LALI AYGUADÉ
Kokoro
COPRODUCCIÓ Mercat de les Flors
Del 22 al 24 de gener a les 20:30 h (dg 18 h) Sala MAC. Preu 12 €
Quatre persones en busca de la seva identitat
La cerca de l’amor, la seva coherència, la seva absència…
La capacitat o incapacitat d’estimar.
Què passa quan et trobes en un estat de desorientació i incomprensió d’una realitat que no saps explicar-te? L’ansietat, aquesta mala companya que confon la teva raó. On està la perfecció? És el punt on dos oposats es troben? Un punt d’equilibri i fragilitat alhora?
El camí cap a la bellesa pura? L’objectiu de tot ésser humà?
Per què no ens podem morir sense ser importants?
És imprescindible trobar-li un significat a la vida?
Creiem en àngels, déus i el paradís per tenir esperança?
De vegades necessitem aïllar-nos del món. L’home té aquesta capacitat d’abstreure’s del seu cos i ment, convertint-se en un ens mecànic. Força física.
Bruta. Pura i dura.
El terrible està tancat en el bell. La vida està basada en aquesta gran contradicció. Fins a arribar a l’absurd. Hem de creure en nosaltres mateixos encara que tinguem por. La feblesa és gran. La força, inútil.
Les coses es transformen, es modifiquen o alteren… envelleixen, es degraden. Però tot es mou i segueix. Caminem sense adreça però seguim avançant. És nostre destí. La nostra raó de ser. La nostra identitat.
Crèdits
Direcció Lali Ayguadé
Ballarins Anna Calsina Forrellad, Nicolas Ricchini, Sergi Parés, Diego
Sinniger de Salas
Compositor Josep Baldomà
Dramaturg Jordi Oriol Canals
Escenografia Xesca Salvà
Disseny il·luminació Fabiana Piccoli
Producció Marcela Imazio
Distribució Bernabé Rubio
Article d’EL PERIÓDICO
Marta Cervera, setembre 2015
Néixer, aprendre, estimar, odiar, envellir. La transformació constant del cos i l’ànima són la base de la primera coreografia de gran format de Lali Ayguadé en què la ballarina exerceix només de coreògrafa. Fins ara, Ayguadé amb la seva pròpia companyia ha estrenat dos duets: Incógnito, en què ella també balla, i Saba.
Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Sergi Parés i Diego Sinniger de Salas, quatre intèrprets molt diferents amb una gran força escènica, són els encarregats de plasmar en escena l’univers d’Ayguadé. Tots tenen experiència i cadascun procedeix d’un món diferent, ja sigui el hip-hop, el circ o la dansa contemporània. «En la peça hi ha molt humor, sobretot al principi perquè al final tot es transforma en una altra cosa. Comença d’una manera però és difícil endevinar on et porta», assenyala Ayguadé després de mostrar una part de l’obra que ha deixat a molts amb ganes de veure tot el muntatge. «Kokoro és una peça molt sensible on la interpretació, quan es fa bé, arriba al teu cor», destaca després d’un assaig. Està acabant de polir els últims detalls davant la imminent estrena a Temporada Alta, dissabte al Teatre de Salt (Girona). A finals de gener arribarà al Mercat de les Flors, coproductor de l’espectacle.
Després de viatjar per tot el món ballant amb les aclamades companyies d’Akram Khan, de Roberto Olivan i de Hofesh Shechter, entre altres, Ayguadé intenta trobar la seva pròpia veu com a coreògrafa. «Cada vegada tinc més clar què vull expressar i com», afirma, satisfeta. Però segueix nodrint-se treballant amb altres i aquesta temporada la veurem també a Bestias, de la companyia de circ contemporani Baró D’Ével.
Kokoro significa ànima en japonès i això és precisament el que vol mostrar Ayguadé, «l’ànima d’éssers que viuen i pateixen». I afegeix: «No vull mostrar una peça només física i increïblement ballada, que ho serà perquè els intèrprets són excepcionals. Vull anar més enllà».
Els ballarins experimenten una gran transformació en l’obra. Tornar a la seva tendra infància, plasmar el deteriorament del cos amb la vellesa, passar de ser home a dona, o de l’amor a la violència són alguns dels reptes que han hagut d’assumir. Ayguadé està molt satisfeta amb el seu treball. D’Anna Calsina Forrellad, l’única dona del grup, admira «la seva capacitat d’adaptació a un moviment o d’improvisació». De Sergi Parés, l’acròbata, comenta: «Ha resultat ser molt creatiu, cosa que valoro». Podria estar hores parlant dels seus quatre magnífics. Fa un any que treballa amb ells de forma intermitent. «Cadascun ha aportat alguna cosa. No m’interessa que un ballarí m’imiti, necessito que m’entengui i em sorprengui. Cada ballarí té el seu cos i la seva ment. Necessito que entengui el meu món, que hi penetri i a partir d’aquí es transformi».
