| La mostra obrirà amb la projecció de la premiada pel·lícula Boi Neon, del cineasta Gabriel Mascaro, un film que es preestrenarà a Barcelona. Boi Neon transcorre a la zona semiàrida del país, una regió tradicionalment rural que poc a poc es va industrialitzar, transformant el seu paisatge i establint noves pràctiques socials i culturals. Entre aquests dos mons, viu Iremar, un home que viatja de ciutat en ciutat per cuidar als bous. Un home comú, però no convencional, que somia amb ser estilista i, a les seves hores lliures de la bruta tasca amb els animals, cus robes per a les presentacions de la seva amiga Galega que, a més a més de stripper, es també conductora de camió i mare d’una nena. Junts formen un bon equip de treball i, potser, una família que trenca papers desmarcant-se dels gèneres.
Una altra obra que ens apropa a les relacions entre les persones i que es podrà veure a la mostra és Campo Grande, de Sandra Kogut, premiada a varis festivals, como el de La Habana i Málaga. En aquesta narrativa, Regina, una senyora de 50 anys, viu còmodament en un confortable pis d’un barri de classe mitjana de Rio de Janeiro. Fins que un dia dos nens pobres i desconeguts són deixats a la seva porta amb la promesa que en algun moment la mare vindrà a recollir-los. L’inesperat succés obliga a aquestes persones de tant diferents classes socials i edats a conèixer-se. Tot i així, el temps i la convivència les canvien d’alguna manera, de la mateixa manera que es transforma la ciutat en mig del caos de mils d’obres de construcció.
Mata-me por Favor, el primer llargmetratge de la cineasta Anita Rocha da Silveira, ens mostrarà un altre Rio de Janeiro, el que no és el turístic de les postals, tampoc el de las faveles, sinó el dels barris d’elit, de classe mitjana, lluny del centre, on viuen adolescents com la Bia i el seu germà. La rutina d’aquests joves és alterada per uns estranys i cruels assessinats per tota la regió. Rocha da Silveira mostra en aquest film habilitat i un estil molt propi, amb codis de pel·lícula de terror i una lectura pròpia sobre els estereotips de la joventut.
La violència també és un element que tensa Para Minha Amada Morta, producció del Paraná, al sur de Brasil, firmada per Aly Muritiba. La trama explica la història viscuda pel fotògraf policial Fernando que, després de la precoç de la seva dona, descobreix en una cinta VHS una cosa que posa en dubte el seu matrimoni. Així, Fernando s’entrega a una obsessió per descobrir la veritat que hi ha darrera d’aquestes imatges. Un suspens que reflexiona sobre els diferents dols de la vida.
Orestes és un documental produït a São Paulo per Rodrigo Siqueira que explora els múltiples sentits i efectes de la justícia o de l’absència d’ella. La pel·lícula creua espais temporals, del passat al futur, i estableix relacions amb el concepte de justícia engendrat per diversos camps del pensament i de l’art, como la filosofia i la literatura grega, a partir del mite d’Oresteia, des d’on ha sorgit el títol i un dels elements narratius de l’obra.
Un altre documental fonamental per a discutir i comprendre alguns fenòmens del Brasil d’avui és Ressurgentes de Dácia Ibiapina, directora que estarà present a la mostra. La pel·lícula acompanya les accions dels moviments socials autònoms a Brasilia, formats especialment per joves, entre 2005 i 2013, període previ a les grans manifestacions per tot el país i que van envair els noticiaris brasilers i internacionals. Com reuneix material gravat pels propis manifestants o gràcies a acompanyar-los en la seva lluita quotidiana, l’obra presenta una altra pràctica i pensament sobre la manera de fer de la política que diferencia i qüestiona les tradicionals maneres de participació en la política adoptades pels partits. |
