Data: Divendres 7 de febrer
LLoc: Cafeteria Laie
Adreça:
Pau Claris, 85
Hora:17:30
Preu:12 euros (inclou consumició, copa de cava, de vi, refresc i uns saladets)
Reserves: enviar mail a info@catacultural.com
Forma de pagament: en efectiu el mateix día
Espai reservat en exclusiva per a la Tertùlia de Catacultural. Cada dos mesos es proposarà una trobada per assistir a la presentació de llibres, obres de teatre, pel·lícules, música … amb la presència dels respectius autors de l’obra, on podràs formular preguntes als escriptors, periodistes, actors o músics, entre uns altres, creant un espai de contacte directe entre l’artista i l’espectador.
El Mag Edgard, ens parlarà del seu espectacle «Vintage», que representa a l´AquitàniaTeatre
La Cia. Mag Edgard, és una companyia que toca molt a fons i amb la màxima professionalitat possible qualsevol esdeveniment relacionat amb la màgia, desde la màgia més intimista, coneguda amb el sobrenom de CLOSE-UP, fins els espectacles de teatre de més gran format.
L’empresa es sosté sobre quatre pilars bàsics: El producte principal, l’il.lusionista (Edgard Mauri Pou), el seu ajudant d’escena, (Souleymane Bah), un tècnic de so, llum i muntatges audiovisuals (Marc Jean-Mairet), i una persona encarregada de gestionar i administrar tot aquest producte (Jesús Moix).
Resumint, de forma molt breu, a grans trets, tot aquest camí comença aproximadament l’any 1997 quan entra a formar part de la plantilla del Cafè-Teatre Llantiol de Barcelona (lloc emblemàtic per la màgia), i on de forma indefinida hi actua durant cinc anys. Els dos anys següents els dedica actuar per la costa catalana, més de 400 actuacions en 2 anys. Els següents 5 anys fitxa per la companyia del popular Mag Lari, on adquireix una gran formació al costat de gent molt qualificada dins aquest ram. Es en aquest periode on crea els espectacles : Frac, Instants, i Deja Vu, aquest últim dirigit pel propi Mag Lari. Tota aquesta trajectòria va complementada amb aparicions televisives, dos anys actuant al Teatreneu de Barcelona fent sessions de màgia de prop, rutes amb l’espectacle Déjà Vu per França, congressos, presentacions als festivals més punters de teatre, (Tàrrega, Igualada), etc… i actualment amb un programa propi de nom E-Magic, dins una plataforma de televisió per Internet, anomenat waita.tv i un llarg etcètera.
Des de fa aproximadament un any s’independitza creant la seva pròpia empresa, Cia. Mag Edgard, on l’objectiu principal és i serà sent oferir un producte de la més alta qualitat.
Quan parlem de VINTAGE, tendim a associar la paraula a qualsevol «objecte antic, de disseny i una factura de qualitat «, un mot que relacionem amb un món molt concret que va dels anys vint als anys cinquanta del passat segle XX. Sota el títol de VINTAGE, presentem un espectacle, que és un viatge a una altre època, a les entranyes d’un gènere, una manera de fer màgia clàssica, però des d’un punt de vista diferent i a partir d’una dramatúrgia poc convencional.
Els fantasmes d’un mag i el seu ajudant estan condemnats a passar a l’eternitat fent màgia, a repetir una sèrie de números, a mantenir una actitud i una manera de fer. Estan atrapats en un espai del que no en poden sortir ni en sortiran, per més que ho intentin. Fan el que més els agrada i ho faran “ad aeternum”. Són al cel i són a l’infern. Són com personatges d’una pel·lícula en blanc i negre, hostatges eterns d’un enquadrament, d’un gran moment, frase o número. Però no estan sols… Una essència misteriosa que viatge amb el mobiliari de l’espectacle, els vigila, de ben a prop.
