PREMIS NACIONALS DE CULTURA 2016
Els guanyadors dels premis Nacionals de Cultura 2016
Els Premis Nacionals de Cultura 2016 són: Antònia Vicens, Enrique Vila-MAtas, Josep M.Aragonés i Rosa Fusté (Antaviana Films), Lola BAdia, el Centre de Documentació de Patrimoni i Memòria / Carrutxa, la companyia Los Galindos, Dani Karavan, el Quartet Casals, Clara segura i Joan J.Guillén.
Josep M. Aragonés (Barcelona, 1951) i Rosa Fusté (Esplugues de Llobregat, 1957). Com a capdavanters en la recerca tecnològica en el camp dels efectes especials digitals, 3D i la seva aplicació pràctica. Fundadors d’Antaviana Films, empresa de postproducció audiovisual i efectes digitals. Professionals amb més de vint anys d’experiència, a través d’altres projectes com Filmtel (1985) i Apuntolapospo (2004). La seva tecnologia avançada en el camp digital al servei de la creació i la innovació cinematogràfica ha contribuït a enaltir el nivell de la producció audiovisual de Catalunya i fer-la més competitiva. Entre altres premis, recentment han rebut reconeixements per les seves creacions en pel·lícules com Nobody Wants the Night d’Isabel Coixet, El rey de La Habana d’Agustí Villaronga i La novia de Paula Ortiz.
Lola Badia (Barcelona, 1951). Per l’excel·lència en la seva constant dedicació a la recerca i la investigació en la cultura literària medieval catalana. Ha publicat preferentment estudis i edicions sobre la lírica i la narrativa medieval posttrobadoresca dels escriptors catalans del Tres-cents i el Quatre-cents, incloent-hi Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs Marc, amb una atenció especial per la figura de Ramon Llull, de qui és una de les veus més reconegudes. Catedràtica de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona, ha estat impulsora i coordinadora dels tres primers volums de la Història de la literatura catalana, dirigida per Àlex Broch, una iniciativa que té com a propòsit convertir-se en la successora d’obres de referència de Jordi Rubió i Balaguer, de Martí de Riquer i Antoni Comas, i de Joaquim Molas.
Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa. Pel seu treball de recerca i divulgació en l’àmbit del patrimoni immaterial de les comarques de la Catalunya Nova i, principalment, del Baix Camp i del Priorat. Ha treballat tant en la col·laboració i la participació en moviments festius i populars de la comarca, com en l’estudi i la recerca de l’activitat cultural del moviment associatiu. Els seus treballs abracen des de l’antropologia, la història, la filologia, l’arqueologia, l’etnomusicologia i tot el calendari anual, sobretot al camp, passant per les festes que relliguen la cultura festiva del Principat amb la valenciana, aragonesa i mallorquina, fins al joc de bitlles, els correbous i les bandes de música. Duen a terme una labor rellevant tant en l’àmbit de la recerca com en el de l’associacionisme popular, fet que els dóna un alt crèdit.
Joan J. Guillén (Fuente del Maestre, Extremadura, 1947). Per la seva trajectòria com a dibuixant satíric i escenògraf, pintor i professor de l’Institut del Teatre que ha contribuït a modernitzar la caricatura política i el periodisme gràfic, a través de les seves col·laboracions en publicacions com Triunfo, La Calle, Tele-Exprés, El Món, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya, entre altres, i actualment en la publicació digital Catalunya Plural. Ha estat un renovador de les comparses festives i els espectacles de carrer i parateatrals, responsable de la comparsa de capgrossos Visca Picasso i creador d’escenografies, vestuaris i màscares per a teatre i òperes d’èxit representades arreu, des del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (1995) fins a La Cenerentola a la Lyric Opera of Chicago (2015).
Dani Karavan (Tel-Aviv, 1930). Escultor israelià que constitueix una de les personalitats internacionals més rellevants en el camp de les arts plàstiques i que ha posat Catalunya en el mapa cultural i patrimonial internacional amb la creació del memorial Passatges. Aquest monument integra el paisatge de Portbou i el record de l’eminent filòsof alemany Walter Benjamin, la seva vida i la seva tràgica fi en aquesta població, on, després d’una dura travessa a peu, es va suïcidar el 26 de setembre de 1940 en saber que seria repatriat. L’obra evoca valors humans, de cultura i de pau, i s’erigeix en memòria de tots els que fugen de la guerra a la recerca de pau i llibertat. El magnífic encaix d’aquesta obra en terra fronterera i el seu contundent significat fan del memorial un autèntic símbol d’altruisme i humanitat en el moment actual.
