| TORNA AL LICEU LA DIVERTIDA PRODUCCIÓ DE MARIO GAS DE ‘L’ELISIR D’AMORE’
És el muntatge operístic més cèlebre del director i un dels títols més estimats pel públic
El mestre Ramón Tebar dirigeix l’Orquestra i el Cor del Liceu en aquesta òpera referencial de la combinació entre comèdia i drama sentimental
El tenor Pavol Breslik i la soprano Jessica Pratt interpreten la parella protagonista acompanyats d’altres estrelles com el baríton Paolo Bordogna o el ‘basso buffo’ Roberto de Candia
Una de les òperes còmiques i alhora romàntiques més reeixides de la història del gènere, L’elisir d’amore de Donizetti, torna del 7 al 28 de gener al Gran Teatre del Liceu amb l’exitosa producció de Mario Gas i la direcció musical de Ramón Tebar. Aquesta comèdia per a tots els públics és, sens dubte, un dels títols més aplaudits al Teatre i aquest cop tindrà l’al·licient del Nemorino del tenor eslovac Pavol Breslik, acompanyat de tres estrelles més com l’Adina de la soprano australiana Jessica Pratt (que debuta en el rol), el Belcore del baríton Paolo Bordogna, i un veterà basso buffo com Roberto de Candia representant Dulcamara, a més de la Giannetta deMercedes Gancedo. Cinc grans veus que compartiran protagonisme amb l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu.
Aquesta producció de L’elisir d’amore és probablement un dels treballs de més èxit de Mario Gas en la direcció d’obres líriques i la més cèlebre en el gènere operístic. Tant és així que la seva vida es remunta al 1983, quan el director aborda per primer cop aquest títol que contindria molts dels elements fonamentals de la producció actual. No obstant, no seria fins el 1998 que es muntaria al Teatre Victòria i ja sota l’auspici del Liceu, que encara es trobava en plena reconstrucció. Dues reposicions més, el 2005 i el 2012, i ja preparades per l’escenari del Gran Teatre, el dotarien de l’escenografia i el resultat espectaculars que enguany tornarem a veure i que demostren que no perd empenta.
Les cinc veus protagonistes destaquen per damunt de tot en aquest títol emblemàtic del bel canto romàntic italià, del qual Donizetti en fou un dels principals artífexs. Un bon exemple del gènere és la cèlebre ària que canta Nemorino en el segon acte, “Una furtiva lagrima”, i que defineix perfectament la vessant romàntica de l’òpera. Situada originalment en un llogarret del País Basc francès del segle XIX, Mario Gas ambienta l’acció en un poblet toscà de l’any 1922, amb l’entranyable record del cinema neorealista. Un context en què Nemorino, un noi ingenu, continua creient en l’eficàcia dels elixirs d’amor per seduir la seva estimada Adina. Aquesta el farà patir fins que sucumbeix, enamorada del noi. Tendresa i picardia van de bracet gràcies a l’original i fresca música de Donizetti, últim gran representant de l’òpera bufa italiana.
L’elisir d’amore és un melodrama giocoso en dos actes i un dels llibrets més originals i divertits de Felice Romani, poeta genovès que va viure entre 1788 i 1865 i autor de més de cent llibrets, escrits, entre d’altres, per a Donizetti i Bellini. L’estrena absoluta va tenir lloc al Teatro della Canobbiana de Milà el 12 de maig de 1832. Escrita en poques setmanes durant aquella intensa primavera, l’òpera va obtenir un èxit esclatant i es va representar aviat arreu d’Itàlia i de l’Europa operística. A Barcelona, L’elisir d’amore es va poder veure per primera vegada encara no un any després de les primeres representacions milaneses, el 8 de maig de 1833, a l’escenari de l’antic Teatre de la Santa Creu (posteriorment Principal) i va esdevenir un títol molt popular. Al Liceu va arribar el 5 de febrer de 1848. La darrera representació va ser el 5 de juny de 2013 i en total s’hi ha representat 85 vegades.
|