A foc lent
Coure la peça a foc lent ha resultat avantatjós. «Quan tens tres mesos per a un projecte t’estresses més. Amb Kokoro he tingut temps per pensar i aprofundir. Cada vegada que ens reuníem la nostra visió havia evolucionat perquè havíem pogut assimilar les coses amb calma», comenta.
Com a coreògrafa i responsable de la seva companyia la part que més disfruta és l’artística: el treball amb els intèrprets, el dramaturg, l’escenògrafa, el compositor… De la música de Koroko se n’ocupa Josep Baldomà, amb qui ja havia col·laborat anteriorment. La banda sonora s’inspira en melodies de pel·lícules però també inclou un tema del grup barceloní Selva de Mar amb un guitarrista de Baró d’Ével. «Aquesta creació és molt cinematogràfica. Els ballarins expliquen una història amb els seus cossos però perquè t’arribi i t’emocioni has de transmetre un ambient determinat. La música aquí no és només una energia».
L’escenografia, molt senzilla però efectiva, es resol a partir de tres bancs que els ballarins col·loquen en diferents posicions per crear diferents espais.
Biografies
Lali Aiguadé
Lali Ayguadé va néixer a Barcelona al1980. Quan tenia vuit anys va començar a estudiar música ( solfeig i piano) examinant-se en el Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1996 va entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona i un any després a l’escola belga PARTS de la coreògrafa Anne Teresa de Keersmarker.
Professionalment ha treballat a Dinamarca amb la compañia Publik Eye, juntament amb la dramaturga Carmen Mehnert. El 2003 va entrar en la companyia Akram Khan Company com a membre permanent, on va treballar en les produccions Kaash, Ma., Bahok ( juntament amb el Ballet Nacional de la Xina), Vertical road i Confluence.
També ha treballat amb Roberto Olivan (Enclave DanceCompany) en la producció Homeland i amb la companyia Hofesh Shechter en les produccions In Your Rooms, the Art of not looking back i Cult. Així mateix ha treballat amb Marcos Morau, director de La Veronal (guardonat amb el Premi Nacional de Dansa 2013 en la modalitat de creació) en l’obra Portland.
Actualment està treballant amb la companyia Baró d’Evel amb la qual ha actuat en l’obra Mazut i en actualment a l’obra Bèsties, que s’ha representat amb gran èxit al Mercat de les Flors el mes desembre de 2015.
El 2005 va fer el seu propi treball Twice read, juntament amb el ballarí i coreògraf eslovac Anton Lachky (un dels fundadors dels Slovaks dance colective).
Entre 2007 i 2009 va crear peces d’un format més petit amb l’acròbata i pallasso Joan Ramon Graell (actual director de l’Associació de circ de Barcelona).
El 2012 va crear un trio Little me juntament amb el ballarí coreà Young Jin Kim i l’acròbata Joan Català estrenat al festival Salmon en el Mercat dels Flors de Barcelona i per l’aniversari de Ramon Llull creà un duet Encontre, amb la participació de Joan Català i el músic Jordi Molina.
El 2013 va crear dos duets curts: Incògnito i Saba.
El 2010 va ser nominada com a ballarina excepcional per els Premis de la Crítica de Londres.
DIEGO SINNIGER DE SALAS
Diego Sinniger de Sales va néixer a Barcelona el 1989, va començar el seu camí al món de la dansa als 14 anys a Varium (Barcelona) amb tots els estils de la cultura hip-hop. durant els 5 anys següents, va perfeccionar el seu moviment, treballant amb petites companyies locals d’hip-hop, com Brodas, Dblock, Uniq o Hermanos de Baile…
Diego és un ballarí híbrid. De molt jove s’apassiona per el hip-hop i la cultura urbana però rapidamente les seves inquietuds pel cos i el moviment el porten a aprofundir la seva formació amb tècniques de dansa contemporània a la mateixa escola. Desitjant afegir més paraules al seu vocabulari, comença a viatjar per conèixer altres professionals del seu àmbit, la qual cosa el porta a estar durant un temps a Nova York prenent classe amb grans del món de la dansa tant urbana com contemporània. De retorn a Espanya, decideix seguir i acabar la seva formació en dansa contemporània amb la companyia Cobosmika on s’integra a l’espectacle Scrakeja´t. Mes tard decideix prendre’s un any sabàtic a Brussel·les, on sense realment deixar-ho, comença a prendre classes amb alguns professors del sector contemporani, com Win Vandekeybus, Elena Fokina, Peter Jasko, Jordi Tallis, Laura Aris… entre d’altres.
