L’astronomia, els viatges interestel·lars i la música de cinema es fusionen en el programa galàctic que l’Orquestra Simfònica del Vallès proposa per aquest gener
- «Els Planetes», l’obra cabdal de Gustav Holst, és la peça central del programa musical que presenta l’OSV dins el cicle Simfònics al Palau, en coproducció amb el Palau de la Música Catalana.
- Lydia Kavina, la millor solista i referència mundial de theremin debuta al Palau i a Barcelona acompanyant l’OSV en la banda sonora d'»Ed Wood» d’Howard Shore, compositor entre d’altres de la BSO d’El Senyor dels Anells.
- L’OSV interpretarà la Suite «Star Trek, through the years» (Jerry Goldsmith), un homenatge més a la sèrie de culte que aquest any compleix el 50è aniversari.
- Diego Martín Etxebarria, un dels joves directors més celebrats dels darrers temps, s’estrena al Palau de la Música Catalana coincidint amb el primer cop que es posa al capdavant de l’OSV. L’any passat va guanyar el XVII Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra de Tòquio i recentment ha dirigit la Berlin Staatsoper.
- Els concerts es podran escoltar el divendres 20 de gener al Centre Cultural Terrassa (21h) i el dissabte 21 al Palau de la Música Catalana (19h), i compten amb la participació del Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Buia Reixach i Feixes, i d’un grup de joves músics, alumnes del Conservatori del Liceu que tindran l’oportunitat d’actuar al costat de músics professionals, com a part del projecte educatiu-social que porta a terme l’OSV.
Els planetes, Op. 32, l’obra més coneguda del britànic Gustav Holst (Cheltenham, 1874 – Londres, 1934), és una suite orquestral que consta de set poemes simfònics dedicats respectivament a cada un dels planetes del sistema solar i a les deïtats que els hi donen nom: Mars, el portador de la Guerra; Venus, la portadora de la Pau; Mercuri, el Missatger alat; Júpiter, el portador de l’Alegria; Saturn, el Portador de l’Ancianitat; Urà, el Mag; i Neptú, el Místic. Holst va escriure l’obra entre 1914 i 1916, mentre era director de música de l’escola femenina de St. Paul. La seva primera interpretació pública va ser l’any 1920 i es va convertir en un èxit immediat.
L’obra fa palès l’ample bagatge d’un compositor que coneixia bé la tradició musical anglesa però també estava familiaritzat amb les darreres tendències musicals de l’època. Holst aconsegueix sostenir l’atenció de l’oient durant gairebé una hora amb res més que les personalitats associades a cada planeta, que són dibuixades amb gran acoloriment i precisió per a cada moviment, que contrasta amb el següent. No hi ha argument ni forma dominant en aquesta obra. Només l`esperit i la riquesa de les melodies i les figures rítmiques emprades per Holst, incloent-hi cançons populars angleses.
|