Les Catifes Florals tornen a engalanar les places de la Vila de Gràcia (3 de juny)

80d49b36-a743-4c00-bd66-96169e7f304b
• Gràcia recupera enguany, any del Bicentenari, els guarnits florals i vegetals a través de les catifes florals i les enramades, en una jornada festiva i participativa

• El pròxim dissabte, 3 de juny, de 8h a 19h, la plaça de la Vila i la plaça Virreina es vestiran de flors gràcies a una activitat per a tot el veïnat que inclourà tallers, dinar popular i guerra de flors

• La Federació Catalana de Catifaires i els festers i membres de les colles de cultura de Gràcia treballaran conjuntament per a ornamentar les dues places amb tècniques tradicionals i acabats contemporanis

• Les catifes de flors segueixen engalanant de manera vegetal molts carrers catalans per celebrar el Corpus. El Corpus Christi és una festa d’origen catòlic que es va celebrar a Barcelona per primer cop el 1320 i que consisteix en la veneració pública de l’eucaristia

El dissabte 3 de juny la Fundació Festa Major de Gràcia dins el marc del Bicentenari ha organitzat una jornada festiva i participativa per a realitzar dues catifes florals a les places Virreina i de La Vila.

L’acció, liderada per la Federació Catalana de Catifaires, vol que festers i membres de les colles de cultura de Gràcia treballin colze a colze per engalanar les dues places, seguint les indicacions i els plànols tradicionals, però amb acabats més actuals que connectin el passat amb el present reivindicant la Festa Major de Gràcia i els seus 200 anys d’història.

Així, de 8 a 14h hi haurà el muntatge de catifes a les places, un dinar popular i a les 19h la cercavila de la desfeta amb la posterior batalla de flors.

En el marc del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia, es vol retre homenatge a aquest origen vegetal realitzant un intercanvi amb les dues manifestacions de la cultura popular catalana que encara conserven aquesta manera de treballar: les enramades i les catifes florals.

L’origen dels actuals guarnits que caracteritzen la Festa Major de Gràcia van ser florals i vegetals. Hi ha constància escrita i fotogràfica de finals del segle XIX amb carrers graciencs guarnits amb garlandes de boix, fulles, branques de palmera i flors encastades a les trenes vegetals i als balcons.
Les catifes de flors segueixen engalanant de manera vegetal molts carrers catalans per celebrar el Corpus. El Corpus Christi és una festa d’origen catòlic que es va celebrar a Barcelona per primer cop el 1320 i que consisteix en la veneració pública de l’eucaristia tot exaltant la doctrina del cos de Crist.

L’acte més important d’aquesta festivitat era la processó, la qual estava formada per una representació de tots els estaments de la societat del moment que desfilaven al davant de la custòdia, receptacle on es guarda l’hòstia consagrada.

Una part de la processó era la que estava integrada pels entremesos, que no deixaven de ser representacions senzilles de diferents passatges de les sagrades escriptures i que tenien un caràcter alliçonador per a la població. Molts d’aquests entremesos eren antigues tradicions paganes i pre-cristianes que es van integrar a la processó per tal de normalitzar-les i cristianitzar-les, tradicions que hem heretat avui i que integren part de la majoria de cercaviles de cultura popular d’arreu: balls de diables, bestiari, gegants, ball de bastons, ball de cercolets..