes quotidians i sobre la seva lluita en la recerca de la identitat pròpia i la seva reafirmació davant les etiquetes, molt sovint inútils, que la societat els ofereix. A partir de les seves reflexions, estirant els punts de vista reflectits en les seves vivències, s’aixeca una dramatúrgia on la paraula vol ser un element d’expressió més, en constant diàleg i equilibri amb música, posada en escena i dansa.
La dramatúrgia se centrarà en la plasmació del joc de miralls que viu el cos de la veu protagonista, en el seu limbo incert entre la masculinitat i la feminitat… un cos que no vol saber d’etiquetes i que, en un món on els calaixos acostumen a ser estancs i les classificacions gens proclius a acceptar les excepcions, lluita per entendre’s i reafirmar-se en la seva singularitat.
La peça parteix d’una excusa argumental prou significativa: el protagonista, encarnat per l’actriu Mariona Castillo, no pot pujar a un avió perquè el control de seguretat detecta que al seu carnet d’identitat hi figura un nom femení i la fotografia d’una noia. Mentre és retinguda a la zona del duty free de l’aeroport, atrapada en aquest limbo que dóna títol al muntatge, el protagonista anirà desgranant els capítols més importants de la seva vida, de manera que les tensions entre la seva part femenina i la seva part masculina acabaran amb un pacte d’entesa i acceptació.