MAL PELO
El cinquè hivern
Istanbul (amb Jordi Savall i Hespèrion XXI)
7 lunas (amb el Niño de Elche)
El cinquè hivern. 11, 12, 19, 20 i 21 febrer a les 20:30 h. Sala MAC. Preu 18 €
Istanbul. 13 febrer a les 20:30 h. Sala MAC. Preu 25 €
7 lunas. 17 i 18 febrer a les 20:30 h. Sala PB. Preu 18 €
Bach. 20 i 21 febrer a les 20:30 h. Sala PB. Preu 18 €
Mal Pelo al Mercat de les Flors
María Muñoz i Pep Ramis ens proposen una mirada sobre el seu treball artístic més recent, ple de trobades amb altres creadors:
El cinquè hivern és un poema coreogràfic límpid, a la vegada tendra i potent, construït a partir de les paraules de l’escriptor i poeta italià Erri de Luca. Impressionisme sobri, depuració gestual i vals entre la gravetat i l’alegria en aquesta nova creació que ja han presentat a la Biennale de la Danse de la Val de Marne, Canadà, Perpinyà, Barcelona, Girona i el Théatre de la Ville de Paris.
7 Lunas és una col·laboració entre el Niño de Elche -cantaor versàtil compromès amb els seus ideals socials amb una gran capacitat per mesclar llenguatges- i María Muñoz, on es troben per a proposar al públic el seu particular diàleg tragicòmic improvisat.
Istanbul, amb Jordi Savall-Hespèrion XXI, constitueix un escenari privilegiat de la història: una barreja extraordinària de pobles i cultures, de llengües i de músiques fins a crear el mite que ara acompanya el seu nom. Quina millor manera de mostrar aquesta riquesa que fer-ho a través de la força i la sensibilitat de quatre components del conjunt instrumental Hespèrion XXI i de l’aproximació escènica de Mal Pelo.
A Bach, una aproximació al Clavecí ben temperat de J.S. Bach, María Muñoz treballa en la transmissió i reinterpretació del seu solo que ha ballat arreu del món des de la seva creació al 2004, amb la intèrpret i creadora italiana Federica Porello.
EL CINQUÈ HIVERN
La relació entre dues persones en un espai on esperen en silenci que passi un altre hivern, el cinquè. Al cor d’ El cinquè hivern, els cossos captius deambulen per una geografia íntima, suspesa entre el silenci i les veus que els acompanyen.
El cinquè hivern és un poema coreogràfic límpid, a la vegada tendre i potent, construït a partir de les paraules de l’escriptor i poeta italià Erri de Luca. Impressionisme sobri, depuració gestual i vals entre la gravetat i l’alegria en aquesta nova creació de Mal Pelo, amb presentacions a la Biennale de la Val de Marne, Canadà, Perpinyà, el Festival Grec de Barcelona, Festival Temporada Alta de Girona i el Théatre de la Ville de Paris.
Mal Pelo ens ofereix així una reflexió, marcada per una expressió poètica, sobre el pas del temps i els límits dels propis territoris.
Tots els elements representatius del treball del grup són presents en aquest duet: la concepció de l’espai escènic, la força descriptiva, el treball coreogràfic i vocal, el tractament espaial del so i una depurada il·luminació.
Jordi Casanovas, coreògraf i ballarí, col·laborador a la direcció, i Neus Villà, assistent d’assajos en el dia a dia, són part essencial del procés de creació d’aquest espectacle que compta amb la col·laboració artística de Vincent Dunoyer i Leo Castro, les paraules i la poètica de l’escriptor napolità Erri De Luca i la composició de la banda sonora de Fanny Thollot amb l’aportació de les veus de la cantant tunisiana Alia Sellami, el cantaor flamenc Niño de Elche i els peus d’Israel Galván. La subtilesa en la construcció de l’escenografia de Pep Aymerich, la il·luminació d’August Viladomat i el vestuari de CarmepuigdevalliplantéS s’entrellacen per elaborar la dramatúrgia d’aquesta nova proposta de Mal Pelo.
Direcció i interpretació María Muñoz, Pep Ramis Col·laboració a la direcció Jordi Casanovas
Assistent assajos Neus Villà
Col·laboracions artístiques Vincent Dunoyer, Leo Castro
Text Erri de Luca
Espai sonor i composició Fanny Thollot
Col·laboracions musicals Alia Sellami, Niño de Elche, Israel Galván Disseny il·luminació August Viladomat
Espai escènic Pep Aymerich, Pep Ramis
Tècnic de so Andreu Bramon Tècnic maquinista Pau Costa
Vestuari Carme Puigdevalliplantes
Producció tècnica Punt de Fuga Producció executiva Mal Pelo Promoció Eduard Teixidor
Coproducció Mercat de les Flors; Grec Festival de Barcelona; Théâtre de la Ville, França; Agora de la
Danse de Montreal, Canadà; La Briqueterie – Centre de développement chorégraphique du Val-de-Marne,
França; Théâtre d’Ivry-sur-Seine Antoine Vitez, França; La Villete, França; Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta 2015, Girona
Col·laboradors a la producció O Espaço do Tempo, Montemor-o-novo, Portugal; Centre de Creació
L’animal a l’esquena, Celrà
Espectacle creat originalment en francès, adaptat al català, castellà i anglès.
El cinquè hivern es va estrenar el 7 de març de 2015 a la Biennale de la Val de Marne (França) Durada de l’espectacle 55 minuts.
