Els guanyadors de les deu categories dels Premis Time Out Cultura Barcelona recolliran els seus guardons el proper 11 de novembre en una festa al Time Out Market Barcelona, 29 d’octubre de 2024. El Time Out Market acollirà el proper dilluns 11 de novembre, la gala de lliurament de la 14ª edició dels Premis Time Out Cultura Barcelona que reunirà els principals creadors i representants culturals de la ciutat. Aquest és el segon any que els premis Time Out es divideixen en l’edició gastronòmica (Premis Time Out Food & Drink al març) i la cultural d’enguany que premia les propostes creatives i artístiques més rellevants dels darrers 12 mesos i on prop de 30 nominats hi competeixen. Les iniciatives finalistes agrupen els projectes en nou categories: obertura de l’any, exposició, iniciativa sociocultural, espectacle, esdeveniment o festival, obra, projecte innovador, artista emergent i creador o creadora; a banda del Premi Time Out Barcelona, que valora la trajectòria professional d’un creador, projecte o col·lectiu artístic i que aquest any, s’atorgarà a l’artista plàstica, poeta i activista feminista Mari Chordà (Amposta, 1948). Reivindicada en l’exposició que li ha dedicat el MACBA aquest any, ‘Mari Chordà… i moltes altres coses’, Chordà és una creadora excepcional, enèrgica i incansable que, des de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona i el Bar-Biblioteca La Sal, no ha deixat de lluitar per la cultura catalana. Manifestar-se, anar al bar, pintar un quadre o escriure un poema eren parts d’una mateixa cosa, i per això cal entendre la seva obra i la seva vida com un tot indissociable. El jurat encarregat de valorar les propostes més originals, les obres amb més caràcter i els artistes més agosarats del darrer any, independentment de la seva disciplina, l’han format Anna Cerdà (gestora cultural i actual directora de la sala Paral·lel 62), Júlia Bertran (periodista cultural del 3Cat), Andreu Gomila (escriptor, poeta, traductor i periodista especialitzat en arts escèniques col·laborador de Time Out), Glòria Rius (directora de negoci de la Fundació Joan Miró i professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC), Coloma Serra (directora de comunicació de Barcelona Capital Nàutica) i quatre editors de Time Out Barcelona: Borja Duñó, Eugènia Güell, Rita Roig i María José Gómez.  Fotografia dels guanyadors dels Premis Cultura 2023 ELS FINALISTES A la categoria de Millor creador o creadora: ● L’escriptora i poeta Eva Baltasar. Autora de la primera obra en català finalista del prestigiós International Booker Prize, i després del reeixit ‘Tríptic’ consolida una trajectòria d’èxit amb la quarta novel·la, ‘Ocàs i fascinació’. Les seves històries, que posen les dones al centre, estan escrites amb un llenguatge poètic captivador. ● La dramaturga Victoria Szpunberg. És una autora i directora teatral excepcional. A les seves últimes obres –’Mal de coraçon’, ‘El pes d’un cos’ i ‘L’imperatiu categòric’– situa els personatges en situacions crítiques, amb una mirada molt oberta i incisiva al món contemporani. ● La coreògrafa i ballarina Núria Guiu. Després de la seva residència al Mercat de les Flors, Guiu va estrenar ‘Supermèdium’. La producció duia als escenaris una història ballada de la dansa mateixa i creava ponts intergeneracionals, amb grans dosis d’humor i una energia indestructible. A la categoria de Millor artista emergent: ● La companyia Moukhles & Sentís. Amb ‘Nodi: de gossos i malditos’, la companyia formada per Miriam Moukhles i Joan Sentís s’ha convertit en un dels fenòmens de la temporada. L’espectacle es capbussava en les històries de la contracultura llibertària dels anys 70 a Barcelona, amb protagonistes tan mítics com Pau Riba, Pau Maragall i la poeta Marisa Muñiz. ● La coreògrafa i performer Mabel Olea. Entre la performance, la coreografia i la dansa hi ha Mabel Olea. Els seus moviments exploren els límits del cos amb torsions que són gairebé de ciència-ficció. Com un camaleó, Olea es fa seu cada projecte on deixa empremta: ha treballat amb els Javis i Rigoberta Bandini i s’ha lluït tant a la televisió com a l’escenari. ● Els grups musicals Electro Ma Non Troppo i Gregotechno (ex aequo). Dos