FITXA ARTÍSTICA
Direcció: Julio Manrique i Xavier Ricart
Amb: Ivan Benet, Marc Rodríguez, Cristina Genebat, Ernest Villegas, Mireia Aixalà, Albert Ribalta i Norbert Martínez
Escenografia: Jordi Queralt
Ajudant d’escenografia: Guilhem Vilches
Construcció: Taller d’escenografia Castells i PRO-ESCENA
Il·luminació: Jaume Ventura
Vestuari: Clara Peluffo
So: Ramon Ciércoles
Video: Sandra Ciércoles
Teaser: Mar Orfila
Fotografia: Felipe Mena
Disseny cartell: Felip
e Mena i Joan Aguadé
Producció executiva: La Brutal
A SANTA NIT s’expliquen, en clau de comèdia, les aventures i desventures d’un parell de “pastorets” contemporanis i barcelonins a qui se’ls gira feina una nit de Nadal, quan la seva amiga Maria es posa de part. El pessebre és en una parada dels Ferrocarrils Catalans, a l’Avinguda Tibidabo, l’ase i el bou s’han convertit en porcs senglars dels que es passegen per Vallvidrera. I entre trucades de mòbil, missatges de bústia, túnels de metro i un cel massa contaminat per poder veure amb claredat les estrelles, s’aca- baran sentint els crits d’una vida nova, els plors d’algú que, malgrat tot, s’obre pas en aquest món.
SANTA NIT és una celebració de la vida. D’una vida lliure, sense prejudicis, sense falsos peatges. D’una vida nova que volem, amb humor, atrevint-nos a somiar.
SINOPSI
TEXT DE L’AUTORA per Cristina Genebat
Voler explicar d’on parteix la idea d’escriure un text i posar-lo en escena és una missió, complicada. Cal fer-se una mena de TAC intel·lectual i emocional per aconseguir explicar perquè se t’ha acudit escriure una història. I la veritat és que no hi ha resposta, només més preguntes. Petits perquès que condueixen a perquès més grans i així, anar fent, fins a l’infinit. Mirar-se el melic i mirar les estrelles i trobar un lloc a mig camí, on sobreviure en desequilibri, mirant de no perdre el sentit de l’humor.
Suposo que és per això, els protagonistes de Santa Nit són un astrofísic i una noia que pareix, perquè a mig camí, és per on passa la major part de la vida i on es desenvolupa aquesta comèdia.
SANTA NIT és una comèdia, sí. Una comèdia de Nadal inspirada en els nostres popularíssims i estima- díssims “Pastorets”. SANTA NIT passa avui dia, al barri del Raval de Barcelona. És un conte realista que narra la peripècia de dos Barcelonins sense feina, una santa nit de Nadal, fent camí cap a algun lloc sagrat. I d’una mare que pareix i que vol fer-ho amb dignitat, també la nit de Nadal. Perquè hi havia moltes preguntes, grans i petites, tantes que calia posar-se a escriure:
Per què, per Nadal, a Catalunya, fa tants anys que es representen els pastorets en tantíssimes ver- sions? Per què la gent insisteix en anar a veure, un Nadal rere l’altre, la mateixa història, antiga com els anys? Tan bona és? Què té de bo? Què hi ha en aquest conte que pugui commoure els meus coetanis? I a mi? Què em commou, a mi, d’aquesta història? Què explica de mi, de la meva ciutat, de la meva gent, del meu país? I què és el que celebrem, exactament, quan celebrem el Nadal? Què és aquest naixement sagrat i per què aquest nou-nat és tan important per als cristians? Què vol dir ser fill de Déu? Què és Déu? I també, és clar, què és el Diable? I la temptació, i el mal i l’infern?
I no ens ho acabarem, és clar, no hi haurà manera, però farem camí cap a alguna banda, i això, sens dub- te, serà molt profitós.