Selecció de premsa El cinquè hivern
ESTRENA A LA BIENNALE DE LA DANSE DE LA VAL DE MARNE
7 de març de 2015 al Théâtre Antoine Vitez d’Ivry-sur-Seine
En la dansa de Muñoz i Ramis, tot emergeix de l’emoció i de la relació. Els moviments són amplis i calorosos, a pesar d’estar travessant un desert hivernal. Aquesta dansa està feta per a reencantar al món, evocant situacions concretes a la manera d’un pintor impressionista.
Thomas Hahn, DANSERCANALHISTORIQUE
ACTUACIONS A L’AGORA DE LA DANSE DE MONTREAL, CANADÀ
29-30 abril i 1 de maig 2015
Tot contribueix a forjar un espectacle lluminós i molt reeixit: la presència magnètica i la complicitat dels intèrprets, la precisió i la musicalitat de la seva gestualitat, la seva tendència a contar històries, el joc hàbil de les llums i la trama sonora galvanitzant que entremescla els cants àrabs de Sellami, els melismes del cantaor de flamenc Niño de Elche, els batecs de cor, un passatge de musica pop, etc. Com molts dels llenguatges que testimonien la nostra humanitat compartida.
Nayla Naoufal. Le Devoir, Montreal, Canadá
A l’albada de la cinquantena, els catalans María Muñoz i Pep Ramis donen testimoni de l’evolució de la seva relació íntima i artística en El cinquè hivern, donant una nova prova del seu immens talent. Una obra desbordant d’humanitat, de poesia i d’intel·ligència.
Els jocs complexos de la il·luminació i la poesia donen forma i color a aquesta obra d’art total. (…) els textos de l’autor italià Erri de Luca parlen de la Terra, de les sempiternes guerres, de la memòria, de la mort… (…) Una de les forces d’El cinquè hivern és la multiplicació de les imatges i de les pistes de lectura sense fixar-ne cap. Res està subratllat, res sobreafegit.
Fabienne Cabado. Voir, Montreal, Canadá
(El cinquè hivern) promet ser un treball en constant evolució i progrés (…). En general, dóna una sensació alegre. És una obra madura, ballada per artistes madurs, però maduresa no significa vell. Ambdós ballarins estan ara a la seva cinquantena i no tracten d’ignorar-ho. Més aviat, abracen la manera en la que els seus cossos es mouen ara, diferent de cóm ho feien als seus vint anys. La profunditat del moviment, el control de l’espai i l’impacte dels detalls són només algunes de les joies que venen amb l’experiència d’un quart de segle d’experiència. Això no es pot fingir.
No puc ocultar cóm de bell i commovedor és veure a Ramis i Muñoz en aquesta peça. La capacitat que tenen de creuar junts l’espai lentament, movent-se cadascun tan lleugerament, però mantenint-nos sempre l’interès, és un estudi en sí mateix. Res sobre el moviment és particularment difícil, però mostra tècnica, especificitat i anys de coneixement a través de l’experiència (…). El cinquè hivern pertany a Muñoz i Ramis, i és al mateix temps profundament personal i universal.
Pia Savoie, Dance Profile Montreal, Canadà
ACTUACIONS AL THÉÂTRE DE L’ARCHIPEL, PERPINYÀ, FRANÇA
12-13 de maig 2015
Una paradoxal coreografia que aporta calor i vida en un univers definitivament hostil. Exigent dansa que ens va domesticant per a encantar-nos i tocar-nos de ple en el cor, deixant-nos meravellats i trastornats. B Aware, Perpinyà, França
ACTUACIONS AL GREC FESTIVAL DE BARCELONA
22-23 de juliol de 2015
El baile de ambos intérpretes es siempre brillante y, sin duda, su vocabulario coreográfico es un torrente de ricas frases gestuales. Él de Ramis, en concreto, es un baile extrovertido con ese toque rudo que le caracteriza, mientras que él de Muñoz es, claramente, más sofisticado e íntimo. Él juega con el espacio; ella, se lo come. Son dos expresivos cuerpos que afrontan la vida de diferente manera, pero aun así están muy compenetrados.
Carmen del Val, El País
La companyia Mal Pelo és una gran constructora d’espais escènics. Es tracta més d’un clima, un embolcall, una aparença general on submergir l’espectador, que no pas d’un artefacte evident. Hi ha una austeritat volguda, on hi conflueixen petits detalls artístics, fruit d’una composició on el treball de llums, imatge, dramatúrgia, so i vestuari actuen plegats, com un conjunt harmònic. D’això se’n beneficia “El cinquè hivern” i converteix el duo en una obra coral.
Jordi Sora, Recomana.cat
Sin duda, la madurez contiene lo bueno de la experiencia acumulada. En este caso, una experiencia que ha tenido la sabiduría de escoger las mejores vivencias para obtener un poso riguroso y altamente poético.
(…) María Muñoz y Pep Ramis aparecen solos en el escenario para narrar la espera de dos personas a que pase otro invierno, el quinto. Una espera en la que los silencios están llenos y en el que las palabras del poeta y escritor Erri De Luca dejan espacios para la respiración contenida y un ritmo medido. Donde también la voz de la cantante tunecina Alia Sellami envuelve unos estados de alerta que ocurren en un espacio gélido que, se intuye, esconde vivencias que han dejado profundas señales.
La composición de Fanny Thollot, que cuenta con la aportación del cantaor flamenco Niño de Elche y los “pies” de Israel Galván, crean un espacio sonoro que maximiza o empequeñece, dependiendo de las exigències de la narración.
