| Marcos Hourmann va acabar la vida d’una pacient a qui quedaven poques hores de vida, plenes de patiment, i ho va registrar en l’informe mèdic Ara ho explica en un espectacle dirigit per Alberto San Juan i Víctor Morilla que va tenir el seu origen en un capítol de Salvados dirigit per Jordi Évole La Beckett reprèn el cicle Memento Mori. Recordem-nos de morir amb aquest espectacle, que es podrà veure del 15 al 26 de gener a la Sala de baix de la Beckett |
| Barcelona, 14/01/2020 · Després d’un parèntesi per commemorar el 30è aniversari de la mort de Samuel Beckett i de l’existència de la Sala Beckett, la Beckett reprèn el cicle Memento Mori. Recordem-nos de morir, organitzat conjuntament amb la UOC. La Beckett començarà aquest nou any 2020 amb dos espectacles: per un costat, Celebraré mi muerte de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla, que estarà en cartell a la Sala de baix del 15 al 26/01. Per l’altra, a partir del dijous 16 es podrà veure Herència abandonada de Lara Díez Quintanilla a la Sala de dalt, protagonitzada per Ramon Bonvehí i Francesca Vadell. Celebraré mi muerte: el judici que mai no es va celebrar Un metge declarat culpable per homicidi, un jurat format per gent del públic i una pantalla de projecció que ens permetrà viatjar per la vida d’en Marcos i conèixer l’opinió dels testimonis del cas. Aquest és el material amb què Alberto San Juan i Víctor Morilla expliquen la història de Marcos Hourmann, metge que va acabar la vida d’una pacient a qui quedaven poques hores de vida, plenes de patiment. Quins motius el van portar a practicar una eutanàsia que sabia que el podia portar directament a la presó? Ara, ell mateix en persona presenta per fi l’al·legat de defensa que mai no va pronunciar. Quan en Marcos comença la representació, ho fa acompanyat de nou persones del públic que seuen a l’escenari mateix. Aquestes nou persones es convertiran cada nit en el jurat popular que mai no va arribar a dictar sentència. Com si fos un documental escenificat en directe, la història del Marcos es representarà davant d’ells. I tal i com passa en els judicis reals, al final, mentre Marcos abandona durant uns minuts l’escenari, aquest jurat escriurà el seu veredicte en un paper. La història de Marcos Hourmann El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, una pacient de més de 80 anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida. La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el seu patiment. Marcos, saltant-se tot protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena. Va morir als pocs minuts. I Hourmann va fer quelcom que mai no havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit a l’informe què havia passat. Pocs mesos després, Marcos rebia una notificació del jutjat: estava acusat d’homicidi. La família mai no el va denunciar, però sí l’hospital. Per aquella decisió podia passar fins a 10 anys a la presó. Així, Marcos Hourmann va esdevenir el primer metge condemnat per aplicar l’eutanàsia a Espanya, i ell es va exiliar al Regne Unit. Quan semblava que la seva vida tornava a encaminar-se, el tabloide The Sun el va col·locar al focus de l’opinió pública anglesa amb una foto seva a la portada que el qualificava de “doctor assassí”. Hourmann ara exerceix com a metge d’urgències. Va explicar la seva història al llibre autobiogràfic Morir viviendo, vivir muriendo, i el programa Salvados li va dedicar un programa al voltant de l’eutanàsia, que va ser la gènesi del projecte teatral. |
| Herència abandonada: el llegat material i emocional Herència abandonada va sorgir de l’interès de la seva autora per parlar de les herències, materials i emocionals, que tenim tots. Què ens queda dels nostres quan moren? I quin és el llegat que ens deixen? Les projeccions que hi ha als rols familiars són una herència que moltes vegades ens marca de manera definitiva. L’obra va néixer al 2014 com una peça curta que va escriure Lara Díez Quintanilla, conjuntament amb Jo li posaria Anna, pel Cafè Bar de la Beckett. La proposta va tenir molt bona acollida i tres anys més tard es va recuperar, revisada, al festival Mikro Teatre del Teatre Akadèmia. Finalment, l’autora i directora va convertir aquesta peça en un espectacle que es va poder veure a l’Àtic22 del Teatre Tantarantana. L’obra va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or 2019, i ara aquesta reflexió sobre el llegat familiar que tots arrosseguem arriba a la Sala Beckett durant tres úniques setmanes. Sinopsi A l’Àngela i als seus tres germans se’ls ha mort el pare i s’han de fer càrrec de l’herència. Al despatx d’en Felip, l’advocat, els tres germans tenen una forta discussió i s’absenten. En aquest espai d’espera ple de confusió i fragilitat, l’Àngela i en Felip arribaran a un punt de no retorn: abandonar l’herència o abandonar-se ells. Memento mori. Recordem-nos de morir 30 anys després de la inauguració de la sala i 30 anys després de la mort de l’autor que li va donar nom, sota el títol genèric de Memento mori. Recordem-nos de morir, la temporada 2019-20 de la Sala Beckett és una invitació a mirar-nos la mort de cara i a reconèixer en ella una condició immanent de vida. |
| Informació pràctica Celebraré mi muerte De Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla Del 15 al 26/01/2020 De dimecres a dissabte, 20h. Diumenge, 18h Sala de baix Una producció de Teatro del Barrio i Producciones del Barrio Més informació Herència abandonada de Lara Díez Del 16/01 al 02/02/2020 De dimecres a dissabte, 20:30h. Diumenge, 18:30h Sala de dalt Una producció de LA VOLCÀNICA Més informació |