Próxima estrena del TNC: No feu bromes amb l’amor,
d’Alfred de Musset i traducció de Jaume Melendres.
L’espectacle es representarà a la Sala Petita del 5 de febrer al 22 de març.
Natàlia Meléndez, directora del Festival Internacional de Teatro
Clásico de Almagro, dirigeix aquest text fonamental en la història
del teatre occidental. Una peça clau per entendre l’evolució
dramatúrgica que traça una línia invisible des del Romeu i Julieta de
Shakespeare o les comèdies de Marivaux, fins al Leonci i Lena de Büchner
—inspirada directament en aquesta obra d’Alfred de Musset— o El
despertar de la primavera de Wedekind.
Els intèrprets són: Carmen Balagué, Clara de Ramon, Carles Martínez,
Anna Moliner, Albert Pérez, Ramon Pujol i Ferran Rañé. I el cor format
per: Júlia Barceló, Xavier Capdet, Amanda Delgado, Oriol Escursell,
Jordi Sanosa, Jordi Serra, Tomás Taboada.
No feu bromes amb l’amor
«Les paraules són paraules, però els petons són petons. No sóc gaire
llesta, i me n’adono de seguida quan vull dir alguna cosa. Les grans
senyores saben a què atenir-se quan els besen la mà dreta o l’esquerra:
els seus pares les besen al front,els seus germans al agalta, els seus
enamorats, als llavis; a mi tothom em fa un petó a cada galta, ia ixò em
fa posar trista.»
Alfred de Musset, No feu bromes amb l’amor
Al llarg dels segles, el teatre ha explorat la pulsió amorosa en els
adolescents per entendre millor els conflictes derivats del xoc entre
aquells impulsos íntims que qüestionaven les dinàmiques socials i
aquelles estructures familiars que les organitzaven. No feu bromes amb
l’amor és un text fonamental en la història del teatre occidental,
una peça clau per entendre l’evolució dramatúrgica que traça una línia
invisible des del Romeu i Julieta de Shakespeare o les comèdies de
Marivaux, fins al Leonci i Lena de Büchner —inspirada directament en
aquesta obra d’Alfred de Musset— o El despertar de la primavera de
Wedekind.
El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que
acaba de passar uns anys de formació en un convent. Els dos cosins, que
havien tingut una relació molt íntima quan eren infants, es retrobaran
amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant
d’aquest casament de conveniències que no pas als veritables sentiments
que encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran a
ignorar per orgull, a pesar dels danys col·laterals que això pugui
ocasionar.
Una magnífica oportunitat per recordar el llegat del malaguanyat Jaume
Melendres, autor d’una traducció que conserva tota la vigència gràcies a
la saviesa d’aquell home de teatre.
Activitats paral·leles: col·loqui amb Jaume Mascaró
6 de febrer en acabar la funció, a la mateixa Sala Petita.
Entrada gratuïta
Més informació aquí
( http://www.tnc.cat/ca/content/col%C2%B7loqui-amb-jaume-mascar%C3%B3)