Montse Otzet, Recomana.cat
ACTUACIONS AL Theatre de la Ville Les Abbesses, París
24-30 de novembre de 2015
El cinquè hivern està teixit d’urpades i de carícies, silencis suscitats en una musicalitat interna que es “veu” a flor de pell. Ells dos, només ells, vestits en negre, presències singularment ressonants (sense buscar «resplendir») en un espai blanc sense màcula, buit magníficament sonoritzat per Fanny Tollot. Sense floritures innecessàries, aquest cinquè hivern és un poema de cossos i de presències, de mirades i de tacte, d’abraçades i de distàncies, de frecs i murmuris. La dansa passa les pàgines de la vida, refugi de tendresa quan el món gira a la violència. Jean Marc Adolphe, http://mouvement.net/
BACH
Bach és un treball sobre algunes peces seleccionades de l’obra El Clavecí ben temperat de J.S. Bach que María Muñoz va estrenar el 2004 com a peça escènica i de la que ha fet més de cent presentacions en tot el món fins avui. Ara, María Muñoz treballa en la transmissió i reinterpretació d’aquest solo amb la intèrpret i creadora italiana Federica Porello.
A Bach el discurs s’articula únicament a través del cos i la música de Bach.
Una aproximació al Clavecí ben temprerat de J.S. Bach, a on la intèrpret combina la dansa d’alguns preludis que sonen en directe amb la memòria d’algunes fugues ballades en silenci.
Creació i direcció María Muñoz Interpretació Federica Porello
Ajuda a la direcció Leo Castro
Col·laboració artística Cristina Cervià
Vídeo Núria Font
Il·luminació August Viladomat
Producció Mal Pelo.
Amb la col·laboració Teatro Real (Madrid) i Teatre Lliure (Barcelona)
Selecció de premsa Bach
“Ara, sola amb Bach de fons, María Muñoz sembla deixar-se anar (…) amb els seus característics moviments sotils i precisos. (…) Una peça de to intimista, (…) que evidencia una cop més la maduresa interpretativa d’aquesta dona cofundadora de Mal Pelo.” Begoña Barrena. El País.
“A Bach les harmonies musicals del Clave ben temperat es tradueixen en moviments que en són la seva vibració, mentre que la vitalitat encomanadissa d’aquesta música porta María Muñoz per un vagareig de salts, marcats pel contrapunt rítmic de les seves sabates de cordons al picar amb el terra. Les variacions musicals no paren i, quan el cansament arriba a l’extrem, ella no ho nega: només una pausa, un pensament fugaç que deixa el públic en suspens, i -per una obstinada recerca del plaer de tots- segueix ballant.”
Bàrbara Raubert Nonell. AVUI
“(…) amb Bach, María Muñoz permet entrar en el seu taller: es pot veure com crea la seva coreografia a partir del silenci (i Muñoz és la força del silenci) que fa més eloqüent l’aparició de la música. Com aquesta inspira moviments entre la repetició i la improvisació. Com retorna al silenci per repensar Bach o reposar-lo en la immobilitat fatigada o el moviment inquiet. O com el silenci es manté mentre balla perquè la música ja ha estat interioritzada. A diferència de la pintura, veiem con es crea la coreografia en el pur present que integra el temps de l’experiència viscuda amb la música de Bach. Allò que resta és que Muñoz balla amb una llibertat (i amb un rigor) que emociona.” Imma Merino. El Punt.
“De manera sólida y con una ternura que transpira autenticidad, la bailarina despliega un gesto que tanto da valor a los elementos tangibles como a lo impalpable, a la vez que llena de pálpitos los silencios y otorga una sublime presencia a los espacios vacíos. Una personalidad con una densidad que emociona.” Montse G. Otzet. EL Periódico
“Si algo hay que reconocerle a Mal Pelo, es su coherencia y capacidad para llevar el mundo de otros creadores a su propio terreno. No escapa de esta regla Bach (…) Muñoz recrea la jovialidad y la ligereza formal de las notas en la partitura como si su cuerpo fuera un elemento más del pentagrama. Un alarde técnico (prescinde incluso de la música para ocupar a ratos su lugar) que, pese a su desarrollo formal, consigue mostrarnos su personalidad, su expresividad, su cansancio, sus particularidades, sus acentos”
Joaquim Noguero. La Vanguardia..
“El inmenso escenario de la Sala Maria Aurèlia Campmany se achicó ante la magnificencia de la Muñoz, sin duda una de las bailarinas españolas más carismáticas.”
Carmen del Val. El País.
“Les variacions musicals són incessants i quan arriba el cansament, ella ho accepta: el temps d’una pausa que deixa al públic en suspens.”
M-EB. Marseille Hebdo
“La seva presència en escena, bruta i innegable, és la d’una actriu magnètica: els seus moviments no ballen, esculpeixen l’espai, irònics, menyspreant tot allò que pogués ser agradable.”
AF. Le César (Marsella).
“(…),una demostració emocionant que només pot fer-se amb la subtilesa i la qualitat del moviment, des dels gestos més imperceptibles a les explosions de joc físic. És un cara a cara d’emocions entre el pianista i la ballarina que la seva eloqüència expressiva aconsegueix transmetre.” Julia Martín. El País
7 LUNAS
Niño de Elche, cantaor versàtil compromès amb els seus ideals socials i amb una gran capacitat per mesclar llenguatges i María Muñoz, ballarina i coreògrafa de Mal Pelo conegut per les seves propostes escèniques arrelades en una transversalitat nítida i profunda, es troben per a proposar al públic el seu particular diàleg improvisat.
7 Lunas neix de la trobada entre Niño de Elche i María Muñoz en l’edició 2013 del programa Flamenco Empírico / Ciudad Flamenco de Barcelona arrel de la proposta del seu director artístic Juan Carlos Lérida, en col·laboració amb el Mercat de les Flors de Barcelona.
Ciutat Flamenco és una plataforma de trobada i un punt de reunió per a agitar, revisar i experimentar sobre el flamenc. Una proposta oberta a altres disciplines i en especial a noves tendències i projectes emergents que segueixen una línia de treball de caràcter experimental.
