L’OBC inaugura temporada amb Un rèquiem alemany de Brahms i l’estrena absoluta de Human Brother de Cruixent
Kazushi Ono dirigeix el concert inaugural de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
La part vocal vindrà de la mà de l’Orfeó Català, la soprano Ilona Krywicka i el baríton Dietrich Henschel
El divendres 27 de setembre a les 20 h l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya inaugura la temporada 2019_20 a la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori amb un programa que estarà format per Un rèquiem alemany de Johannes Brahms i l’obra d’encàrrec Human Brother del compositor Ferran Cruixent.
La cita, que estarà dirigida pel director titular de l’OBC, el mestre Kazushi Ono, comptarà amb l’Orfeó Català i les veus solistes de la soprano Ilona Krzywicka i el baríton Dietrich Henschel. El programa es podrà veure novament dissabte 29 a les 19 h i diumenge 29 a les 11 h.
L’OBC amb el mestre Kazushi Ono, el baríton Dietrich Henschel, la soprano Ilona Krzywicka i l’Orfeó Català.
El Rèquiem de Brahms i l’obra d’estrena de Ferran Cruixent
L’any 2018 va ser el 150è aniversari de l’estrena d’Un rèquiem alemany de Johannes Brahms, obra cabdal dintre del repertori simfònicocoral de tots els temps. L’obra, que defuig l’estructura canònica de les misses de difunts, aposta per una escriptura de gran expressivitat que busca els aspectes més humans de la mort.
Respecte a Human Brother, es tracta d’una obra per a soprano i orquestra que ha estat encarregada per l’OBC al compositor Ferran Cruixent i s’estrenarà mundialment durant aquest cap de setmana. En paraules del mateix Cruixent, és una obra d’un sol moviment basada en el text «Prayer for the human brother» del mateix compositor. Explora la relació entre ésser humà i intel·ligència artificial en els albors d’una nova Generació.
La soprano solista fa el paper d’una super-intel·ligència artificial femenina que ve del futur a fer una pregària per l’home, un manifest per reflexionar sobre l’humanisme que hem perdut, i a qüestionar si la IA és intel·ligència o només artifici.
Alguns motius orquestrals, melodies i textos estan generats emprant el machine learning i transcrits posteriorment a la partitura. Referències litúrgiques al cant gregorià s’han processat també utilitzant algoritmes computacionals.
Això ha estat possible gràcies a la cooperació amb el Barcelona Supercomputing Center i el Dr. en física Artur García-Sáez, treballant perquè el supercomputador Marenostrum4 generi sons a partir d’àudio procedent d’obres simfòniques de Ferran Cruixent.
Els músics també han d’utilitzar tècniques especials, com ara el Cyber Singing (estrenada per primera vegada el 2010 a l’obra simfònica de Cruixent «Cyborg»). Cyber Singing és una veu digital que procedeix del propi músic i introdueix una nova possibilitat d’interacció entre el compositor i l’intèrpret, establint una comunicació més enllà de la partitura.
El fitxer d’àudio mp3 preparat pel mateix compositor és interpretat pel músic des del seu propi telèfon mòbil, un dispositiu que s’utilitza habitualment per a altres propòsits.
L’epíleg de l’obra fa referència a l’epitafi de Seikilos, considerada la composició musical completa més antiga que ha sobreviscut, inclosa la notació musical, i datada sobre el 200a.C. A la làpida s’hi troba la següent inscripció: Sóc una làpida, una imatge. Seikilos em va posar aquí com un signe perdurador de record més enllà de la mort.
