| El coreògraf belga-marroquí, Sidi Larbi Cherkaoui torna al Gran Teatre del Liceu després del duo interpretat al costat de María Pagés, Dunas, el 2011 amb l’espectacle Faun/Noetic, dues coreografies que interpretarà el Grand Ballet de Genève que dirigeix els dies 27, 28 i 29 de febrer i 1 de març. Faun, de 16 minuts de durada, és una peça d’encàrrec de la prestigiosa sala Sandler’s Wells de Londres en motiu de la celebració del centenari dels Ballets Russos, amb coproducció del Théâtre National de Chaillot (Paris), el Monaco Dance Forum, el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, Opéra de Dijon i el Grand Théâtre de Luxembourg i es va estrenar el 16 de juny del 2009 amb el National English Ballet. Sidi Larbi Cherkaoui proposa una lectura personal de la mítica coreografia L’après-midi d’un faune de Vàtslav Nijinsky estrenada amb gran escàndol el 29 de maig de 1912 al Téâtre du Châtelet. Vàtslav Nijinsky es va basar en les escenes pastorals de la Il·líada i l’antiga Grècia per imaginar aquesta peça que gira al voltant de l’amor entre un faune i una nimfa. La partitura impressionista Prélude à l’après-midi d’un faune, de Claude Debussy, s’inspira al seu torn en un poema del poeta simbolista Stéphane Mallarmé.  Una de les novetats que introdueix Sidi Larbi Cherkaoui és la modificació de la partitura original i la introducció de fragments signats per Nitin Sawhney. El tractament del moviment també respon a una sensibilitat actual, amb la intensificació dels aspectes fantàstics i animals, i un llenguatge corporal que confereix una dimensió tridimensional a l’obra. Per elaborar aquesta peça que explora les relacions entre aquests dos éssers mitològics, el coreògraf belgo-marroquí es va inspirar en el ballarí australià James O’Hara, mentre que Daisy Phillips va estrenar la peça interpretant la nimfa, un ésser eteri i arrelat al bosc. En aquesta escena lúdica, els dos éssers juguen innocentment, al mateix temps que la tensió sexual entre ambdós es fa palesa. El coreògraf ha potenciat l’erotisme d’aquesta obra tot mostrant el contrast entre una mirada d’infant i unes ànimes arcaiques i velles que es busquen en un entorn feréstec, travessat pels clarobscurs. Aquest mateix diàleg antic-modern es retroba en el vestuari, signat per Hussein Chalayan, que relliga materials orgànics amb d’altres de sintètics en una voluntat d’apropar a l’actualitat aquestes criatures fantàstiques. Quan Sidi Larbi Cherkaoui es va posar al capdavant del Ballet del Grand Théâtre de Genève després de dirigir el Ballet de l’Òpera de Flandes, l’any 2022, de seguida va voler estrenar aquest Faun amb la companyia, cosa que es va fer l’agost del 2022 a La Bâtie-Festival de Genève. Tot seguit, va portar aquesta peça de gira, de manera que Faun s’ha convertit en una de les més emblemàtiques de la companyia suïssa. Noetic, de 55 minuts de durada, és una obra grupal estrenada el 8 de març de 2014 i creada en col·laboració amb la Göteborgsoperans Danskompani de Göteborg. En aquesta coreografia, que es podrà veure per primera vegada a Barcelona, emergeix el Sidi Larbi més reflexiu i filosòfic, ja que indaga en la idea de noetic, segons la qual la línia recta en realitat és una corba, de manera, que tot està connectat en la forma perfecte del cercle. Noetic, paraula d’origen grec, «noetikos», significa «ment intuïtiva», de manera que fa referència a la cerca no racional del coneixement que ens connecta amb un univers immutable. Va ser l’astronauta Edgar Mitchell, fundador del The Institute of Noetic Sciences que té per vocació investigar el paper de la consciència en l’evolució humana, va recuperar aquest concepte. La partitura composta per Szymon Brzóska, altament emocional i acolorida, compta amb influències de la música tradicional japonesa. Pel que fa a al treball coreogràfic, és molt diferent respecte a Faun perquè aquí Sidi Larbi es va proposar un treball grupal en el qual el conjunt dels vint-i-un ballarins de la companyia deixen aflorar la consciència col·lectiva i la necessitat dels homes d’estructurar la seva existència. Com a moviments, ens trobem amb escultures mòbils que es despleguen en l’espai i el temps, davant de fluxos atzarosos, com ara el vol d’un estol d’ocells o una reacció de gestos en cadena. La textura també va variant i el llenguatge del cos passa d’un estat vaporós a un altre de líquid i, finalment, un