“En mi búsqueda como investigador en espacios no transitados dentro del flamenco, unir a María Muñoz y Niño de Elche fue un acto de intuición. Hacer coincidir a dos personas que no se conocen, supone apostar a que sus ritmos individuales y sus silencios sean afines y flexibles. Un reto.
El resto se manifestó en escena: un flamenco invisible en María Muñoz y un cuerpo escénico a través de la propia voz en el Niño de Elche. Ese día aparecieron inéditas perspectivas sobre lo social, lo político y lo cultural de los cuerpos, que de nuevo
desplazaron mi actitud hacia el flamenco un centímetro más.”
Juan Carlos Lérid, director artístic del Festival Flamenco Empírico
Niño de Elche, cant – guitarra
María Muñoz, dansa
Pep Ramis, col·laboració a la direcció
August Viladomat, il·luminació i coordinació tècnica
Una producció de Mal Pelo i Niño de Elche amb la col·laboració del Mercat de les Flors de Barcelona,
Festival BAD de Bilbao, Mes de Danza de Sevilla i el Centre de Creació L’animal a l’esquena
Durada de 50 minuts
Niño de Elche
Combina la seva trajectòria més clàssica del món dels concursos, tablaos, festivals i peñas flamencas amb la incursió en altres disciplines artístiques com la performance, la música experimental, l’artivisme o la poesia. La seva trajectòria discogràfica comença el 2007. El seu darrer treball publicat és “Voces del extremo“ produït per Daniel Alonso (Pony Bravo) en col·laboració amb Raúl Pérez i Darío del Moral, ha estat gravat i editat a l’estudi La Mina (Sevilla), masteritzat per Cem Oral a Jammin Masters (Berlín) i editat per Niño de Elche en col·laboració con Telegrama.
Amb aquest treball ha fet una gira extensa i de gran èxit durant el 2015.
El disc recull textos de poetes contemporanis com Antonio Orihuela, Inma Luna, Bernardo Santos o Begoña Abad, emmarcats en l’anomenada poesia de la consciència.. En la seva carrera artística ha recorregut part de la geografia mundial oferint recitals i cursos a països com Àustria, Rússia, Polònia, Eslovàquia, França, Itàlia, Jordània, Portugal, Canadà, Anglaterra, Indonesia, Costa Rica, entre altres.
Niño de Elche es un cantaor innovador y comprometido con sus ideales políticos y sociales, actitud que deja patente a través de sus letras originales y los textos que escoge para adaptar a la música flamenca. Antonio Orihuela.
Selecció de premsa 7 lunas
Siete Lunas nace del encuentro entre Niño de Elche y María Muñoz en la edición 2013 del programa Flamenco Empírico / Ciudad Flamenco de Barcelona como propuesta de su director artístico Juan Carlos Lérida, en colaboración con el Mercat de Les Flors de Barcelona. María Muñoz siempre está indagando en nuevos mestizajes escénicos, no hay propuesta de Malpelo que se parezca a la anterior y, sin embargo, siempre hay ese sello de rigor en el trabajo corporal y discurso conceptual sobre todo aquello que le puede preocupar a un artista de hoy. La pieza es un delirio delicioso al encontrarse escénicamente esos dos mundos peculiares…el de la danza de María y el cante y toque de El niño. Una obra que recupera el placer y riesgo de los creadores para deleite del público.
Adolfo Simón, Que Revienten los Artistas-Revista digital de Artes escénicas
El Niño de Elche es un cantaor versátil que lo mismo se mete en la piel de una bailarina como María Muñoz que en la de los textos del “Cantar de los cantares” con Guillermo Weickert.
María Muñoz es una bailarina de enorme magnetismo en escena. La danza de esta bailarina se te mete en las mismas entrañas, y en la primera parte de la obra sus movimientos son como estrofas poéticas alrededor de la guitarra de Niño de Elche. Pero el espectáculo va de “luna en luna” y en la segunda parte se vuelve gamberro, atronador, incluso travieso.
El trabajo es el resultado de la experimentación entre dos estéticas que parece están en las antípodas. Nada más lejos. Sólo hace falta tratar las cosas tal y como son sin intentar forzarlas para conseguir un espectáculo como este que se queda en la memoria.
Marta Carrasco, ABC de Sevilla
ISTANBUL
Istanbul constitueix un escenari privilegiat de la història: una barreja extraordinària de pobles i cultures, de llengües i de músiques fins a crear el mite que ara acompanya el seu nom. Quina millor manera de mostrar aquesta riquesa que fer-ho a través de la força i la sensibilitat de quatre components del conjunt instrumental Hespèrion XXI i de l’aproximació escènica de Mal Pelo.
Istanbul es planteja com un concert amb música culta d’època otomana i popular armènia, sefardita i turca. Un diàleg fresc entre els musics i els ballarins, una trobada quasi instantània entre la poètica sonora i la fisicalitat.
Música Jordi Savall, Hakan Güngör, Haïg Sarikouyoumdjian, Dimitri Psonis, David Mayoral
Dansa María Muñoz, Pep Ramis, Jordi Casanovas, Federica Porello Il·luminació August Viladomat – Punt de Fuga
Espai escènic Mal Pelo
Col·laboració Manuel Forcano
Una trobada propiciada pel Mercat de les Flors de Barcelona i la fundació CIMA
Jordi Savall
Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba, o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989) amb els que explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música.