Los Galindos. Pel seu enginy creatiu en els àmbits del circ i de les arts de carrer, fruit d’una constant voluntat de recerca i ànim de risc en l’expressió escènica circense. Pioners en la incorporació del trapezi volant en els seus espectacles, Los Galindos han desenvolupat un llenguatge singular i proper a tots els públics que s’ha vist enriquit al llarg dels anys amb la col·laboració de grans professionals com Rogelio Rivel, Joan Armengol o Jean Palacy. La companyia, que enguany celebra els 25 anys, s’ha consolidat com a referent en l’àmbit nacional i internacional amb propostes artístiques en les quals l’emoció, l’humor i la faula fan de les realitats de la vida un espectacle compartit d’abast popular.
Quartet Casals. En reconeixement a l’excel·lència assolida per la formació en el seu àmbit i la consistent carrera internacional que ha desenvolupat des de fa prop de vint anys. Els integrants del Quartet són Vera Martínez (violí), Abel Tomàs (violí), Jonathan Brown (viola) i Arnau Tomàs (violoncel), músics d’excepcional talent que han estat capaços de fusionar-se en una interpretació conjunta d’excepcional sonoritat. El seu repertori inclou un ampli ventall d’èpoques, des del barroc fins a la música contemporània, i s’adapta amb destresa a cada estil. Han estat mereixedors de diversos premis, entre els quals destaquen el Premio Nacional de la Música i el Premi Ciutat de Barcelona. Actualment, el Quartet és resident de la Musikhochschule de Colònia i imparteix classes a l’ESMUC.
Clara Segura (Sant Just Desvern, 1974). Per la qualitat interpretativa d’una actriu versàtil i polivalent que la fa capaç d’abordar amb èxit personatges de diferents registres. La seva trajectòria abraça tant l’escenari teatral com els platós cinematogràfic i televisiu, en què ha destacat pel caràcter que imprimeix als seus papers, ja siguin de naturalesa còmica o dramàtica. El talent de l’actriu l’ha portat a triomfar aquests últims anys en obres de teatre com Incendis (2011), La rosa tatuada (2013) i Una giornata particolare (2015). En cinema, va guanyar el 2010 el Premi Gaudí a la Millor Actriu Secundària per Les dues vides d’Andrés Rabadán. Actualment protagonitza la sèrie Nit i dia de TV3.
Antònia Vicens (Santanyí, 1941). Per la solidesa de la seva obra literària i el compromís amb els escriptors d’arreu del domini lingüístic català a través del treball que ha realitzat des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català. Autora inquieta d’inicis autodidactes, es va donar a conèixer amb la novel·la 39º a l’ombra (1968), amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi. El 1981 li va ser concedit el Premi Ciutat de Palma per la novel·la Quilòmetres de tul per a un petit cadàver. Ha tastat també altres gèneres, com el de les memòries i la literatura infantil i juvenil. El 2005 va reunir la seva obra narrativa breu a Tots els contes (2005), i l’any 2007 va publicar Ungles perfectes. Darrerament ha construït una brillant obra poètica que ha merescut el reconeixement unànime del món literari. N’és un exponent el seu darrer llibre, Fred als ulls.
Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948). Per la seva trajectòria intel·lectual i literària de reconegut prestigi internacional. Gran coneixedor de la literatura universal i hàbil narrador en llengua castellana, combina els gèneres de l’assaig i la novel·la en la seva creació, amb elogiades incursions en el món periodístic. Autor d’una vasta obra traduïda a més de trenta llengües, entre els seus llibres destaquen Historia abreviada de la literatura portàtil (1985), Recuerdos inventados (1994), El mal de Montano (2002), Kassel no invita a la lógica (2014), Marienbad électrique (2015). Ha obtingut nombrosos reconeixements internacionals, entre els quals es troba el Premio FIL de Literatura en Lenguas Romances 2015 pel conjunt de la seva obra.