En aquests moments resideix a Barcelona, buscant com molts artistes, allò que el diferenciï i pugui considerar-se com la seva signatura personal.
NICOLAS RICCHINI
Després d’una formació de ballet en “Danse Classique Académie” i una formació de modern jazz en “Studio Académia” a Lió, Nicolas es forma en dansa contemporània a Vàrium a Barcelona. Ha treballat amb la companyia Lyon Ballet, Pepe Hevia Dansa (com a ajudant direcció i segon mestre de ballet), Satore Studio i Fernando Madagan (NDT), Leftovers, Akram Kahn pels Jocs Olímpics del 2013 a Londres, Emma Martin Dance, Nadine Gerspacher, Francesc Fernández i Raffaella Crapio. En el 2010 va crear la seva pròpia companyia de dansa contemporània a Barcelona.
ANNA CALSINA FORRELLAD
Anna va néixer a Sabadell (Barcelona) el 1987. Va començar els seus estudis de dansa a l’edat de 7 anys a la seva ciutat natal, però aviat es va traslladar a Barcelona, on va estudiar a l’Institut del Teatre. En el seu últim any d’estudis, va participar en la producció de Roberto Oliván “Kiosko das Almas Perdidas” (Enclave Dance Company). Més tard, va participar amb Roberto Oliván en la pel·lícula “Les derniers jours du monde”.
Així que va acabar els seus estudis en l’Institut del Teatre, va participar en diversos projectes amb coreògrafs destacats com Bruno Caverna, Carlos Peix i Lisi Estaràs. Amb aquesta última va treballar en tres produccions diferents entre 2009 i 2011, “Bolero”, “Caracole” i “Primero” (com a part de la companyia “Els Ballets C de la B”).
En els anys 2011 i 2012, va participar en la producció Les fuyants de la companyia Les Choses de Rien amb Boris Gilbe com a dissenyador escènic i sota la direcció de Camille
Boitel. El 2012 va treballar com a ballarina a Tabac Rouge a La Compagnie du Hanneton sota la direcció artística de James Thierrée. El treball de Thierrée es caracteritza per un llenguatge eclèctic que combina diferents disciplines artístiques (teatre, acrobàcia, dansa i música), encara que la dansa és el seu principal focus d’interès.
Des del 2009 també ha desenvolupat diversos projectes personals. Va ser membre fundador del col·lectiu Tupperwaire, amb el qual s’ha presentat al festival El Cruze Rosario (Argentina) amb la seva pròpia coreografia. També ha treballat en estreta col·laboració amb Félix Murielle en la creació de diversos curtmetratges i projectes cinematogràfics, entre els quals s’inclouen Garatge 29 Reveil i Le Banquet. Així mateix ha desenvolupat habilitats en l’ensenyament de la dansa ,l’educació i el circ, impartint diversos cursos i classes magistrals en escoles de circ de ball Rogelio Rivel Escola de Circ (Barcelona), Grown i Vivero Circus (Rio de Janeiro), Circonove (Santiago de Compostel·la) i Galó de Circ Arts i Galón de Circo Artes Urbanes (Rosario, Argentina).
SERGI PARÉS AGEA
Sergi Parés Agea va néixer a Girona el 1985. Des de molt jove es va interessar per la Informàtica i la Tecnologia la qual cosa li va portar a estudiar Programació. Però la seva afició pel teatre físic i el circ va anar en augment fins al punt que quan va acabar la seva formació es va presentar als exàmens de l’escola del Circ de Rogelio Rivel a Barcelona i va ser acceptat. Allí és on va passar els següents 2 anys estudiant conceptes bàsics en totes les tècniques del circ.
L’any 2005 va ser acceptat en el Dans och Cirkushögskolan (univercidad de ball i circ) d’Estocolm, on es va especialitzar en acrobàcia de duo i de sòl enfocada principalment a la recerca i la creació. Mentrestant impartia diferents cursos del Circus Cirkör per a nens i adults, tant per a debutants com a professionals, actuant alhora en els Esdeveniments Corporatius, en el seu temps lliure. A la universitat, va crear i va actuar
Momo de Niklas Hjulström, Nosaltres: Implicats i Complicats d’Ana Sanchez-Colberg i A la tercera va la vençuda de John-Paul Zaccarini.