Amb la seva fonamental participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins du Monde (Cèsar a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística (140 concerts a l’any), discogràfica (6 enregistraments anuals) i, amb la creació del seu propi segell ALIA VOX fundat conjuntament amb Montserrat Figueras el 1998, Jordi Savall demostra que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista i que interessa a un públic de totes les edats cada vegada més divers i més nombrós. La seva ingent tasca de concerts i enregistraments pot ser definida com un assumpte “no simplement de recuperació musical, sinó més aviat d’una reanimació creativa”, en paraules del crític Allan Kozinn al The New York Times (2005).
Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, amb una especial atenció al patrimoni musical hispànic i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions com Midem Awards, International Classical Music Awards i un Grammy Award. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades. No debades l’any 2008 Jordi Savall fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, varen ser investits “Artistes per la Pau” dins del programa “Ambaixadors de bona voluntat” de la UNESCO.
La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals, d’entre les quals cal destacar el títol de Doctor Honoris Causa de les Universitats d’Evora (Portugal), de Barcelona (Catalunya), de Lovaina (Bèlgica) i de Basilea (Suïssa), la insígnia “Chevalier” de la Legió d’Honor de la
República francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el prestigiós Premi Léonie Sonning, considerat el premi Nobel de la música. “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps” (The Guardian, 2011).
Hespèrion XXI
Hakan Güngör
Nascut a Ankara el 1973, va rebre les primeres lliçons de música de mà del seu pare Ali Osman Güngör, també intèrpret de llaüt. Es va iniciar en Kanun amb Ozhan Kayhan.
Als inicis dels anys noranta va començar el seus estudis al departament de música de la Universitat de Gazi, i el 1992 va passar a formar part de Departament de Composició del Conservatori de Música Turc (ITU).
Durant sis anys assisteix a nombrosos cursos amb músics i professors tan reconeguts com ara Yavuz Ozustun, Nail Yavuzoglu, Emin Sabitoglu, Mutlu Torun, Selahattin Icli, Ruhi Ayangil, Erol Deran en matèries de solfeig, composició, harmonia i contrapunt, tècnica de Kanun, música clàssica europea i música clàssica turca.
El seu estil melòdic, així com la riquesa del seu so, la claredat i la tendresa del seu mezrab (pua) fan d’ell un artista únic. Està considerat, per tant, un virtuós del seu instrument. Des de 1993 ha col·laborat amb diferents músics mundialment reconeguts com Kudsi Erguner, Jordi Savall, Yoyoma, Renaud Garcia-Fons, Fazil Say, Okay Temiz i participa tant en els seus concerts com en els enregistraments de nombrosos discos a Europa i a Turquia.
A més de la seva activitat concertística, imparteix classes a la Universitat d’Halic i treballa a la Radio House d’Istanbul com a intèrpret de Kanun. També és productor i presenta el famós show Muzik Deyince al TRT Music Channel.
David Mayoral
Comença la seva formació musical junt amb l’Hebe Onesti (educació auditiva) i amb el Mestre Horacio Icasto (piano). La seva singladura pel món de la percussió clàssica comença amb el Juanjo Guillem. Posteriorment s’interessa per la percussió històrica, rebent classes del Mestre Pedro Estevan. Paral·lelament estudia percussió àrab i completa la seva formació amb cursos i classes magistrals de Glen Vélez (req i frame drumming), Keyvan Chemirani (zarb) i Pejman Haddadi (zarb i daff).
Desenvolupa gran part de la seva activitat amb grups dedicats a la música medieval, renaixentista i barroca (L´Arpeggiata, Mudéjar/Begoña Olavide, Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya, Kapsberger Ensemble, Eduardo Paniagua, Axivil,
Orphenica Lyra, Camerata Iberia, Dufay Colletive, Cuarteto de Urueña, Ensemble L´Amoroso, Les Sacqueboutiers) amb els que ha actuat per tota Europa i nombrosos països del món (Festival de Músiques Sagrades de Fes, Institut Cervantes de Beirut, Òpera d’El Caire a Egipte, Síria, Tunísia, Festival d’Oud de Jerusalem, Kuwait, Fira del
Llibre a Cuba, Brasil, Estats Units, etc.)
Al camp de les músiques ètniques i de fusió ha actuat amb grups com Ràdio Tarifa, Luis
Delgado, Cuarteto de Javier Coble, Albaraka, Alquimia i amb el ballet flamenc de Joaquín Ruiz. Forma part del trio Trànsit, en el que es presenta d’una manera pedagògica un viatge per les tradicions musicals de l’Índia, Cuba o Pròxim Orient a través dels seus instruments de percussió.
Ha tocat en nombroses companyies de dansa oriental, destacant la Cia. Hispano-Àrab de Dansa de Shokry Mohamed, la cia. Al-Andalus Dansa dirigida per Nesma (Julia Salmerón) i la Cia. de Danses del Món (Cristiane Azem i Lenna Beauty).
Dimitri Psonis
El viatge musical de Dimitri Psonis comença a Atenes, la seva ciutat natal, als 11 anys, amb la guitarra clàssica com a primer instrument. Molt aviat s’interessa pel “rebetico”, música popular tocada amb el buzuki. Als 18 anys estudia el santur amb el mestre Tasos Diakoyorgis, i al mateix temps, estudia composició amb el director d’orquestra i compositor Yannis Ioanidis.
Als 20 anys forma part del grup Opistodromiki Compañia, la cantant del qual era Elefteria Arvanitaki, tocant buzuki, santuri, marimba i el contrabaix. Posteriorment es trasllada a Madrid on obté el títol superior de percussió en el conservatori d’aquesta ciutat. Estudia també pedagogia i més concretament el sistema Karl Orff. Amplia els seus estudis de percussió amb professors del conservatori d’Amsterdam, de marimba amb Robert Van Sice i cursos de vibràfon amb Gary Burton, música contemporània amb Yannis Xenakis i pedagogia amb Mari Tominaga.
