Mireu la fotografia que teniu a dalt. És una piscina pública de Kabul, capital de l’Afganistan. Mai no guanyarà el World Press Photo. Perquè no és el dolor evident, el budell, el pas de Setmana Santa. Aquesta fotografia, però, amaga una profunda violència: des del trampolí d’aquesta piscina, buida d’aigua, els talibans llençaven a les dones acusades d’adulteri. I, si tornen al poder, la tornaran a buidar i ho tornaran a fer. Tenen una altra piscina per llençar gais.
És el que hem après amb el Guillermo a l’Afganistan, a Líbia, a l’Iraq. La guerra és també allò que omple el buit que deixa. Mireu la resta de fotografies afganeses. Pràcticament tots els que surten en les fotografies no han conegut una altra cosa que la guerra: porten quaranta anys amb explosius. La guerra és, també, les ungles pintades d’un home, la mirada d’un ionqui, el gelat al costat d’un Kalashnikov, un macarra amb corbata rosa, un home arrossegant el burca de la seva dona.
La guerra és en els detalls.
Plàcid Garcia-Planas
|