LE BALLET DU GRAND THÉÂTRE DE GENÈVE DEBUTA AL LICEU AMB EL CLÀSSIC UNIVERSAL ‘ROMEU I JULIETA’ del 3 al 7 de novembre

LE BALLET DU GRAND THÉÂTRE DE GENÈVE DEBUTA AL LICEU AMB EL CLÀSSIC UNIVERSAL ‘ROMEU I JULIETA’

romeo-y-julieta-le-ballet-du-grand-theatre-de-geneve

 

 

 

 

 

Joëlle Bouvier presenta una coreografia que neda entre la tradició i la modernitat i que comptarà amb l’Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per Manuel Coves

 

 

Le Ballet du Grand Théâtre de Genève debuta al Liceu del 3 al 7 de novembre amb un dels títols més versionats en el món de la dansa, Romeu i Julieta. Immortalitzada per Shakespeare a finals del segle XVI i composta per Prokófiev l’any 1938, la peça que ens presenta la coreògrafa Joëlle Bouvier es va estrenar amb gran èxit l’any 2009 i arriba ara a Barcelona amb l’Orquestra Simfònica del Liceu en directe dirigida per Manuel Coves.

descarga

 

Quan Prokófiev va presentar a Brno la versió en ballet de la història de Shakespeare, es deia que era impossible de ballar degut a la seva complexitat rítmica. Amb el temps, Romeu i Julieta s’ha convertit en el ballet més representat del compositor. La versió que proposa ara la coreògrafa suïssa es troba a mig camí entre la tradició i la modernitat, sense situar-se en cap moment precís, sinó plantejant una posada en escena i un vestuari atemporals, “ja que aquesta història té lloc, ha tingut lloc i encara haurà de tenir lloc a tot arreu”, assegura Bouvier. El temps també ha convertit aquesta peça en la versió musicalment més famosa sobre la tragèdia shakespeariana, que en aquesta ocasió interpretarà l’Orquestra del Liceu sota la batuta de Manuel Coves, que precisament va debutar al Liceu també amb un ballet, Sorolla del Ballet Nacional de España a la temporada 2014/15.

 

20 ballarins donaran vida a aquesta història d’amor “ofegada per l’odi” entre dos clans enemics. Dos bàndols rivals i despietats que no tenien cap més raó per al seu enfrontament sagnant que la de pertànyer a dues famílies diferents. Un argument que ha ajudat Bouvier a despertar en els ballarins allò que ella sempre busca en una companyia, “trobar estats anímics, sensacions, esperit, que els ballarins mostrin la seva ànima”.

 

 

images

Es tracta de la segona col·laboració de Joëlle Bouvier (juntament amb Tristany i Isolda) amb Le Ballet du Grand Théâtre de Genève dirigit per Philippe Cohen, que des que va entrar l’any 2003, ha dut a la companyia a una revisió radical del seu repertori i la seva imatge basada en dues idees: tradició i creació. Un ballet que pot enorgullir-se d’haver fet de trampolí per a grans coreògrafs que avui dia són mundialment coneguts, com Sidi Larbi Cherkaoui o Benjamin Millepied entre d’altres. Des del seu naixement, aquesta companyia s’ha preocupat per explorar la pluralitat estilística de la dansa al segle XX, i ha convidat a treballar artistes reconeguts com George Balanchine (que en fou conseller artístic de 1970 a 1978), Mikhaïl Baryshnikov, Rudolf Nureyev, Jirí Kylián, Ohad Naharin, William Forsythe o Lucinda Childs. El Ballet du Grand Théâtre està format per 22 ballarins de diverses nacionalitats, de formació clàssica i capaços d’interpretar tant les coreografies neoclàssiques com les contemporànies. Cada temporada la companyia presenta dues noves creacions a més del repertori, les gires i les activitats a les escoles i atéliers coreogràfics.

 

Joëlle Bouvier

La trajectòria de la coreògrafa suïssa Joëlle Bouvier (Neuchâtel, 1959) comença a despuntar en el context de la nova dansa de París dels anys vuitanta, moment en què creava Terre Battue, amb la qual guanyava el primer premi del Certamen Internacional de Coreografia de Bagnolet. Era l’inici de la companyia L’Esquisse, que durant 20 anys va generar prop de 20 peces juntament amb Régis Obadia. Un cop establerta com a freelance, a partir de 1998, arribarien conegudes coreografies com Fureurs (al Festival Montpellier Danse), Dépêche-toi ! (al Festival de Dansa de Marsella) i Jeanne d’Arc o La Divine Comédie (al Ballet de Lorraine) entre d’altres.