Des de 1994 es centre en l’estudi i interpretació de músiques tant populars com clàssiques, de Turquia, Grècia, Iran… amb instruments de corda com l’oud, el saz, el santur, el lauto, el tar, la lira i de percussió com el riq, el bendir, el zarb entre d’altres. El 1997 crea el seu propi grup Metamorphosis, que enregistra un CD sota el mateix títol (Premi Goldberg). És un grup obert, on participen uns 15 músics entre els quals destaquen Ross Daly i Pedro Estevan. Des d’aleshores han actuat en els festivals espanyols més importants. Durant 8 anys fou membre dels grups de Javier Paxarió i d’Eliseo Parra. Des del 2001 acompanya a Arianna Savall i des del 1993 a Maria del Mar Bonet. Ha col·laborat amb la companyia de dansa de Nacho Duato, Ibérica de danza amb la ballarina oriental Nesma. Ha col·laborat amb formacions de música antiga com l’orquesta barroca de Limoges, Speculum, mudejar i actualment amb Hespèrion XXI.
Haïg Sarikouyoumdjian
Haïg Sarikouyoumdjian va néixer l’any 1985 a Armènia. Debutà amb el duduk (oboè armeni) a l’edat de tretze anys. Ha rebut nombroses classes a mans dels millors mestres d’Armènia on va aprendre, d’una part, la tècnica de l’instrument amb tots els matisos de timbre i, de l’altra, el repertori tradicional amb totes les seves subtileses (d’interval, d’entonacions, d’ambigüitats i de la multiplicitat de ritmes, el treball de l’ornament, el desenvolupament dels modes).
Fins a l’any 2004 ha col·laborat amb un conjunt tradicional armeni sota la direcció de Gaguik Mouradian, persona que l’ha marcat profundament en el seu apropament a la música. Actualment treballa en diferents projectes com ara el Medjlis, on la música armènia es barreja amb el jazz i la música contemporània, i també formant part d’un trio de música tradicional armènia. El 2009 va iniciar la seva col·laboració amb Jordi Savall i Hespèrion XXI, participant en diversos projectes arreu del món.
MAL PELO
Al mes de gener de 1989, María Muñoz i Pep Ramis formen el grup de dansa Mal Pelo. Des dels començaments, el grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges. D’aquesta travessia de llenguatges naixeran algunes propostes escèniques arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires (Europa, EEUU, Orient Mitjà, Canadà i Amèrica del Sud), activitat combinada amb períodes de creació a diversos països. Aquesta itinerància provoca un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que allò farà que el grup reforci la seva investigació artística.
Des del 1989 Mal Pelo ha presentat, entre altres, els espectacles Quarere (1989), SurPerros del Sur (1992), Dol (1994), La Calle Del Imaginero (1996), Orache
(1998), El Alma del Bicho (1999), L’animal a l’esquena (2001), Atrás los ojos
(2002), An el silenci (2003), BACH (2004), ATLAS (2005), Testimoni de llops (2006), He visto caballos (2008), Tots els noms (2010), Caín & Caín (2011), L’esperança de vida d’una llebre (2013) i El cinquè hivern (2015).
Al 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de 19 hectàrees situada a Celrà (Girona). Un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.
Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Dansa 2002 atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’espectacle L’animal a l’esquena i per la iniciativa del centro de creació de Celrà amb el mateix nom. També ha rebut el Premio Nacional de Danza 2009/ Modalidad de creación atorgat per l’ INAEM-Ministerio de Cultura en reconeixement a la trajectòria de la companyia en l’àmbit de la creació coreogràfica i obertura de nous camins en la dansa contemporània. Menció especial a l’espectacle Bach i al centro de creació L’animal a l’esquena.
Equip artístic tècnic i de gestió de Mal Pelo
Maria Muñoz
De pares nascuts a Chera (Guadalajara) i Panticosa (Pirineu aragonès), creix a València, on estudia música i practica l’atletisme de competició. Allà s’inicia també en la dansa i posteriorment viatja a Amsterdam i a Barcelona per ampliar la seva formació. Té la primera experiència professional el 1982 amb l’espectacle Era, de la companyia japonesa Shusaku & Dormu Dance Theater, resident a Holanda. El 1985, la formació del grup La Dux, al costat de Maria Antònia Oliver, marca l’inici de la seva trajectòria pròpia en la creació escènica. L’any 1988 col·labora amb Pep Ramis en la creació del solo Cuarto trastero i el 1989 formen el grup Mal Pelo, on tots dos comparteixen des de llavors la creació i la direcció. Dins el grup desenvolupa una faceta d’investigadora i pedagoga del moviment. També edita i estimula la creació de textos per a l’escena. Actualment és coreògrafa, ballarina i codirectora del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.
Pep Ramis
Neix a Mallorca en el si d’una família on la música i la pintura estan molt presents. Al llarg de la seva formació estudia violoncel, titelles i veu. Des de la infància, el dibuix forma part del seu imaginari quotidià. El seu interès per l’escena neix el 1985, en descobrir-hi un lloc de confluència de totes les seves experiències anteriors, amb el cos com a eix vertebrador. Després de col·laborar el 1986 amb La Dux -grup format per Maria Antònia Oliver i María Muñoz-, el 1987 participa en l’espectacle Scirocco, d’Adriana Borriello, a Itàlia. El 1989 forma amb María Muñoz el grup de creació Mal Pelo, en el qual desenvolupa la seva faceta de constructor d’escenografies i espais instal·latius. Actualment és director d’escena, ballarí-actor i codirector del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.