projectes musicals que sorprenen fent un salt en el temps a ritme de música electrònica: Electro Ma Non Troppo al barroc i Gregotechno al cant gregorià. Tots dos projectes equilibren la desimboltura amb el respecte a tradicions musicals que potser no són tant del passat. I demostren que el ‘fandom’ jove és més divers i curiós del que sovint ens pensem. A la categoria de Millor obra: ● ‘Casa en flames’ de Dani de la Orden. Ha estat un fenomen, i molt merescut. La pel·lícula de Dani de la Orden ja és la més taquillera en català de la història. Amb un desplegament de protagonistes memorables –Vilarasau, Segura, Auquer, Rodríguez Soto…–, el guió funciona com un engranatge perfecte i, a més, et fa petar de riure. ● El disc ‘Balla la masurca!’ de Guillem Gisbert. L’artista en solitari s’ha fet realitat amb ‘Balla la masurca!’, un fantàstic primer compendi de cançons farcides d’idees líriques i musicals que desafien constantment l’oient. No abaixa el llistó dels Manel i ha omplert sobradament el buit que havien deixat amb el seu descans. ● El poemari ‘La nit ovípara’ de Maria Sevilla Paris. “Des de l’abisme que no veig / la fosca em mira a mi”. A ‘La nit ovípara’, la poeta Maria Sevilla Paris hi posa uns ulls inquietantsque ens miren des de fora i una atmosfera opressiva que ens confronta amb els cossos i amb l’alteritat. Un poemari lovecraftià dens, valent i transgressor que ens atordeix amb la força de les paraules. A la categoria de Millor iniciativa cultural social: ● enCantados. Aquest projecte compleix una necessitat: fer que la cultura sigui accessible. Gràcies a enCantados, que ha interpretat concerts de The Tyets, Aitana, Coldplay i Taylor Swift, entre d’altres, les persones sordes poden viure una experiència musical, fent evident que la música no només s’escolta, sinó que també es veu i se sent. ● L’Irídia Fest. Van decidir que unir la cultura amb la defensa dels drets humans era bona idea i ja han fet dues edicions del festival. Sovint ens oblidem que festa i lluita poden anar juntes i l’Irídia Fest ens recorda que malgrat la gravetat dels temes que aborden cada dia, deixar de banda l’alegria ja seria una derrota. ● L’exposició de l¡Arts Santa Mònica ‘Màquines del temps’. 170 persones que es troben a la presó han participat en aquesta mostra del Santa Mònica. L’artista Antoni Hervàs, durant deu mesos, va visitar centres penitenciaris per teixir relacions creatives i afectives amb els interns. El resultat és una exposició que reflexiona sobre la percepció del temps a la presó, la situació de tancament i la vulnerabilitat acumulada dels reclusos. A la categoria de Millor exposició: ● ‘Miró-Picasso’ (Fundació Miró i Museu Picasso). El 1921, Miró va visitar l’estudi de Picasso a París amb una ensaïmada sota el braç. Les seves trajectòries es van anar entrellaçant i d’aquí en va sortir aquesta exposició dual entre el Museu Picasso i la Fundació Miró. Aquests dos grans temples de l’art van dur a casa nostra obres d’art icòniques provinents d’arreu del món perquè les contempléssim. ● ‘Suzanne Valadon. Una epopeia moderna’ (MNAC). Si us diem “Montmartre bohemi” segur que penseu en art, cabarets i absenta. Però la figura de Suzanne Valadon era desconeguda per la majoria abans que el MNAC li dediqués una exposició. L’artista, que va entrar al món de l’art fent de model per a artistes de renom, pintava amb traços moderns, colors vius i una mirada singular els temes de moda l’època. ● ‘Núria Feliu al Palau (Robert)’ (Palau Robert). L’homenatge que Núria Feliu mereixia en forma de gran exposició. Comissariada per Òscar Dalmau i amb guió de Julià Guillamon, la mostra proposava un recorregut expositiu impecable que aprofundia de forma exhaustiva i didàctica en les múltiples facetes d’una artista pionera, valenta i compromesa que va ser molt més que una icona pop. A la categoria de Millor espectacle: ● ‘El dia del Watusi’, d’Iván Morales (Teatre Lliure). L’adaptació d’Iván Morales va copsar l’ànima de la trilogia de Francisco Casavella i va superar amb escreix les expectatives que s’havien creat amb un muntatge de més tres hores sostingut en un immens Enric Auquer, transfigurat en l’antiheroi Fernando Atienza, i les