Antoni Abat
Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251 ? – 356) fou un monjo cristià pioner de l’eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l’anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre’l amb sant Antoni de Pàdua.
Nascut el 251 a Coma, prop d’Heraclea (Egipte). Va repartir els seus béns als 19 anys i va anar a viure sol a la rodalia del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins als 105 anys).
El 285 es va retirar a les muntanyes d’Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà d’un nombre de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d’Arsinoe, i ell mateix passava el temps en algun d’aquests establiments.
El 311 sota l’emperador Maximià va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a «muntanya de Sant Antoni» i es va relacionar freqüentment amb Sant Atanasi, bisbe d’Alexandria. Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l’emperador Constantí el gran, que no li va concedir però el va invitar a Constantinoble, proposta rebutjada per Antoni.
Es va oposar als arrians. Encara va veure la restauració d’Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set són amb seguretat genuïnes. Sant Atanasi va escriure la seva vida.
legenda
Sant Antoni, segons la biografia contada per sant Atanasi d’Alexandria, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Així ho va fer i es va retirar a una cova de Tebes. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s’hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Déu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.
Atributs
Se’l representa amb una creu en forma de tau o de T, acompanyat d’un porquet, o bé amb un llibre en una cova, o bé amb un gaiato d’on penja una campaneta.
Festa
La seva festa s’escau el 17 de gener, essent una celebració important en els països d’influència cristiana.
Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d’obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d’hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l’extinció de la festa. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència dels pelegrinatges a l’abadia de Sant Antoni propera a Viena del Delfinat.
És en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d’un tipus especial de dimonis, les botargues i d’un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.[1] També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.
A Falset (Priorat) la festa de Sant Antoni rep el nom de l’Encamisada, que commemora la victòria dels falsetans sobre els francesos.
A molts municipis de les comarques d’Els Ports i l’Alt Maestrat la festa rep el nom de Publicata de Sant Antoni, i se celebra habitualment amb una foguera a la plaça major del poble.
A Canals, a la comarca de La Costera al País Valencià, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del Sant, patró del poble.