Jordi Casanovas
Va realitzar estudis de dansa contemporània a l’Institut del Teatre de Barcelona i de dansa clàssica a París. Participa com a intèrpret en el procés de creació de diversos espectacles amb companyies catalanes i europees de renom internacional. És col·laborador habitual de Mal Pelo, participant en diversos espectacles des del 1991. La seva experiència com a professor de dansa es centra en algunes de les diferents companyies en les que ha treballat, en les que ha impartit regularment l’entrenament per als ballarins.
Participa com intèrpret en el procés de creació de diversos espectacles amb companyies catalanes i europees de renom internacional, com ara: Un nuage après la sieste de Santiago Sempere i Catherine Richet, França. Sciroco i Fiebre del tango d’Adriana Borriello, Itàlia. The burning of the great library de Ron Bunzl, Holanda. Razbliuto de Raz, Hans Tuerlings, Holanda, i en diverses creacions de HANS HOF ENSEMBLE, Holanda. Actualment treballa amb Andreas Denk Plan-K a Holanda.
També participa com a ballarí en altres espectacles d’altres companyies de dansa d’arreu com: ROSAS – Anne Teresa de Keersmaeker (Ottone, Ottone) Bèlgica. DANAT DANSA (Bajo cantos rodados hay una salamandra), Barcelona. MICHEL ANNE DE
MEY (Simfonia Heroica) Bèlgica. MUDANCES-Ángels Margarit (Suite d’estiu)
Barcelona. FERI DE GEUS (Een Dame of een Tijger, Holanda. EN-KNAP-Iztok Kovach
(Sting& String), Eslovènia. I a les produccions cinematogràfiques: Phantom of freedom i vertigo de Saso Podgorsek, BIRD i Tus ojos negros de Suzy Blok (BBC/ NPS).
Federica Porello
Viu entre Barcelona i Brussel·les. Federica Porello formada a l’escola P.A.R.T.S. de Bruselas entre 2002 i 2006. Durant els seus estudis va col·laborar amb el saxofonista Ilan Manouach desenvolupant un duet d’improvisació de dansa i música, Statues.
Després de graduar-se va treballar entre altres amb el coreògraf Marlene Monteiro Freitas (Larvar, 2006), l’artista visual Anne Kathrine Dolven (Ahead, 2007), la companyia de teatre Tg Stan (The Tangible, 2010), el coreògraf Ariadna Estalella (Condició per una (x) cossos, 2011), el teatre de títeres companyia AdonK! (Commune Présence, 2012), la companyia de dansa Mal pelo (L’esperança de vida d’una llebre, 2013).
Des del 2009 treballa amb el coreògraf Alberto Quesada (Solos Bach & Gould, 2010; Slow Sports, 2012; Wagner & Ligeti, 2014; Slow Sports Kids, 2015). Al
2015 participa a La mesura del desordre, una creació dirigida pel coreògraf Thomas Hauert establert a Bèlgica en col·laboració amb el grup La Bolsa, set artistes independents Internacionales que es van reunir a la ciutat de Barcelona. Es va estrenar al juliol de 2015 al Grec Festival, Barcelona.
Els seus treballa inclouen el monòleg Niets Verliets Iets (2006) i Teaching Set and Reset/Reset (2010), un documental sobre l’ensenyament d’una de les obres mestres de Trisha Browns Set and Reset als estudiants de P.A.R.T.S.
Actualment col·labora amb Xavi Moreno i Marina Broise a la creació col·lectiva de Lacuna, recolzada pel Centre Cívic del Guinardó, Antic Teatre, La Caldera, La Visiva (Barcelona) i Probedones d’Abaigt (Saint Laurent de Cerdans).
Disseny il·luminació i coordinació tècnica
August Viladomat, Il·luminador i tècnic de teatre. Des de l’any 1997 treballa com tècnic d’escenari i il·luminador en diferents àmbits.
Comença al Teatre Municipal de Banyoles, treballa com a cap tècnic al Teatre de Salt i finalment s’estableix com free lance compaginant el disseny d’espectacles de dansa i teatre i la direcció tècnica de L’animal a l’esquena i Mal Pelo durant anys. El 2009 estableix la seva pròpia empresa de serveis Punt de Fuga.
Assistent assajos i a la producció
Neus Villà, Badalona. Formada en diverses disciplines relacionades amb el cos amb un intens entrenament esportiu que dóna les bases de la seva recerca i interès en la improvisació on hi conflueixen disciplina, tècnica, metodologia, imaginació i creació. En l’actualitat continua indagant en un procés de treball sobre la repetició, els límits i la fisicalitat. El 2008 inicia la seva implicació en el projecte del Centre de Creació L’animal a l’esquena.
Vestuari
CarmepuigdevalliplanteS, dissenyadora de vestuari i estilista, des de fa anys s’ha especialitzat en el disseny de vestuari per a l’escena amb una llarga trajectòria de participació en diferents espectacles de teatre i dansa. Actualment té la seva pròpia marca a través de la qual dissenya i produeix les seves pròpies creacions.
Promoció
Eduard Teixidor es va formar com a filòleg i és ballarí i actor. Ha treballat com a intèrpret amb La Sota de Bastos, Dansen Hart, Senza Tempo i Mal Pelo. Des de l’inici de la seva trajectòria, combina l’activitat d’intèrpret amb la de gestor cultural, tot impulsant diversos projectes artístics. El 2001, després de diverses col·laboracions amb Mal Pelo en la dècada anterior, s’incorpora al grup de manera continuada. Actualment forma part de l’equip de direcció artística. La seva participació compromesa al llarg d’aquests anys ha impulsat el treball de Mal Pelo i la seva projecció internacional, aportant sempre una mirada crítica i sensible als processos de creació.