L’Edgard, un mag nord-americà enamorat del seu ofici, i en Soule, un ajudant que prefereix els números de cant per sobre totes les coses, tenien un somni en vida; Haber representat els seus espectacles en els cinc continents. El dia de la seva mort en una sala de festes, l’any 1930 a Budapest, només havien treballat en dos, Amèrica i Europa.
http://www.magedgard.com/cat/quisom.html
El Miquel Giménez Gómez, ens parlarà del seu nou llibre Mystero i potser el nou de la senyora Dolors¡¡¡ 
Mystero
Tindrem de convidada a la periodista Begoña García Carteron, ens parlarà de la seva nova novel.la «El barri del sorral» 
Begoña García Carteron és llicenciada en Història de l’Art i treballa d’escriptora, periodista i coordinadora editorial. Fa deu anys que és autònoma, des que va tenir la seva primera filla, i això li ha permès desenvolupar tasques molt diverses dins del món editorial i tractar nombrosos temes. Ha escrit llibres d’art, patrimoni i gastronomia, ha redactat articles de cultura, viatges i ecologia i ha coordinat projectes per a diverses editorials. La passió que sent per la seva ciutat, Barcelona, l’ha portat a especialitzar-se en cultura local. En l’actualitat signa setmanalment la columna d’entrevistes «Jo, BCN» a la revista TimeOut Barcelona, ha publicat el llibre d’alimentació sostenible El cistell local (Ediciones del Serbal), està al capdavant de projectes editorials com la col·lecció Painting BCN (Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona) i ha desenvolupat i redactat els continguts de l’agenda 2014 – L’Any del Tricentenari (El Periódico de Catalunya).
El barri del sorral
Sinposi: 
Corre l’any 1751, la guerra de Successió fa trenta-set anys que va acabar, però molts dels supervivents encara no han superat les seqüeles. Fora de les muralles de Barcelona, a tocar del port, en un sorral inhòspit guanyat al mar i amb el perfil de la fortalesa militar com a teló de fons, moltes famílies que van perdre les llars amb la derrota malviuen en barraques.
D’allà surt un grup de dones per fer feines de neteja a ciutat, i el destí les portarà a treballar a l’interior de la Ciutadella, on tindrà lloc un fet que els canviarà la vida a totes, i que les farà posseïdores d’un petit tresor enverinat que hauran de guardar en secret. La misèria d’un barri de barraques no és l’únic problema al que s’enfrontaran les protagonistes d’aquesta història.
Els abusos i la violència sexual condicionaran la vida i el destí d’unes dones que s’hauran d’ajudar i protegir les unes a les altres per sobreviure. Però entre faldilles també es despertarà el desig, que permetrà apropar-se al sexe d’una manera natural, tot i que no sempre ben vista.
Un retrat fi del i emotiu de la gent humil i treballadora de mitjan segle XVIII a través del rol de la dona. Una història trepidant que passa en una època de canvis, al llarg de cinc anys, en un període en què el sorral ple de barraques es veurà transformat amb el naixement del barri de la Barceloneta. Una visió del port, del contraban i dels baixos fons d’una ciutat en ple creixement. Una lluita en clau femenina per assolir la llibertat personal en temps de repressió.
Al llarg de les pàgines de la novel·la sis personatges prenen el relleu per fer avançar una història que els uneix a tots; cada personatge transporta el lector per un univers diferent viscut i patit en un mateix escenari.
La Sabina, avia fatigada però lluitadora, presenta el sorral en el que viu i l’interior de la Ciutadella militar que domina la ciutat, on ha de treballar. La Ginebra, llevadora en un barri on no hi ha metges, recorre el sorral i un port sempre en obres, on no és gens difícil trobar medicaments de contraban. L’Elvira, donzella a ciutat, veurà des de fora les obres de transformació del sorral en el nou i flamant barri de la Barceloneta. El Joan, pirata de port, s’endinsa en els baixos fons d’un barri nou i en festes, i en el món del contraban de tabac, opi i armes. La Guillermina, cuinera al servei del Marquès de la Mina, trobarà a les cuines del palau reial la recepta per viure dignament. I finalment, la Micaela, noieta privada de llibertats, deixarà enrere les barraques de la seva infància i creixerà en una taverna del nou barri de la Barceloneta.
