La versió actualitzada de Tirant lo Blanc torna al Teatre Romea
A partir d’aquest dijous 31 d’octubre i només durant dues setmanes, torna Tirant lo Blanc al Teatre Romea. Una obra de Màrius Serra (a partir del clàssic de Joanot Martorell)i dirigida per Joan Arqué. L’espectacle està protagonitzat per Rubén de Eguía, Laura Aubert, Judit Neddermann, Moha Amazian, Neus Ballbé, Clara Mingueza, Ireneu Tranis i Agnès Jabbour. És una producció de Teatre Romea i Grec 2024 Festival de Barcelona.
«Aquest text ens remet a un problema de màxima vigència: la por de l’altre.
Perquè l’enemic sempre és l’altre.”
Joan Arqué, director
Estrenada durant el passat Grec Festival de Barcelona 2024, l’obra és una versió moderna i actual del clàssic de Joanot Martorell, que connecta amb conflictes actuals com l’imperialisme de les potències occidentals i la crisi migratòria del Mediterrani. Tal i com va explicar Màrius Serra, encarregat d’adptar el material original, de més de mil pàgines, a un text d’una quarentena de pàgines: «La proposta ve de posar el focus en la Mediterrània i en la part que hi ha darrera. Comença amb la traïció de la Viuda reposada per fer creure a Tirant que Carmesina l’enganya. Això genera molta ràbia, l’embarcament de Tirant i el posterior naufragi que desemboca en els episodis nord-africans. Un naufragi a la Mediterrània, vist amb ulls de segle XXI, adquireix unes capes molt diferents i ens remet a allò que vivim en l’actualitat: cristiandat contra l’amenaça exterior i, sobretot, la por de l’altre.»
Durant la seva exhibició al Grec Festival de Barcelona la crítica teatral va posar en valor la feina d’Arqué com a director i en va destacar l’esteticitat de la proposta, amb una posada en escena basada en la plasticitat i la poètica.
En efecte, Arqué aposta per un muntatge ple de poètica i simbolisme on tant la il·luminació com l’espai sonor, es constitueixen com a elements fonamentals de la narració. Aquesta identitat visual permet la modernització del material clàssic, transformant la titànica tasca dramatúrgica del text de Màrius Serra en una encarnació dramàtica punyent i magnètica que apunta una temàtica més àmplia i actual.
Tot plegat, per infantar una relectura de Tirant que serveix per interpel·lar al públic i posar de relleu la deriva imperialista del món occidental.
Tal com va explicar Arqué “És una obra que entra pels sentits que es gaudeix tant escoltant-la com veient-la.»
La música és, també, un dels grans protagonistes de l’espectacle, amb melodies composades i interpretades en directe per Judit Neddermann, que aporten una dimensió sonora que enriqueix l’experiència teatral. L’actriu i cantant va explicar així la seva proposta:«Em vaig inspirar en melodies populars catalanes amb influències aràbigues per aconseguir aquest aroma mediterrani. És un projecte enorme que no sempre requereix una gran orquestració, sinó pensar-ho gran encara que hi hagi pocs elements. Ha estat un procés molt emocionant i enriquidor.”
La crítica ha dit…
“Un espectacle preciosista i estètic amb una companyia que excel·leix en la vocalització”
Andreu Sotorra, Recomana“Una funció molt sucosa i tan sensual i polièdrica com el text del cavaller Martorell.
Tirant lo Blanc segueix més vigent que mai”
Marcos Muñoz, En Platea
“Una adaptación modélica (y pedagógica)”
Sergi Doria, ABC
TIRANT LO BLANC
A partir del 31 d’octubre de 2024
TEATRE ROMEA
Sinopsi
Joan Arqué (Canto jo i la muntanya balla) dirigeix aquesta adaptació teatral signada per Màrius Serra sobre el clàssic literari de Joanot Martorell, amb una perspectiva trencadora i actual. Agafant els capítols més èpics de les aventures del cavaller de València, seguim a Tirant i Plaerdemavida en un naufragi fins les costes del nord d’Àfrica i en el seu llarg periple per tornar a casa, a Constantinoble, amb la seva estimada Carmesina. Un història plena de perills, amors i conflictes que ressonen, a través del temps, fins al món d’avui dia.
Escrita fa més de cinc cents anys, Tirant lo blanc és un pilar de la literatura cavalleresca i una de les obres més importants de la nostra herència compartida. Ara, aquest muntatge vincula les aventures del mític personatge amb els conflictes contemporanis, establint paral·lelismes amb els relats nacionals que ens expliquem en la societat moderna, suggerint que la història sempre l’escriuen els vencedors i que els herois sempre s’erigeixen sobre els cadàvers de gent innocent. | |