Patis transformats
Divendres 6 i dissabte 7, de 18.30 a 24 h D
Diumenge 8, de 18.30 a 23 h
A Batec de llum
Seu de la SGAE a Catalunya Palau Bru (passeig de Colom, 6) Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA) www.elisava.net/ca
Tutor: Jordi Ballesta Equip de projecte: Teresa Baena, Miguel Barrio, Pol Domènech, Adrià Margall, Noa Massanet, Eva Molins, Patricia Parejo, Arnau Parés, Marta Pérez, Joan Recasens i Andrea Vallvé Electrònica, programació i so: Raul Nieves, Eduard Castany Consultor de producció: Josep Novell Coordinació: Raffaella Perrone
El moviment del visitant, actor i observador alhora d’aquesta instal·lació interactiva i dinàmica a l’interior del Palau Bru, es detecta i registra per transformar-lo a través del so i de l’aigua en uns efectes lluminosos que creen un espai en canvi constant. El Palau acull la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya i al seu arxiu hi ha registrat el patrimoni musical de tot el país. Per aquest motiu, els alumnes i professors d’ELISAVA registren també el moviment de les persones i fan que l’espai es comporti com una caixa de ressonància que batega al pas dels visitants gràcies a la correspondència entre ones sonores, ones d’aigua i ones lumíniques. El projecte es desenvolupa ens dos plans principals: el terra i el sostre. A terra, uns sensors registren el moviment de les persones, que es tradueix en els senyals que fan vibrar els altaveus situats sota uns recipients en forma de plats de diferents diàmetre plens d’aigua, on es visualitzen les ones generades per l’altaveu. Aquesta aigua en moviment, il·luminada per uns focus, reflecteix les ones de llum en parets i sostres i ressalta la bellesa de les voltes del pati.
Un itinerari tan breu com intens que d’un salt us portarà del Palau Moja fins a la necròpolis romana de la plaça de la Vila de Madrid, per acabar, tombant la cantonada, al pati de l’Ateneu Barcelonès en un petit passeig banyat per la llum daurada. El trajecte comença al carrer de la Portaferrissa i finalitza al carrer de la Canuda. Durada mínima: 5 minuts Distància total: 210 m
Tempus fugit
Palau Sessa-Larrard (carrer Ample, 28) UPC School.
Màster Lighting Design. Disseny d’il·luminació Arquitectònica www.talent.upc.edu
Llum d’aigua Pati Llimona (carrer del Correu Vell, 5)
UPC School-CCCB. Màster en Disseny i Producció d’Espais i Postgrau en Disseny d’Interiors
www.talent.upc.edu
Autors: els alumnes del Màster Lighting Design. Disseny d’il·luminació Arquitectònica de la UPC School: Bernat Beato, Santiago Cabrera, Laura Clos, Juan Sebastián Galindo, Ana Elizabeth García, Xavier Esteban Guambaña, Cesar Fernando Hurtado, Mariah Pelaez, Àfrica Sabé, Viviana María Solano, Mauro Vasquez, Elizabeth Vazquez, Jaime Arturo Wandemberg Tutor: Antoni Arola, amb la col·laboració de Lola Solanilla Amb la col·laboracio i patrocini de: LAMP LIGHTING I amb el patrocini de: ERCO, IGUZZINI, FLOS, LUTRON
Autors: Alumnes del Màster en Disseny i Producció d’Espais i del Postgrau en Disseny d’Interiors de la UPC School-CCCB: Eva Anaya, Cristina Bricio, Georgina Castellsegué, Erik Castro, Laura Company, Manuela Cortés, Wendy Estupiñán, Muntsa Galícia, Alejandra González, Dídac Guxens, Ronaldo Herranz, Natalia Lezcano, Gabriela Mansano, Laura Martínez, Cristina Moncayo, María Monraz, Camila Onofre, Karen Ortega, Michael Ortega, Nadia Pasko, Margarita Polanía, Tatiana Ramírez, Carolina Ramis, Ana Robledillo, Carla Sologuren Tutors: Coque Claret i Josep Ricart
«El temps és la imatge de l’eternitat en moviment», va dir Plató. Un temps que al pati del Palau Sessa-Larrard es materialitza en una sèrie de pèndols lluminosos i sonors que, quan comencen a oscil·lar activats pel públic, ens xiuxiuegen les històries viscudes en un palau ara buit, però que té gairebé un quart de mil·lenni d’història. Quinze pèndols de llum que orbiten com satèl·lits al voltant d’un pèndol central, «solar», mentre dialoguen entre si i superposen les diverses capes de la història. Cada pèndol està format per una llanterna i un altaveu que pengen del sostre a l’extrem d’un llarg cable d’acer. La instal·lació juga amb l’alçada, el color i la intensitat dels feixos de llum i el so dels diversos grups de pèndols que es van formant, mentre una lluminària zenital banya subtilment el pati del Palau i crea l’efecte d’una nit de lluna plena que ens descobreix la seva arquitectura.
