El Gran Teatre del Liceu acull el proper 29 d’octubre l’estrena d’Orlando Paladino, l’èxit operístic més important de Haydn. El mestre Giovanni Antonini dirigeix en una única funció, en versió concert, la que va ser l’òpera mes popular del compositor. Composada l’any 1872, Orlando Paladino va ser l’òpera més representada de les quasi 20 que va composar Haydn, amb més de 60 interpretacions en diferents punts del Imperi Austrohongarès. Pràcticament oblidada avui en dia, des de fa dos segles l’obra s’ha representat molt poc, malgrat això la seva influencia ha estat notable, ja que un dels moments de l’òpera anticipa la famosa ària del catàleg que Mozart va composar per Don Giovanni, cinc anys després. Motiu pel qual, Orlando Paladino es postula com una de les millors òperes del classicisme del segle XVIII. Basada en la novel·la en vers Orlando furioso, l’obra combina màgia, aventures, romanç i humor i la seva escolta actual és una sorpresa, perquè abunda en àries complicades, instrumentació gràcil, humor i fantasia. L’òpera combina un estil de composició classicista i un text barroc, donant peu a una obra major del subgènere híbrid entre l’heroic i el còmic. Les al·lusions paròdiques a la pastorale, l’òpera comique francesa, l’estil elevat de l’òpera seriosa, l’òpera de la reforma i el buffo de Goldoni fa d’Orlando paladino una obra amb totes les convencions operístiques. Giovanni Antonini és un artista explosiu. El 1985, amb només 20 anys, va ser un dels fundadors del conjunt instrumental Il Giardino Armonico, i es va convertir en el director únic de la formació quatre anys més tard. Des de llavors, Antonini ha explorat, amb passió i metodologia estricta, tot tipus de repertoris del que, de manera àmplia, es pot integrar la música antiga: obres del renaixement i del barroc, així com del classicisme del segle XVIII, arribant molt puntualment fins a principis del segle XIX. En aquest arc temporal tan ampli, Antonini ha estat excavant una de les vetes més riques, que és el material per a grans conjunts –concerts, simfonies, òperes– de Franz Joseph Haydn, i d’algun temps ençà, el projectes més ambiciós de Il Giardino Armonico ha estat començar a gravar, de manera pacient, la integral d’Haydn, amb especial interès en la seva música vocal, la qual cosa inclou els seus dos famosos oratoris i la seva desena i mitja d’òperes, molt menys conegudes. El repartiment per a aquesta funció té sobrada experiència en música escènica anterior al romanticisme. La principal figura de l’elenc vocal serà la cantant hongaresa Emőke Baráth, una de les soprano més interessants dels últims temps, i que aquí defensarà el paper de Angelica, caracteritzat per unes escalades agudes de gran complexitat. La barcelonina Núria Rial (que marca el seu debut al Liceu) serà l’encarregada de cantar el paper de Alcina, un altre rol d’enorme dificultat tècnica que requereix d’un gran virtuosisme en el cant adornat. Els papers masculins els representaran el tenor anglès Alasdair Kent, el baix-baríton Renato Dolcini i el tenor Josh Lovell. El primer s’encarregarà de donar vida a Orlando mentre que el segon serà el seu rival, el cavaller Rodomonte, i assumirà també el paper de Caront en el tercer acte. Lovell, amb el seu timbre càlid i melancòlic, serà ideal per a encarnar a l’amant de Angelica, el rei sarraí Medoro. L’òpera compta amb dos papers còmics per a Pasquale, l’escuder de Rodomonte –que cantarà el tenor Krystian Adam–, i per a la pastora Eurilla, que serà per a la soprano italiana Silvia Frigato. L’argument L’episodi central de la història és la bogeria d’Orlando, que està enamorat de la dama Angelica, a la qual persegueix sense descans per a conquistar-la. Però Angelica no correspon a Orlando: està enamorada d’un príncep sarraí, Medoro, i per a evitar a Orlando acudeix al cavaller Rodomonte, rival d’Orlando, i a Alcina, una bruixa que aplicarà tot tipus de conjurs màgics per a frenar el temperament incontenible del cavaller. Finalment, la solució serà fer-li oblidar qui és: així també oblidarà a Angelica i l’amor que sent per ella. Es tracta d’una història fantasiosa, que parteix dels principis de l’estil seriós del barroc –episodis edificants de l’antiguitat–, però amb un desenvolupament absurd, la qual cosa va fer que s’acabés catalogant com a òpera heroic-còmica. Moments musicals clau Acte I Sinfonía L’obertura de l’òpera, una peça breu de tres minuts que Haydn va identificar com a ‘simfonia’, és una porta d’entrada ideal a Orlando paladino per a qui coneix la seva obra instrumental, però no està familiaritzat amb les seves òperes. Es tracta d’un allegro dinàmic que marca el to festiu de l’òpera: transmet una sensació de lletjor, de bogeria transitòria, d’heroi, com la que banya tot l’argument. Però també comunica molta solidesa i control: Haydn estava en la seva maduresa creativa, que es transmet amb aplom en aquesta introducció de composició perfecta. Acte I, Pasquale «Ho viaggiato in Francia, in Spagna» Pasquale, l’escuder de Rodomonte, és un personatge que recorda en la seva simplicitat i perspicàcia a Sancho Panza, i encaixa perfectament en el motlle de l’òpera bufa: a Orlando paladino té la funció de suavitzar, amb humor, els assumptes amorosos greus que afecten la resta dels personatges. En aquesta ària veloç, Haydn anticipa altres dues peces famoses de l’òpera posterior: l’ària del catàleg de Leporello a Don Giovanni (Mozart) i l’entrada de Fígaro a El barber de Sevilla (Rossini), presentant-se com un home de món a partir d’una llarga i complicada enumeració. Acte II, Angelica «Aure chete» Després d’un duet graciós d’Eurilla i Pasquale, torna el personatge d’Angélica per plorar les seves penes d’amor amb una ària de solemnitat trista que recorda molt al que més tard farà Mozart amb la presentació de la Condesa a Las bodas de Fígaro. En aquesta peça, Angelica troba a faltar a Medoro, de qui s’ha hagut de separar per l’amenaça constant que planteja el boig Orlando al seu amor.La soprano necessita un gran control a la primera part, i una capacitat per escalar fins a la part més aguda de la tessitura en la segona, cosa que converteix aquesta ària en un bombó enverinat. Giovanni Antonini Director. Nascut a Milà, va estudiar a la Civica Scuola di Musica i al Centre de Musique Ancienne de Ginebra. És membre fundador del conjunt barroc Il Giardino Armonico, que dirigeix des de l’any 1989. Amb aquest conjunt ha actuat com a director i solista de flauta dolça i flauta travessera barroca. És director artístic del Wratislavia Cantans Festival a Polònia i director convidat principal de Mozarteum Orchester i Kammerorchester Basel. | |