Col·laboració artística al Cinquè hivern
Leo Castro, Mallorca. Llicenciada en Filosofia, inicia la seva formació com actriu el
1992 i en dansa el 1996. Treballa professionalment amb la Cia. Senza Tempo, per al Teatre Nacional de Catalunya, amb la Cia. Sol Picó (2002-2003) i de manera intermitent amb la Cia. LaViuda des del 2002. La seva col·laboració amb Mal Pelo comença el 2004 i des d’aleshores desenvolupa treballs com a intèrpret i ajudant de direcció, a més de col·laborar activament en el projecte del Centre de Creació L’animal a l’esquena.
Vincent Dunoyer, França. Va començar la seva carrera professional el 1989 com a ballarí amb Wim Vandekeybus i posteriorment va treballar a la companyia d’Anne Teresa de Keersmaker entre 1990 i 1996. A partir de 1997 ha viatjat per tot el món amb el seu treball “3 solos for Vincent” coreografia de The Wooster Group, Steve Paxton i De Keersmaker. Des del 1998 ha treballat com a ballarí i coreògraf creant “Etude
#31”(1999) i “Vanity”(1999) pels que ha rebut el Mouson Award del Mousonturm Arts
Center de Frankfurt. També forma part del seu repertori “The Princess Project”(2001), “Solos for Others”(2003) i “Cadavre Exquis” (2005), creat amb 33 joves ballarins de l’escola PARTS de Brussel·les i “Sister” (2007), un duet amb Anne-Teresa de Keersmaker.
Textos Cinquè hivern
Erri De Luca Nàpols 1950, és escriptor i traductor italià, autodidacta. Va estudiar diversos idiomes, entre ells l’hebreu antic i ha traduït alguns textos de la Bíblia, amb fidelitat a l’original. Erri De Luca és també reporter de premsa: «La Repubblica», «Il Corriere Della Sera», «Il Manifesto», «L’Avvenire». Erri de Luca ha col·laborat amb Mal Pelo a la creació 2013 “L’esperança de vida d’una llebre” en l’adaptació d’alguns dels seus textos ja publicats.
Col·laboració musical Cinquè hivern
Alia Selami, Tunísia. Intèrpret de música clàssica, àrab, jazz, música contemporània, compositora, performer i pedagoga a la Universitat de Túnez i el Conservatori Superior de Música. Després de cinc anys, com a solista de la primera companyia de dansa contemporània tunicina IKAA, es va mudar a París, a on va conèixer l’òpera. La seva carrera com a cantant d’òpera no li va impedir seguir endavant amb la pràctica del cant àrab i del jazz. Trobades entre la música contemporània i la improvisació la van fascinar i portar cap a la composició. Alia Sellami ensenya tècniques de cant a la Universitat de Túnez i realitza nombroses classes magistrals a l’estranger.
Niño de Elche, Combina la seva trajectòria més clàssica del món dels concursos, tablaos, festivals i peñas flamencas amb la incursió en altres disciplines artístiques com la performance, la música experimental, l’artivisme o la poesia. La seva trajectòria discogràfica comença el 2007. El seu darrer treball publicat en 2013 és “Sí, a Miguel Hernández“ una creació col·lectiva basada en l’obra del poeta Miguel Hernández. En la seva carrera artística ha recorregut part de la geografia mundial oferint recitals i cursos a països com Àustria, Rússia, Polònia, Eslovàquia, França, Itàlia, Jordània, Portugal, Canadà, Anglaterra, Indonesia, Costa Rica, entre altres.
Israel Galván de los Reyes, Sevilla. Fill dels bailaores sevillans José Galván i Eugenia de Los Reyes, des dels cinc anys viu de manera natural els ambientes de tablaos, fiestas i acadèmies de baile. Però no és fins 1990 que troba la seva vocació pel baile. Premio Nacional de Danza 2005 en la modalidad de Creación, concedido por el Ministerio de Cultura, Bessie Award for an Outstanding Production 2012, de New York, y Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes concedida por el Consejo de Ministros 2012.
El 1994 va entrar a formar part de la recent creada Compañía Andaluza de Danza dirigida per Mario Maya, començant una trajectòria imparable marcada per importants premis del flamenco i la dansa. Israel Galván és un Artista Associat al Théâtre de la Ville de París i al Mercat de les Flors de Barcelona.
Espai sonor i composició Cinquè hivern
Fanny Thollot, Saint Etienne, França. Diplomada per l’ENSATT, músic especialista en propostes interactives, treballa a la recerca d’universos sonors, bàsicament amb la companyia Baro d’Evel. S’interessa en la circulació del so i en la composició a l’espai. Utilitza els principis de transformació de sons en escena, de re-mix d’enregistraments en directe.
Espai escènic Cinquè hivern
Pep Aymerich, Celrà. Artista amb una variada i extensa trajectòria entre el món expositiu i la performance. Entre altres, ha exposat a: Galeria No+Art, a l’Escola Municipal d’Art de Girona, a les Bernades (Salt/Girona). Ha rebut el 1er. Premi d’escultura, IV Biennal d’Art de Girona, el Premi de l’Ajuntament de Celrà d’escultura pública. Accions i performances entre altres: Galeria Espais, Girona, Galeria Interior Bodega, Barcelona, Trobada Internacional de Performances “The wolf in the winter” a la South London Gallery, Festival Internacional de Performances “Infraction” Sete França, “L’autisme del jo”, “Chamalle X”, Pontevedra.
Mal Pelo és una companyia associada al Mercat de les Flors
Mal Pelo és una companyia subvencionada per ICEC/Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, INAEM/Ministerio de Cultura i Ajuntament de Girona.