Al Pati Llimona coexisteixen les restes de la muralla romana, els vestigis de les termes portuàries i d’antics habitatges enderrocats i el Centre Cívic. A partir d’aquesta combinació, Llum d’aigua posa de manifest la relació entre el patrimoni històric, la vida veïnal i l’activitat social a través d’un element tan simple i quotidià com una ampolla de plàstic plena d’aigua, que, amb la participació dels ciutadans, és capaç de produir uns espectaculars efectes de llum sobre la muralla. Les ampolles amagades al peu de la muralla estan retroil·luminades per unes cintes de llums led, i quan el públic camina sobre la tarima interactiva fa que l’aigua que contenen s’agiti. Aquest moviment es transmet a la projecció sobre el mur, que adopta formes sinuoses i brillants.
Teixint el passat Baixada de Viladecols, 5 LLOTJA.
Escola Superior de Disseny i Art
www.llotja.cat
Impluvium Palau Centelles.
Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (Baixada de Sant Miquel, 6-8)
LA SALLE www.salleurl.edu
Autors: Antonio Baena, Daniela García, Carles Gil, Pau Soler i Joan Albert Tolrà, dins de l’assignatura de l’Optativa de Projectes Interdisciplinaris: Muntatges efímers Ensenyaments Superiors de Disseny (EEES) Professora: Marta Tous
Autors: Albert Cabrer, Albert Chavarria i Sara Tamayo, alumnes de Projectes III Coordinadors: Isabela de Renteria i Juan Briz Tutors: Carlos Albisu, Josep Ferrando, Alfonso de Luna, Jordi Mansilla, Patricia Tamayo i Joan Vera Amb la col·laboració del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya
La creu en forma d’aspa on santa Eulàlia va morir crucificada després de patir dotze martiris esgarrifosos adquireix una llum pròpia i una nova dimensió com a epicentre d’una experiència sensorial que ens evoca els turments soferts per la patrona de la ciutat. Un bany de colors, sons i textures que transformen les ruïnes de la Baixada de Viladecols en un recinte on podem viure una experiència inoblidable. Les aspes de la creu teixides amb cinta luminescent travessen l’espai de dalt a baix en una atmosfera de color realçada per la llum negra que emet un projector. El terra, recobert de gra de vidre reciclat i esmerilat, ens recorda el martiri en què la patrona va ser introduïda en una bóta plena de vidres que potseriorment van fer rodolar pel carrer que ara coneixem com la Baixada de Santa Eulàlia.
El pati del Palau Centelles, com la majoria de patis d’altres palaus nobiliaris de Barcelona, es pot entendre com un impluvium o sistema dissenyat per canalitzar i recollir l’aigua de la pluja. Ara, milers de gotes de llum que brillen entre les pedres descriuen el mateix recorregut que farien les gotes de pluja i dibuixen el negatiu del paviment. La densitat lumínica augmenta a mesura que ens acostem al punt de recollida, el focus de gravetat de la cota zero, on les gotes finalment desapareixen. La instal·lació està formada per 2.000 cèl·lules de llum distribuïdes entre les juntes del paviment del pati, cadascuna d’elles constituïda per un led de 3V alimentat per una pila botó d’alta capacitat.
Fragmentació Casa Padellàs. MUHBA (carrer del Veguer, 2-4)
BAU Centre Universitari de Disseny de Barcelona
www.baued.es
Light work Arxiu de la Corona d’Aragó
Palau del Lloctinent (carrer dels Comtes, 2) ICFO.