També va crear el col·lectiu El Circ Locuratodo que va produir l’espectacle Tòpic Atípic, que va estar de gira durant l’estiu de 2006. Amb el seu guardonat duo FootSteps ha participat en Le Plus Grand Cabaret du Monde i en el 2009 al prestigiós programa de TV La gala de Patrick Sevastien. I també va ser presentat a Feuerwerk der Turnkunst, a l’Arena tour de concerts per Alemanya.
A continuació, es va traslladar a Finlàndia, per crear i interpretar el del Circ de l’hivern Tuike al Dance theater Hurjaruuth, i Pippi Longstrumpf a ei Svenska Teatern (Teatre nacional de Suècia) a Hèlsinki. L’any 2010, abans de traslladar-se a Brussel·les on resideix actualment, va passar alguns mesos a Berlin actuant en el Chamäleon Theater amb l’espectacle Versus, dirigit per Markus Pabst. A Brussel·les és membre de la companyia Un loup pour l’Homme amb la qual va crear Face Nord, que va ser premiada el 2011 i amb la qual va estar de gira durant els següents 3 anys.
L’any 2013 es va incorporar en l’Anton Lachky Company (un dels fundadors dels SlovaKs Dance Collective) per a la creació de Mind a Gap.
XESCA SALVÀ
Llicenciada en Escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona. És també llicenciada en Filologia Catalana per la UIB. Ha treballat durant el 2010-2011 en l’estudi Plastikart (Cesena, Itàlia) en la creació i construcció escenogràfica de diversos projectes de la Societas Raffaello Sanzio. Ha participat també al 2013 en el Workshop amb Anna Viebrock a la Biennale de Venezia .
Com a escenògrafa i/o figurinista ha treballat en diversos espectacles de la companyia Corcada: Pelo en pecho (2006. Espai Brossa); Pessoa, o que o turista deve ver (2011. La Seca); Negret de Guinea (2010. Teatre Principal de Palma); el clown Leandre Ribera:
Rien à dire i No sé (2013, Ateneu Popular de Nou Barris); la companyia la Ruta 40: Fa una mica de soroll (2012, La Planeta), El cant de la Gorgona (2013, La Seca) i uns altres espectacles de Pablo Rosal (Anita Coliflor, tragèdia de brebajes i Monsierb Apeine Vol fer amics (2013, Sala Beckett). Ha treballat amb Andrés Lima en la producció del Teatre Principal de Palma El Malentès d’Albert Camus i l’espectacle de dansa Portland de La Veronal, de Marcos Morau i també amb Lali Ayguadé.
JOSEP BALDOMÀ
Creador sonor i multi-instrumentista català, Baldomà compagina la seva labor de compositor de bandes sonores per a imatge, teatre i dansa amb col·laboracions en directe i en estudi com a pianista, acordeonista i arranjador. En els últims anys ha col·laborat amb, entre molts d’altres, Refree, Love of Lesbian, Sidonie, Bunbury, Miqui Puig, The Rockdelux Experience (Kiko Veneno, Enrique Morente, Fermin Muguruza, etc.)
Ha escrit i gravat música per a diferents àmbits durant més de quinze anys. Les seves composicions es nodreixen de la tradició de les melodies pop, de la revisió de la música clàssica i el jazz, de la imaginació de les músiques improvisades i de l’experimentació de les noves tecnologies de creació i manipulació del so.
FABIANA PICCIOLIi
Fabiana Piccioli ha estudiat filosofia a Roma on es va graduar l’any 1999, mentre s’entrenava en ballet i dansa contemporània. Entre els anys 2000 i 2001 va actuar amb algunes companyies de dansa a Bèlgica i des de l’any 2002 va tornar a Roma per participar en el Festival Romaeuropa on va estar treballant els següents 3 anys com a directora de producció.
L’any 2005 va viatjar a Londres incorporant-se a l’Akram Khan Company com a directora tècnica i dissenyadora d’il·luminació, fent gires amb la companyia per tot el món. Des de l’any 2013 ha estat col·laborant amb diferents artistes i coreògrafs internacionals com a dissenyadora autònoma d’il·luminació.
Actualment està treballant a Londres en una varietat de grans projectes incloent dansa, teatre, concerts i òpera. El 2013 va guanyar el premi com a millor dissenyadora d’il·luminació en dansa.