Núria Espert i Romero
Núria Espert i Romero (l’Hospitalet de Llobregat, 11 de juny de 1935), una actriu catalana de teatre, cinema i televisió. Va estudiar a l’Institut Maragall de Barcelona. Amb 16 anys actuava ja en representacions escèniques, mentre estudiava música i idiomes. Als 17 anys, va obtenir el seu primer èxit amb Medea. Amb 19 anys es va casar amb l’actor Armando Moreno, qui més tard es convertiria en el seu manager. El 1959, van fundar una companyia que va fer la seva première al Teatro Recoletos de Madrid. És mare de l’empresària teatral i política Alícia Moreno Espert. El 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura «com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària».
Filmografia
Cinema
El presidio (1954)
Once pares de botas (1954)
Escuela de periodismo (1956)
La tirana (1958)
A las cinco de la tarde (1961)
Trigo limpio (1962)
Maria Rosa (1964)
Biotaxia (1968)
Un hivern a Mallorca (1969)
La reverencia (1969, curtmetratge)
El certificado (1970)
Laia (1971)
Viva la muerte (1971)
Triángulo (1972)
La ciutat cremada (1976)
Anta mujer (1976, curtmetratge)
Actrius (1996)
Soneto (2003,curtmetratge)
Barcelona (un mapa) (2007)
Televisió
Lletres catalanes (1977-1978)
Mare i fill, societat limitada (1980)
Homenaje a Lorca (1985)
La gallina ciega (1985)
El rey y la reina (1986)
La memoria fértil(1986)
Lorca, muerte de un poeta (1987)
Dues dones divines (2011)
Teatre
La vida es sueño (1950), de Pedro Calderón de la Barca.
Bala perduda (1951), de Lluís Elias. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
El marit ve de visita (1951), de Xavier Regàs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
Lilí (1952), de Carles Soldevila.
María de Magdala (1952), de A.C. Comas. Dir. Juan Escudero.
Los empeños de una casa (1952), de Juana Inés de la Cruz. Dir. Esteve Polls.
L’amor viu a dispesa (1952-1953), de Josep Maria de Sagarra. Dir. Esteve Polls.
La tercera vegada (1953), de Lluís Elias. Direcció de Josep Clapera. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
Paral·lel 1934 (1953), de Josep M. Poblet and Rafael Tasis.
El jardín de Falerina (1953), de Pedro Calderón de la Barca. Dir. Esteve Polls.
Romeo y Julieta (1953), de William Shakespeare. Dir. Esteve Polls.
Dulcinea (1953), de Gaston Baty. Dir. Esteve Polls.
Misteri de dolor (1953), d’Adrià Gual. Dir. Esteve Polls.
El misántropo (1954), de Molière.
Fuenteovejuna (1954), de Lope de Vega. Dir. Antonio de Cabo y Rafael Richart.
Medea (1954-1955), d’Eurípides. Dir. Antonio de Cabo y Rafael Richart.
El caballero de Olmedo (1954), de Lope de Vega.
Las mocedades del Cid (1954), de Guillem de Castro.
Diálogos de carmelitas (1954), de Georges Bernanos.
La muralla (1955), de Joaquín Calvo Sotelo.
Julio César (1955), de William Shakespeare. Dir. José Tamayo.
La paraula de foc, (1955) de Josep Maria de Sagarra.
Las brujas de Salem (1957), de Arthur Miller.
Medea (1958), d’Eurípides. Dir. Antonio de Cabo.
Don Juan Tenorio (1958), de José Zorrilla. Dir. José Tamayo.
Gigi (1959-1960), de Colette. Dir. Cayetano Luca de Tena.
Anna Christie (1959-1960), d’Eugene O’Neill. Dir. Armando Moreno.
Medea (1959-1961), d’Eurípides. Dir. Armando Moreno.
El jardín de Falerina (1960), de Pedro Calderón de la Barca. Dir. Juan Germán Schroeder.
Dos en un balancín (1960), d’Eugene O’Neill.
La tragedia de Hamlet, (1960)de William Shakespeare. Dir. Armando Moreno.
Barrabás (1960), de Joaquín Calvo Sotelo. Dir. Armando Moreno.
El comprador de horas (1961-1962), de Jacques Deval. Dir. Armando Moreno.