Institut de Ciències Fotòniques
www.icfo.eu
Autors: Sheila Almansa Roura, Julia Barberan Almirall, Anaïs Barceló, Jorgina Betorz López, Laura Fisas Biosca, Laura Garcia Sánchez, Sonia Gross Molo, Aida Hernando Garcia, Judit Juan de Palma, Aitor Llambrich Mandillo, Mariona Marquès Morell, Lara Mateos Rius, Elena Nogués Novales, Marta Raventós Fabregat, Anabel Vicaria Navarro, Laura Vilarrassa Colomer
Autors: Andrew Chappel (www.AndrewChappel.com)
Inspirada en «El arpa olvidada», la rima VII de Gustavo Adolfo Bécquer, aquesta instal·lació reivindica el geni que viu dins de tots nosaltres i que espera que el despertem per donar els seus fruits en forma d’art. Ho fa amb una estructura translúcida formada per un conjunt d’elements ondulats que flota il·luminada en l’aire i que sembla voler alliberar-se elevant-se entre les parets del pati. En cadascun dels elements del conjunt hi ha escrita una paraula relacionada amb la història que dóna lloc a una explosió d’idees, un núvol de conceptes que s’enlaira.
Aquesta instal·lació és el resultat de l’estreta col·laboració entre l’ICFO i l’artista anglès Andrew Chappel. Imagina la capacitat que podria tenir la llum d’empènyer objectes. L’obra celebra el rol de la imaginació en l’avenç de la ciència. De fet, la llum té la capacitat d’empènyer en el món real. La força de la llum s’utilitza per fer les anomenades pinces òptiques, que s’empren per manipular coses tan petites i delicades com una cèl·lula viva, sense malmetre-la. Això s’aplica en medicina i biologia per entendre l’inici de les malalties i tota mena de processos biològics i, d’aquesta manera, poder dissenyar i produir medicaments i tractaments nous o més efectius. L’ICFO és un centre de recerca d’excel·lència, dedicat a l’estudi de les ciències i tecnologies de la llum. Actualment és un dels centres de referència del seu camp a nivell mundial. El centre té una triple missió: recerca de frontera, formació de tecnòlegs amb habilitats tècniques i personals úniques i transferència de coneixement i tecnologia.
Neu morta Porxo del Saló del Tinell
MUHBA (plaça de Sant Iu)
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
www.etsab.upc.edu
Verger i oracle Verger del Museu Frederic Marès
(plaça de Sant Iu, 5-6)
Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD)
www.institutdelteatre.org
Autors: Jordi Adell, David Bravo, Miriam Castel, Carla Conill, Kevin Dalmeda, Noelia de la Red, Paula Domènech, Gerard Guerra, Hernán Lleida, Adrià Muros, Estel Ortega, Bernat P. Llabot, Stela Salinas, Sergi Tabueña, Ariadna Perich
Disseny: Xesca Salvà Espai Sonor: Jaume Manresa Col·laboració ESTAE: Anna Boix, Jordi Sala i Mario Andrés Escenografia: ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic) Direcció ESAD: Mercè Mariné i Anna Estrada Cap d’Especialitat: Bibiana Puigdefàbregas Coordinació: Ignasi Font INSTITUT DEL TEATRE
Diuen que, quan santa Eulàlia va morir sacrificada, hi va haver una de les nevades més grans que mai s’hagin vist a Barcelona. Diuen que des d’aquell dia mai no ha tornat a nevar a la ciutat un 12 de febrer. Neu morta converteix el porxo del Tinell en un espai exterior sota una nevada incessant, immòbil i glacial, que només agitarà el pas curiós de la gent. El cor encara bategant de santa Eulàlia marcarà el final del trajecte. Una munió de cintes de cotó que emeten la seva pròpia resplendor gràcies a la imperceptible llum negra dels focus i fluorescents, omplen el porxo del Saló del Tinell penjades del sostre fins a tocar a terra. Una cortina de neu immòbil que es remou quan el públic s’hi obre pas i s’hi endinsa.
