Rumbacalí
© Abel Echeverria
«El Duende la Luz y la Noche» (Kasba Music, 2015) és el primer disc de Rumbacalí, però què és Rumbacalí? Doncs simplement això: el duende, la luz y la noche… O el que és el mateix: Chacho, Maruja i Lita. Tres artistes (si el terme no es queda curt) veterans, que ara ens presenten, il•lusionats com si de la primera vegada es tractés, aquest nou projecte.
Josep Maria Valentí, «Chacho»: Gitano del barceloní carrer de la Cera, un dels vèrtexs del triangle que va donar peu al naixement de la rumba catalana. Carrer de la Cera, Hostafrancs i Gràcia. Peret, el Pescailla i Chacho. El primer gran pianista de la rumba catalana.
Maruja Garrido: Va ser musa de Dalí i parella artística d’Antonio Gades. Responsable d’un dels intents més agosarats de modernització del flamenc, només cal buscar a youtube «Maruja Garrido Dalí» per entendre de qui estem parlant.
Lita Claver, la «Maña»: actriu i vedette que va passar amb gran èxit per tots els escenaris del centre neuràlgic de la «revista de variétés» barcelonina, el Paral•lel, en l’última gran època de l’estil, des de la seva arribada a la ciutat, a finals dels anys seixanta, fins a la desaparició d’aquest a principis del segle XXI.
I sí, Chacho és «El Duende», Maruja és «La Luz» i Lita és «La Noche» però ha de ser així necessàriament o es poden intercanviar els papers? Respon-te tu mateix: Creus que el Chacho té «Luz» i és «Noche»? I Maruja? I Lita? Tenen «Luz» i «Duende»? Escolta el disc i decideix …
Aquest disc és ni més ni menys que el resultat d’haver arribat fins aquí, d’haver-se aixecat després de mil entrebancs, d’haver somrigut a la vida una i mil vegades. És un treball producte de la màgia artística que posseeixen, de la lluminositat de les seves veus, de la nocturnitat compartida. És producte del seu passat, sí, però sobretot és el seu present. I és que aquí es deixen anar, o un cop més es tornen a deixar anar. Acompanyats per tota la joventut que arrela en els seus cors, es llancen a l’aventura, per voluntat pròpia i per ganes de passar-ho bé, sense necessitat de demostrar absolutament res de cara a l’exterior.
I per a fer-ho s’han vist acompanyats també per artistes de la talla de «Sicus» Carbonell. Sense l’alma mater de Sabor de Gràcia aquest disc mai hauria vist la llum. Ell ha estat el productor del treball per al qual s’ha envoltat d’alguns dels millors músics i coristes actuals de la rumba catalana ,membres o col•laboradors habituals de Sabor de Gràcia, La Troba Kung-fú o Peret. I si això no fos suficient trobem col•laboracions vocals d’artistes com Marinah, Adrià Salas (cantant de La Pegatina), Juan (dels Banis) o Las Migas.
«El Duende la Luz y la Noche» conté tretze cançons, entre les quals trobem temes inèdits (com el primer single i vídeo del disc, «Rumba gitana»), versions (com un medley de Joan Manel Serrat en català dedicat a l’autor , «Per Serrat») o revisions d’alguns dels seus èxits (com «Es mi Hombre» o «Chao, chao, chao, buru, buru»), a més d’un sentit homenatge a tots aquells «duendes»que els segueixen donant llum en la nit («Cometas de luz»).
I acabarem aquest text de presentació de l’obra recomanant la cançó «Mi bombón», pòstuma interpretació del Tio Toni, inoblidable, qui va formar part del projecte inicial de Rumbacalí i el qual no ha pogut veure aquest disc acabat.
A ell va dedicat aquest treball …
26 de gener, llançament del vídeo i del single «Rumba gitana».
9 de febrer, llançament de l’àlbum.
20 de febrer, presentació i signatura de discos a FNAC Triangle.
26 de febrer, actuació a Luz de Gas.