El deseo bajo los olmos (1962-1963), d’Eugene O’Neill. Dir. Armando Moreno.
Maria Rosa (1963-1964), d’Àngel Guimerà. Dir. Esteve Polls.
La sirena varada (1963), de Alejandro Casona. Dir. Armando Moreno.
El comprador de horas (1964), de Jacques Deval. Dir. Armando Moreno.
A Electra le sienta bien el luto (1965), d’Eugene O’Neill. Dir. José Luis Alonso.
Nuestra Natacha (1966), de Alejandro Casona. Dir. Armando Moreno.
La buena persona de Sezuan (1966-1968), de Bertolt Brecht. Dir. Ricard Salvat and José Monleón.
A Electra le sienta bien el luto (1967), d’Eugene O’Neill. Dir. Armando Moreno.
La puta respetuosa/A puerta cerrada (1967-1968), de Jean-Paul Sartre. Dir. Adolfo Marsillach.
Las criadas (1969-1970), de Jean Genet. Dir. Víctor García.
Yerma (1971-1976), de Federico García Lorca. Dir. Víctor García.
Divinas palabras (1975-1977), de Ramón María del Valle Inclán. Dir. Víctor García.
Una altra Fedra, si us plau (1978), de Salvador Espriu. Dir. Lluís Pasqual.
Medea (1979), de Euripides and Séneca. Dir. José Tamayo.
Doña Rosita la soltera (1980-1984), de Federico García Lorca. Dir. Jorge Lavelli.
Medea (1981), de Euripides and Séneca. Dir. Lluís Pasqual.
La tempestad (1983), de William Shakespeare. Dir. Jorge Lavelli.
Las criadas (1984-1985), de Jean Genet. Dir. Núria Espert.
Salomé (1985), d’Oscar Wilde. Dir. Mario Gas.
Yerma (1986-1987), de Federico García Lorca. Dir. Núria Espert.
Maquillaje (1990-1991), de Hisashi Inoue. Dir. Koichi Kimura.
El cerco de Leningrado (1994-1995), de José Sanchis Sinisterra. Dir. Omar Grasso.
Haciendo Lorca (1996-1997), de Federico García Lorca. Dir. Lluís Pasqual.
La gavina (1997), de Antón Chéjov. Dir. Josep Maria Flotats.
La oscura raíz (1998), de Federico García Lorca. Dir. Lluís Pasqual.
Master Class (1998-1999), de Terrence McNally. Dir. Mario Gas.
¿Quién teme a Virginia Woolf? (1999-2000), de Edward Albee. Dir. Adolfo Marsillach.
Poemas y canciones (2001).
Medea (2001), de Euripides. Dir. Mihalis Kakogiannis.
La brisa de la vida (2003-2004), de David Hare. Dir. Lluís Pasqual.
La Celestina (2004-2005), de Fernando de Rojas. Dir. Robert Lepage.
Play Strindberg (2007), de Friedrich Dürrenmatt. Dir. José Luis Gómez.
Hay que purgar a Totó (2007-2008), de Georges Feydeau. Dir. Georges Lavaudant.
La casa de Bernarda Alba (2009), de Federico García Lorca. Dir. Lluís Pasqual.
La violación de Lucrecia (2010-2011), de William Shakespeare. Dir. Miguel del Arco.
La loba (2012), de Lillian Hellman. Dir. Gerardo Vera]
Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]
Teatre Núria Espert, a Sant Andreu de la Barca
L’any 1999 el municipi de Fuenlabrada va inaugurar la «Sala Municipal de Teatre Núria Espert», en homenatge a aquesta actriu.[3] El novembre de 2010 es va inaugurar el Teatre Núria Espert situat a Sant Andreu de la Barca.
Any
Premi
Categoria
Títol
Resultat
1978 Fotogramas de Plata[4] Millor interpretació de televsió Lletres catalanes Guanyadora
1997 Premis Butaca[4] Millor actriu catalana de cinema Actrius Guanyadora
2007[4] Premi Unió d’Actors a Tota una vida Guanyadora
2008 Premis Butaca[4] Millor actriu catalana de cinema Barcelona (un mapa) Nominada
Altres premis1983: Creu de Sant Jordi
1984: Premi Nacional de Teatre
2005: Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques[5]