Diuen que a l’edat mitjana el pati del Museu Frederic Marès, antic verger del Palau Reial, era un bell jardí de flors i fruiters. A partir d’una cita del Llibre de les meravelles de Ramon Llull, aquest muntatge juga amb la llum i l’ombra per retornar-ne l’esplendor i fer que el visitant viatgi en el temps i passegi pel jardí dels comtes de Barcelona. Entre el moviment de les fulles d’un dia ventós, els ocells, figures lligades a la història de santa Eulàlia, sobrevolen el pati omplint-lo dels seus cants profètics. La instal·lació consta d’uns llums giratoris de diferents colors col·locats a les branques dels tarongers, que projecten llums i ombres que multipliquen la seva presència i moviment. Un llum submergible tenyeix la font central de vermell per recordar-nos els martiris soferts per la santa.
Pluja de llum Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Casa de l’Ardiaca (carrrer de Santa Llúcia, 1) IAAC.
Institute for Advanced Architecture of Catalonia www.iaac.net fablabbcn.org
Un sopar èpic Palau Moja.
Departament de Cultura de la Generalitat (carrer de la Portaferrissa, 1) EINA.
Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (UAB)
www.eina.cat
Coordinador: Alexandre Dubor Equip IAAC: Areti Markopoulou, Silvia Brandi, Guillem Camprodon, Rodrigo Aguirre, Anastasia Pistofidou, Anna Popova, Mathilde Marengo, Maria Kuptsova Proposta dels estudiants: Alessio Verdolino, Alejandro Martinez Del Campo O., Robert Douglas Mckaye, Tobias Grumstrup Lund Øhrstrøm Amb la col·laboració de: Out Of Format (outofformat.com) / Mery Glez / TL3 (tl3.tv) / Ignacio de Juan-Creix y Umbert. Ece Tankal I el patrocini d’EPSON (epson.es) Daniel Collado
Autors: Maria Jané i Nil Vicens, amb la col·laboració de la resta d’alumnes de l’assignatura Projectes d’Il·luminació/ Disseny de làmpades Professor: Josep Aregall Amb la col·laboració de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
Les llàgrimes de santa Eulàlia es transformen en una pluja de llum infinita que emana de la palmera, un dels elements centrals del pati de la Casa de l’Ardiaca. Una pluja que en un primer moment el visitant només pot endevinar a través de la tela negra que l’envolta i la manté oculta fins que, a través d’un sistema de so interactiu, és cridat a pujar fins al segon nivell del pati, des d’on, per fi, se li mostra la pluja que cau sense descans en un buit aparentment infinit. El diàleg entre la intimitat del pati, les llàgrimes de la noia i la pluja de llum incessant s’aconsegueix gràcies a un mapping que es projecta sobre uns tubs translúcids verticals i que guanya en intensitat visual i sonora quan augmenta el nombre d’observadors.
Jacint Verdaguer va dedicar el gran poema L’Atlàntida al seu mecenes i protector, el marquès de Comillas, propietari del Palau Moja, on el poeta va viure durant molts anys. Al pati del mateix palau, un sopar imaginari reuneix Mossèn Cinto i el marquès sota un gran llum de geometria pura que empresona la resplendor de les idees mentre deixa en la penombra la taula negra parada al mig del pati. Sobre la taula fosca i buida unes taronges evoquen el fruit prohibit que Alcides (Hèracles) va agafar de l’hort de les Hespèrides al Cant Segon de L’Atlàntida. Una aproximació subtil, poètica i irònica a l’obra de Verdaguer, il·luminada per un gran poliedre translúcid que penja suspès sobre el pati.
Xarxa de llum Ateneu Barcelonès
Palau Savassona (carrer de la Canuda, 6) IED. Istituto Europeo di Design www.ied.es
Realitzat pels alumnes del Màster en Disseny d’Interiors de l’IED: Martin Yovkov Tsankov, Ornela Cicutti, Andrea Sánchez, Maria Fernanda González, Laura Raquel Mercedes, Ana Milena Cortés, Alexandra Mey, Joanna Compres, Martin Rebollo, Rosa Alejandra Arcechavarria, Ismael Sánchez, Sara Setién Tutors: Carmelo Zappulla, Nacho Toribio i Michela Mezzavilla Consultor de producció: Victor Burguet Coordinació: Rosa Gómez (IED)