En Ricard aconsegueix convèncer la Irene, la seva dona, per anar a veure un espectacle de teatre experimental. Tots dos es miren la mateixa funció però, el que reben, és ben diferent. I és que, com a la vida, una mateixa escena pot ser viscuda de formes molt diverses, gairebé contradictòries, segons amb els ulls que es miri. Les discrepàncies i la “petita” fòbia de la Irene cap al fet teatral provoca un seguit de situacions a tocar de l’absurd on actors i espectadors intercanvien, i fins i tot, perden els papers.
|