El barri del sorral és la primera novel·la que publica (però no la primera que escriu, perquè en té una al calaix).
l´Ivan Foix i la Raquel Reyes, ens explicaran el seu nou projecte, la pel.lícula «Caritat, Pobresa, Vergonya» 
Ivan Ferrer Foix, conegut com Ivan Foix, va començar a dedicar-se a les arts escèniques fa 8 anys a l’escola Eòlia Escola Superior d’Art Dramàtic.
Ha participat en varies obres de teatre, curts, programes i llargmetratges. Fa 9 anys va començar a fer clases de piano a Aula Música 7, Col·lgi Casp i actualment amb el violoncel a l’EMAC. Aquest jove artista sempre ha fet aquesta pregunta al públic: Cal ser major d’edat per dirigir? Va voler fer aquest projecte amb grans companys i amics seus com Raquel Reyes, que està finalitzant direcció i dramatúrgia a l’ESAD, entre d’altres. Un tema que el tenim tots a la nostre ment, al nostre voltant. “Un mirall a la sala del cinema” -paraules del director
Caritat, Pobresa, Vergonya 
Direcció : Raquel Reyes, Ivan Foix
Sinopsis
Què series capaç de fer per sobreviure en temps de crisis? Fins quin límit pot arribar l’ésser humà? Una família pobre , sense recursos , viu com pot en un pis de lloguer que fa 4 mesos que no paguen . El propietari cada dia diu , o fins i tot es presenta personalment , i es queixa i obliga a que marxin de casa o paguin els 2.400 euros que deuen. El pare , ha tornat a casa després d’estar sis mesos a la presó , i en aquests sis la família ha caigut molt més en picat . Ell no té feina , la seva dona , només cobra l’atur , i els nens van a una escola en la qual tothom es riu d’ells . No poden anar a cap excursió del col · legi , i com a molt poden anar al cinema molt de tant en tant , de manera que s’alliberen en part de la trista realitat de la seva llar . Uns parents rics , els conviden a passar una setmana a la casa que tenen en una casa de camp . Allà, en contacte amb la natura , i el record de les imatges de la pantalla gran , canviarà la seva visió de la vida , de les relacions humanes i de la seva maduresa personal . » Caritat , Pobresa , Vergonya » , és una pel · lícula senzilla sobre la vida quotidiana , la vigència de l’art cinematogràfic , i l’inici a l’edat adulta .
L´Eugeni Careta i Teresa Garcia, ens expilacaran la feina de sastreia per a l´espectacle 
Sastreria Caireta som una firma que vam començar a treballar l’any 1988. Des d’aleshores, hem vestit amb elegància als ciutadans que ens han fet confiança per la seva vida quotidiana o per llurs ocasions especials, amb dissenys nostres o proposats directament pel client. Durant aquests anys han passat moltes coses al nostre país i nosaltres hi hem estat presents, realitzant el vestuari de sastreria a gent que ha estat protagonista de la vida social i cultural de la nostra ciutat i del nostre país i a vegades més enllà, durant aquest quart de segle que treballem. –
El 2014
Vestuari de l’obra estrenada al Teatre Victòria Un jeta dos Jefes –
El 2013
– Vestit pel grup Elegants, que vam col·laborar en l’estrena del Teatre Principal de Barcelona – Vestit de grum inspirat en l’Spirou del Marsupilami per a Ciscu Margenat – Vestuari per a l’obra de teatre Terra de Ningú, al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Xavier Albertí i amb disseny de vestuari de María Araújo – vestuari per l’espectacle del creuer Orchestra – vestits per Ivan Ferreiro que du al vídeo de «El Dormilon» – Vestuari per a la Orquestra Maravella – participació en el vestuari de TV & misèries de la segona trancisió dirigida per Carme Potacelli al Teatree Romea dins del fetival Grec’2013 de Barcelona – vestits de l’època de la Guerra del francès recreant les milícies civils de la partida d’en Boquica – Vestuari del Lindo de Don Diego, dirigida per Carles Alfaro a la Compañía Nacional de Teatro Clàsico a Madrid – comparsa d’Olot per a les rues de Carnestoltes – Vestuari per l’espectacle Preziosa per a creuers – Vestuari per a L’onada al Teatre Lliure de Barcelona – Renovació dels jaqués de Campanades de Boda de La Cubana per a estrenar el mes d’abril a Saragossa i iniciar la gira d’enguany –