interpretacions d’un elenc en estat de gràcia. ● L’òpera ‘Orgia’, d’Hèctor Parra i Calixto Bieito (Gran Teatre del Liceu). La tercera producció d’Hèctor Parra amb Calixto Bieito és una impactant obra que neix a partir de la tragèdia ‘Orgia’ de Pier Paolo Pasolini. Aquesta història sagnant sobre una parellasadomasoquista que explora els límits de les persones i la relació amb el poder va colpir el públic del Liceu. ● ‘De l’amistat’, de Las Huecas (Sala Beckett). Las Huecas ja havien demostrat a ‘Aquelles que no han de morir’ que havíem de seguir la pista del col·lectiu, i amb ‘De l’amistat’ han confirmat que són una de les companyies més inspirades de l’escena actual. L’obra és un buldòzer que et sacseja per la força d’un imaginari i un humor literalment extraordinaris. A la categoria de Millor esdeveniment o festival: ● L’Oyofe Festival. Pocs esdeveniments desprenen el bon rotllo i bon humor de l’Oyofe, un festival participatiu amb seu a Barcelona que gira al voltant dels diversos estils de dansa africana i que aplega centenars de persones d’arreu del món atretes per l’estimulant batec de la cultura i la música del continent. ● Manifesta 15 Barcelona Metropolitana. La biennal nòmada europea d’art contemporani Manifesta ha organitzat a Barcelona i onze municipis més la seva edició més ambiciosa i descentralitzada, amb ‘hits’ com l’obertura al públic de les imponents Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs i la participació de la Casa Gomis, amenaçada per l’ampliació de l’aeroport. ● La iniciativa solidària Ràdio Pati. Els amics de l’Anna van decidir fer-li la radioteràpia més amena muntant un cicle de concerts al terrat de casa seva. Tothom s’ha arremangat per a fer-ho possible i el resultat és una programació de nivell professional que té un impacte en la recerca contra la metàstasi. A la categoria de Projecte més innovador: ● El Festival BOCA És un festival creat per i per a joves de 14 a 19 anys que defensa la diversitat, la igualtat i l’accés a la cultura des de la connexió amb la música i el poder transformador de la presencialitat. Ells mateixos decideixen i protagonitzen l’oferta cultural, amb el suport i la mentorització de NouPOP, el CCCB i professionals de la indústria musical. ● L’espai d’art Racoon Projects. Un projecte petit però exigent. De fora sembla un garatge, però aquest espai de 17 metres quadrats de l’Hospitalet és el lloc on descobrir artistes als quals val la pena seguir la pista. Al darrere del projecte hi ha la comissària Margot Cuevas, que volia allunyar-se de les galeries comercials per teixir relacions fructíferes amb els creadors. ● El projecte ‘Memòries sintètiques’ al Disseny Hub. Aquest projecte de Domestic Data Streamers recupera una de les coses més valuoses que tenim com a societat: la memòria. Aquesta oficina oberta a tothom va crear imatges amb intel·ligència artificial dels records que els ciutadans explicaven i que no van poder enregistrar mai, creant un nou arxiu històric. A la categoria d’Obertura de l’any: ● La sala d’art contemporani de la Galeria Mayoral. La Galeria Mayoral és un referent internacional de l’art de les avantguardes i de postguerra, però aquest any han fet una aposta optimista i exigent per l’art contemporani. Una gran sala annexa a l’espai del carrer Consell de Cent, de 250 metres quadrats, és la materialització de tot plegat. Ara,la galeria ens permet anar de Miró o Tàpies fins als artistes que creen des del nostre present. ● La nova vida d’El Molino al Paral·lel. Que reobri un espai tan emblemàtic per a Barcelona com El Molino és una notícia excel·lent i més amb un projecte tan engrescador com el que proposa el Cruïlla, amb Víctor Partido com a director: una experiència de proximitat amb la música (tocada) en primeríssim pla i amb el jazz com a far. ● La Llibreria Sonora, dedicada exclusivament als llibres de música. Un projecte humil, però molt valuós al cor de Gràcia, 25 metres quadrats que el Joan Redolad ha convertit en un petit oasi per a melòmans. Allà, la música s’explica a través de la tinta i el paper dels llibres que omplen les prestatgeries. Una llibreria especialitzada en pop i rock, plena de les històries dels nostres ídols. | |