| Ohlalà!, el primer festival de Barcelona dedicat al cinema francòfon, ret homenatge a la prestigiosa Quinzena de Realitzadors que enguany celebra el seu 50è aniversari. Del 19 al 21 d’octubre en l’Institut français, es presentarà una retrospectiva de sis pel·lícules francòfones seleccionades en les últimes dècades per la Quinzena de Realitzadors.
La selecció proposa dues cintes provinents de Québec:
La primera del 1986 on el director francòfon Denys Arcand es va donar a conèixer a tot el món amb la pel·lícula El declive del imperio americano. Fascinant retrat d’una generació on destaquen no només la diferència entre homes i dones sinó també els sentiments i les relacions humanes. La pel·lícula va triomfar a Cannes i va ser nominada l’Oscar en la categoria “Millor Pel·lícula Estrangera”. Un dels grans èxits del cinema canadenc dels anys vuitanta que va conèixer anys després una oscaritzada seqüela amb varis dels seus personatges en Las invasiones bárbaras.
La segona és de una altra generació, un altre talent. En el 2009, Yo maté a mi madre, marca l’aclamat debut del jove Xavier Dolan, qui va dirigir la pel·lícula amb tan sols 19 anys. Amb aquest relat cruel i intens de la relació entre un adolescent i la seva mare, Dolan irromp al món cinematogràfic. Una obra, en part autobiogràfica, on ja destaquen temes predilectes de la seva filmografia com l’adolescència, la cerca de la identitat i l’homosexualitat.
La resta de la retrospectiva segueix presentant òperes primeres impactants.
Com el film Toto, el héroe, primer llargmetratge realitzat en 1991 per Jaco Van Dormael, director belga de Las vidas posibles de Mr. Nobody. Relata la història d’un home, Thomas Van Hasebroeck, que ja instal·lat en la seva vellesa, rememora els seus anys de joventut i segueix convençut que en néixer va ser intercanviat amb el seu veí Alfred. Una història poètica sobre el món de la infància i alhora sobre la vellesa que combina subtilment el món real i l’imaginari. Considerada com una pel·lícula culta, va rebre l’aclamació de la crítica, i va arribar a fer-se amb el prestigiós premi la Càmera d’Or de Cannes.
Més recentment, Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! de l’actor i membre de la prestigiosa Comédie-Française, Guillaume Galienne, es va convertir en una de les sorpreses del 2013. Amb aquest primer llargmetratge, el versàtil actor salta a la direcció adaptant la seva pròpia obra teatral: una obra amb tocs de comèdia en la qual s’interpreta a si mateix i a la seva mare per explicar la història de la seva vida i de la cerca de la seva identitat sexual.
En el 2014, la comèdia romàntica Les Combattants, primer llargmetratge del francès Thomas Cailley, va arrasar en la Quinzena enduent-se els tres principals guardons. Aquesta òpera prima, que sobresurt per les estupendes interpretacions dels seus dos joves protagonistes, Adèle Haenel i Kévin Azaïs, no és una clàssica història d’amor d’estiu. Ens despista jugant amb gèneres tan dispars com la pel·lícula d’aventures o la cinta de catàstrofes.
Per acabar la retrospectiva, ja del 2015, una altra revelació va ser el film Mustang de la directora francesa-turca Deniz Gamze Ergüven amb la qual retrata la col·lisió entre la tradició i la llibertat en la Turquia actual. A la tornada del col·legi, Lale i les seves germanes, juguen amb un grup de nois de manera innocent. No obstant això, la suposada immoralitat dels seus jocs aixeca un escàndol de conseqüències inesperades. Per això, la seva àvia transforma poc a poc la casa en una presó. La pel·lícula va ser premiada pels exhibidors europeus en la Quinzena i va rebre, entre d’altres premis, 4 premis César i el premi Goya com a “Millor Pel·lícula Europea”. |