El 2012
Hem fet el vestuari dels anys ’70 de Quitt, al teatre lliure – jaqués per a Campanes de Boda de la companyia La Cuna al teatre Tívoli de Barcelona – Vestuari per a un nou espectacle de Zahir Circo – Nou vestuari per a la Orquestra Maravella – el vestuari de La familia irreal Al teatre Victòria de Barcelona –
El 2011
Hem fet el vestuari de Les tres Germanes al Teatre Lliure – Vestuari de Pel davant i pel darrera al Teatre Borràs – hem tornat a acompanyar a Grease a la cúpula de les arenes – Hem fet el vestuari de 39 graons, al Teatre Capitol – Vestuari de la funció inagural de El Molino – Vestuari per a la Orquestra Maravella –
El 2010
– vestuari de Doña Francisquita al Teatro de la Zarzuela sde Madrid – vestuari de L’auca del senyor Esteve al TNC – Vestuari de Prometeu al Teatre Grec – part del vestuari de 40, el musical al Teatre Victòria – vestuari per a l’Orquestra Maravella –
El 2009
– Vam vestir la Orquestra Maravella i seguim fent-ho – Vam vestir els personatges no animats de la pel·lícula del Floquet de Neu – el 2008 – vesturari de La leyenda del beso al Teatro de la Zarzuela de Madrid – vestuari de Mozart el dia de la Ópera dels Comediants als carrers de Madrid – reposició vestuari de Mamma Mía al BTM – Vestuari de l’Home del Teatre al Teatre Lliure – Vestuari d’ Spamalot al teatre Victòria – vestuari Los siete pecados capitales, dirigida per Federic Amat – Vestuari de Macbeth, Lady Macbeth dirigida per Carles Alfaro al Teatro Español de Madrid – vestuari de Josep Mª Pou a Nois d’Història al teatre Goya –
El 2007
Vam vestir A El Ratoncito Pérez al Teatre Victòria – vestuari de El barbero de Sevilla/Bohemios Al Teatro de la Zarzuela de Madrid – vestuari de Soldados de Salamina – vestuari de Carta a una desconeguda d’stefan Sweig al Teatre Borràs – vestuari El duo de l’africana al Teatre Lliure – vestuari Rey de bodas Teatro Nuevo Alcalá de Madrid –
El 2006
-vam acompanyar a Grease al teatre Victòria, vestint músics, ballarins, actors i cantants – Vam fer el vestuari de Matar al presidente al Teatre condal – el 2005 – Vam fer el vesturari de Cara de Plata de valle-Inclán al teatro María Guerrero de Madrid – Vestuari de Celebració (Fasten) al Teatre Romea – vestuari El pes de la palla al teatre Romea – Vestuari de Fuenteovejuna, dirigida per Ramon Simó al TNC – El 2004 – vam ser al fòrum de les cultures fent el vestuari de Calígula representat al TNC – Vam fer el vestuari de Los Tarantos al BTM
El 2003 – vam ser al mundial de natació de Barcelona, vestint l’espectacte d’inaguració – Hem vestir els personal de pista del Circ Cric i ho hem fet fins el 2006 – el 2001 – vam ajudar a inagurar el festival grec’2001 vestint els actors de Don Joan de Molière –
El 1996
– vam ser a l’anunci de Freixenet fent els esmòquings que lluïen Anthony i Lorenzo Queen –
El 1995
– vam realitzar els primers prototipus de l’uniforme de mitja gala dels Mossos d’Esquadra
– El 1993
-vam participar en la confecció del vestuari de la Pel·licula La febre d’or -Vam fer la part de sastreria del vestuari de Històries de la puta mili –
Al 1992 vam ser presents als Jocs Olímpics, vestint l’OCB en les cerimònies d’inaguració i clausura i vestint els banders que hissaven les ensenyes dels honorats amb medalles – el període 1990-1992 vam realitzar els mostraris de sastreria d’Armand Basi realitzats pelel dissenyador Chu Uroz