Amb la Cristina Genebat, autora de SANTA NIT, hem compartit moltes nits, santes i menys santes, i també molts dies. I moltes hores de feina i converses i discussions sobre aquest ofici i aquesta pas- sió compartida que és el teatre. Crec, doncs, conèixer-la suficientment bé com per poder afirmar que aquest és un d’aquells casos en que el dramaturg, emmirallant-se amb amor i respecte a una tradició, en un mite nacional i col·lectiu, i, doncs, compartible, acaba desplegant el seu propi món, ideològic, estètic i emocional.
SANTA NIT no és ni un caprici ni una “boutade”. No hi ha cap més pretensió darrera l’autora, ni darrera l’equip que pretén dur-la a l’escenari, que explicar, en clau de comèdia, les aventures i desventures d’un parell de “pastorets” contemporanis i barcelonins als quals se’ls hi gira feina, i de la grossa, una nit de Nadal, quan la seva bona amiga Maria es posa de part. El portal és ara una parada dels ferrocarrils cata- lans, a l’Avinguda Tibidabo, i l’ase i el bou s’han convertit en porcs senglars d’aquells que porten de bòlit els nostres mossos. I, entre trucades de mòbil, missatges a la bústia, túnels de metro i un cel massa con- taminat com per poder veure amb claredat les estrelles, acabarem sentint els plors d’una vida nova, els plors d’algú que, malgrat tot, s’obre pas en aquest món, el so d’allò que neix en plena nit, il·luminant-la.
SANTA NIT és, volem que sigui, una celebració. Perquè això són els Pastorets, als quals l’autora que tan bé crec conèixer ret homenatge. Una celebració de la vida, d’una vida lliure, sense prejudicis, sense falsos peatges. D’una vida nova que volem, amb humor i una mica de galta, atrevint-nos a somiar.
per Julio Manrique NOTES
L’EQUIP ARTÍSTIC
El Julio Manrique i el Xavier Ricart co-dirigeixen aquesta funció. La fòrmula és nova, tot i que l’aliança ve de molt lluny. Manrique i Ricart han treballat en moltíssims projectes plegats. De la mateixa manera que ho han fet, l’un i l’altre amb l’Ivan Benet, el Marc Rodríguez, la Mireia Aixalà, l’Ernest Villegas, el Norbert Martínez, l’Albert Ribalta i la Cristina Genebat, l’elenc de la funció de SANTA NIT.
La feina conjunta d’aquest grup d’artistes l’hem pogut gaudir a ELS BOSCOS de David Mamet, PRO- DUCT de Mark Ravenhill i COSES QUE DEIEM AVUI de Neil LaBute a la Sala Beckett. LA FORMA DE LES COSES de Neil LaBute i AMERICAN BUFFALO de David Mamet entre d’altres, al Teatre Lliure i L’HORT DELS CIRERERS d’Anton Txèhov, LLUM DE GUARDIA de Sergi Pompermayer i Julio Manrique, o RO- BERTO ZUCCO al Teatre Romea, dirigits per Julio Manrique. Han treballat junts a INFORME PER A UNA ACADÈMIA, al Teatre Lliure, dirigida, aquest cop per Xavier Ricart i interpretada per Ivan Benet i co-produida per Julio Manrique o a l’última producció de La Brutal, TIMÓ D’ATENES de William Shakes- peare a la Biblioteca de Catalunya, interpretada per Julio Manrique.
Aquesta amalgama de fórmules és fruit d’una complicitat més que explícita entre aquest grup d’artis- tes, units, no només per vincles generacionals, sinó també per les ganes d’explicar i d’entendre el teatre d’una determinada manera.
DATES DE REPRESENTACIÓ
DES DEL 10 DE DESEMBRE AL CLUB CAPITOL
de dimecres a divendres a les 20h dissabtes doble funció, a les 17.30h i a les 20h diumenges a els 17.30h
(no hi ha funció els dies 13, 14, 24 i 31 de desem- bre i 5 de gener)
VENDA D’ENTRADES: https://www.grupbalana.com
Espectacle en català Durada: 90 min