| Estrenem «La veritat de la mentida (L’Envers du décor)» de Florian Zeller, dirigida per Guido Torlonia i amb Enrico Ianniello, Concha Milla, Frank Capdet i Aida Llop Un sopar, dues parelles, una antiga amistat que trontolla: una vetllada en clau de comèdia en la qual els actors comparteixen els seus pensaments més íntims amb el públic L’obra es podrà veure al Teatre Akadèmia durant 4 úniques setmanes (del 6 al 31 de març)  Fotografia: Frank Capdet, Concha Milla, Enrico Ianniello i Aida Llop © Felipe Mena La veritat de la mentida (L’Envers du décor) es representa per primera vegada en català (amb traducció de Joan Casas), després de la seva estrena a París, amb direcció i interpretació de Daniel Auteuil. Guido Torlonia dirigeix aquesta comèdia esmolada del brillant dramaturg francès Florian Zeller on els personatges confessaran al públic els seus pensaments més íntims. Un sopar, dues parelles, una antiga amistat que trontolla i una vetllada protagonitzada per Enrico Ianniello, Concha Milla, Frank Capdet i Aida Llop on tot sembla possible… Paula Bosch ha dissenyat un espai escènic que ens trasllada al bell mig de la llar de la parella protagonista. El disseny de so de Sergi Andrades i la il·luminació de Lluís Serra ens permetran endinsar-nos en les abstraccions psicològiques dels personatges. La companyia també compta amb Nídia Tusal(vestuari) i Ana Pérez García (ajudantia de direcció). L’obra es podrà veure del 6 al 31 de març i és la segona de les produccions pròpies del Teatre Akadèmia que veurem aquesta temporada. El TAK estrena aquest muntatge, després de l’èxit d’Els Buonaparte, que acaba de començar una gira (la primera d’una producció pròpia de la casa) i que es podrà veurà a gairebé una vintena de sales de Catalunya i Balears. Sinopsi En Daniel convenç a la seva dona Isabelle perquè convidi a sopar al seu amic Patrick i a la seva nova parella Emma, per la qual en Patrick ha deixat a la seva dona, posant fi a l’antiga i pacífica amistat de la parella. Més jove, l’Emma no s’assembla en res a l’esposa del convidat, la nova vida del qual desafia als seus amfitrions, que s’han instal·lat tranquil·lament en la seva rutina… Si no sempre volem dir allò que diem, sempre diem allò que volem dir?L’aparició de l’Emma actua com a catalitzador i provoca una veritable tempesta, trastornant les certeses i despertant frustracions, gelosia i rancúnia. El teatre de Florian Zeller acostuma a prioritzar allò que no es diu abans de la paraula dita. En aquesta comèdia ocorre el contrari. La seva originalitat resideix en el fet que el públic és testimoni i receptacle dels pensaments dels personatges tal com s’expressen en privat, al seu cap. Això serà l’objecte central i alhora el catalitzador de la comèdia. L’equip d’intèrprets farà malabarismes constants amb la tècnica d’aquest doble llenguatge que farà emergir una veritat còmica i escarnidora. El text explora i aprofundeix en aquest lloc on les aparences ja no existeixen, on les màscares cauen, on l’individu es troba cara a cara amb si mateix i amb la complexitat del seu ésser. L’autor pren al públic com a testimoni, i ha basat la seva obra en la idea de l’apart: els actors confien els seus pensaments íntims al públic. La interpretació juga constantment amb la tècnica del doble llenguatge.  Fotografia: Frank Capdet, Concha Milla, Enrico Ianniello i Aida Llop © Felipe Mena L’obra en paraules del director Enguany m’agradaria posar en escena L’Envers du décor, una comèdia irònica i feroç de Florian Zeller, autor francès que és actualment un dels dramaturgs de major èxit del nostre temps. La història que s’explica és una trama típica de comèdia francesa, estrenada per primer cop el gener de 2016 al Théâtre De Paris, amb Daniel Auteuil com a protagonista i director. Es tracta d’una situació habitual (jo afegiria que trista): una banal crisi de parella com ocorre sovint, un home de mitjana edat que deixa a la seva dona per una noia més jove. Però l’arribada d'»aquesta bomba atòmica de trenta anys que et mira com si volgués menjar-te» posa també en crisis a l’altra parella de vells amics, provocant una reacció en cadena en els personatges: incerteses, dubtes, inseguretat, desitjos reprimits, amistat, confiança, amor, respecte, tot es posa en la balança. Per descomptat a la vida tendim sovint a mentir, a mediatitzar, i només els nostres pensaments reflecteixen la veritat, mentre que en aquesta obra aquesta veritat es revela. L’autor implica el públic, que es converteix en còmplice dels personatges, que comparteixen els seus pensaments íntims amb els espectadors. En aquest mecanisme creat per Zeller, el públic assisteix al doble joc dels personatges, que manipulen la realitat i les seves relacions amb els altres, i aquest és l’aspecte més intrigant i entretingut d’aquesta obra. Guido Torlonia | |