de sòlid. Un dels atots d’aquesta peça és la participació, per quarta vegada ja, amb l’artista visual britànic Antony Gormley, que explora l’acció de les figures escultòriques i les emocions que desperten en els intèrprets. Gràcies al maneig de diversos elements que funcionen com a catalitzadors, com ara tres llargs llistons fets de fibra de carboni, els ballarins exploren l’espai i creen camins sense fi i alhora corbes que forja inevitablement la força de la gravetat. En el treball conceptual previ realitzat per Gormley, els mateixos ballarins van ser convidats a realitzar les maquetes d’algunes d’aquestes figures geomètriques per tal que entenguessin des de dins la proposta de Noetic com un interrogant a la relació entre el cos i l’espai. Elegant i dinàmica, aquesta peça forma part també del repertori del Ballet del Grand Théâtre de Genève, que la va estrenar alhora que Faun a Ginebra, l’agost del 2022 en el marc de La Bâtie-Festival de Genève. El Ballet du Grand Théatre Genève va ser creat com a companyia el 1962, però anteriorment el teatre ja comptava amb un cos de ball. Arran de la reobertura del centre després d’un terrible incendi, es va dotar d’una companyia estable amb una línia molt clara: explorar noves vies artístiques dins de la dansa contemporània, tant pel que fa l’actualització de grans clàssics del repertori com noves creacions amb els millors coreògrafs del panorama internacional. Avui dia, la companyia compta amb vint-i-un ballarins fixes. Després de set anys al Ballet Vlaanderen, Sidi Larbi Cherkaoui n’ha assumit el càrrec de director des del juliol del 2022. Enfant terrible del món de la dansa, el prestigiós ballarí i coreògraf signa alguns treballs més destacats de l’actualitat i sovint estableix enriquidores col·laboracions interdisciplinàries amb artistes visuals, dissenyadors i músics. Altres cites de dansa d’una temporada efervescent La següent cita de dansa al Gran Teatre del Liceu suposa l’estrena del celebrat ballet d’Alexander Ekman, A Midsummer Night’s Dream amb el Ballet de Dortmund, del 25 al 28 d’abril en cinc funcions. Es tracta d’una versió de dansa contemporània que s’allunya de l’imaginari shakespearià per aprofundir més aviat en l’aspecte mitològic nòrdic del conte. Ekman hi explora l’energia que es genera en el solstici d’estiu i explora tota la càrrega tel·lúrica i el misteri d’aquest passatge natural. El coreògraf suec va crear aquest ballet per al Royal Swedish Ballet, i es va estrenar amb gran èxit l’abril del 2015. Des d’aleshores, s’ha consolidat com una de les seves obres més magnètiques i poderoses, una coreografia en la qual desplega uns quadres de gran impacte estètic. Del 6 al 10 de juliol, arriba el torn de la gran companyia de dansa contemporània Sasha Waltz & Guests, que presenta una versió contemporània d’una de les fites dels Ballets Russos de Diáguilev, Le sacré du Printemps, amb música d’Ígor Stranvinski i Vàtslav Nijinsk, estrenada el 28 de maig de 1913 al Théâtre des Champs-Élysées de París. La versió de Waltz, Sacre, esdevinguda també un clàssic, explora la dimensió ritual de la dansa en una proposta orgànica de gran força cinètica. Completaran el programa dues peces més: Feune la versió de Waltz de L’après-midi d’un faune de Debussy, i la Scène d’amour del Roméo et Juliette d’Hector Berlioz. A Feune, Waltz respecta força l’esperit de la coreografia original de Nijinski, posant l’accent en la dimensió eròtica de l’animal mitològic i la sensualitat de les nimfes, mentre que a Scène d’amour, la coreògrafa explora els sentiments dels dos adolescents reblant passatges d’una extrema sensibilitat, però alhora aombrada pel tràgic destí que els espera. Per a aquesta ocasió, el titular Josep Pons dirigirà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. La temporada es clourà en gran amb un formidable El llac dels cignes de Piotr Íllitx Txaikovski amb coreografia de Benjamin Pech i interpretada per una de les companyies internacionals més destacades del moment, el Ballet dell’Opera di Roma del 19 al 23 de juliol. Un clàssic sobre els clàssics i ideal estètic que segueix encantant a un públic àvid de bellesa en plena era digital. La versió de Benjamin Pech, ex ballarí Étoile del Ballet de l’Opéra de París, és respectuosa amb l’original i accentua l’aspecte més fantàstic d’aquesta obra, amb una posada en escena majestuosa. | |