L’OSV i l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, consoliden la proposta de «concert semi-escenificat» en una aposta per apropar l’òpera a tots els públics La producció s’acaba d’estrenar a La Faràndula de Sabadell i arribarà al Palau de la Música Catalana dins de la gira Òpera a Catalunya El drama romàntic per excel·lència de Verdi és una de les obres operístiques més representades arreu del món L’elenc compta en els papers principals amb Maite Alberola (soprano), Albert Casals (tenor), Ismael Pons (baríton), Anna Tobella (mezzosoprano), el Cor de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i està dirigit per Xavier Puig Dissabte 29 febrer, 18.30 h, Palau de la Música Catalana Dimecres passat La Faràndula de Sabadell va viure l’estrena de La Traviata, de Verdi, el segon títol de la temporada 19-20 Òpera a Catalunya. L’obra es va veure fins ahir diumenge 23/02 i a partir de dimecres iniciarà una gira que portarà el drama de Verdi pels principals auditoris i teatres de Catalunya: Manresa, Viladecans, Vic, Sant Cugat, Granollers, Reus, Girona, Lleida i Barcelona. Precisament, a Barcelona, i per segon any consecutiu, l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, presenten La Traviata, en versió concert i posada en escena semi-escenificada, dins del cicle Simfònics al Palau aquest proper dissabte 29 de febrer a les 18.30h. El concert serà dirigit pel director titular de l’OSV, Xavier Puig, que conduirà per primera vegada una producció d’òpera amb l’AAOS. El planter al complet pujarà a l’escenari del Palau de la Música Catalana per interpretar en versió concert la tràgica història d’amor de Verdi: Maite Alberola posarà la veu a la protagonista Violetta, rol que ja va cantar la darrera vegada que es va programar; Albert Casals a Alfredo, i Ismael Pons a Giorgio Germont. La resta del repartiment serà a càrrec d’Anna Tobella, Laura Obradors i Carlos Enrique Ortiz, entre d’altres. Amb direcció d’escena de Carles Ortiz. |
| Notes del programa Alphonsine, Marie, Marguerite, Violetta… aquests són els personatges, uns reals, els altres de ficció, que culminen en La traviata, probablement l’òpera més popular i estimada de Giuseppe Verdi, el gran mestre italià del XIX, icona de l’òpera romàntica.La traviata, que en català podem traduir com “l’esgarriada”, ens explica una commovedora història sobre una dona de vida desenfrenada, una mantinguda de luxe o, com en deien en l’època en que transcorre l’òpera, una cortesana, que és redimida per l’amor. Un amor, no obstant, que no es pot desenvolupar com els protagonistes voldrien per culpa d’una moral burgesa molt estreta i, diguem-ho clar, hipòcrita, que de portes enfora implicava un comportament socialment impecable, mentre que de portes endins hi cabien tota mena d’immoralitats. La història, a més, té final tràgic: Violetta, la cortesana que creu en l’amor, acaba sucumbint a una terrible malaltia quan podria tenir la felicitat a tocar. El personatge que va inspirar l’òpera de Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piave, estrenada el 6 de març de 1853 en el Teatro La Fenice, de Venècia, va existir en realitat. És prou conegut que l’argument s’inspira directament en La dama de les camèlies, novel·la publicada el 1848, original d’Alexandre Dumas, fill. La protagonista es diu Marguerite Gautier i en el relat Dumas explica una experiència autobiogràfica, la relació que pocs anys abans havia tingut amb Marie Duplessis, jove, bella i famosa cortesana francesa, reina de l’alta societat parisenca.Marie Duplessis es deia en realitat Alphonsine Plessis i havia nascut a Normandia el 1824. És a dir, era força més jove del que representa Violetta a La traviata. Alphonsine va néixer en el si d’una família de baixa estofa, si bé la mare pertanyia a un llinatge important molt vingut a menys durant la Revolució. La biografia de la noia mostra que les va passar molt magres fins que va triomfar a la societat parisenca, amb la seva gran col·lecció d’amants formada per una diversitat d’aristòcrates, a més de Dumas i també, un altre famós, Franz Liszt. Marie Duplessis, que és com es feia dir Alphonsine, per donar un aire més aristocràtic al seu cognom, va morir molt jove, de tuberculosi, com Violetta, el 1847, quan només tenia 23 anys d’edat. Una vida molt intensa en molt pocs anys. D’aquesta història Verdi en va treure petroli, com es diu vulgarment, per bé que inicialment fou un fracàs. Al cap de només un any, però, va iniciar la seva carrera triomfal, que no ha deixat fins avui en dia. A banda del gran interès de l’argument, per la seva extrema humanitat, la partitura també és d’alta volada. Verdi va delimitar perfectament tres ambients amb la música: espurnejant en el primer acte, lírica en el segon i profundament dramàtica en el tercer, seguint l’evolució de la protagonista. |
| Fitxa artística Maite Alberola, Violetta Valéry Albert Casals, Alfredo Germont Ismael Pons, Giorgio Germont Anna Tobella, Flora Bervoix Laura Obradors, Annina Carlos Ortiz, Gastone Joan Garcia Gomà, Barone Douphol Pau Armengol, Marchese D’Obigny Juan Carlos Esteve, Dottor Grenvil Cor Associació d’Amics de l’Òpera de SabadellXavier Puig, directorOrquestra Simfònica del Vallès G. VERDI: La Traviata (versió concert) Òpera en tres actes (sobretitulada en català). Text de Francesco Maria Piave, basat en la novel·la (1848) i després obra teatral La Dama aux camèlies, d’Alexandre Dumas fill. Estrenada al Teatre La Fenice de Venècia, el 6 de març de 1853 L’acció a París i rodalies, cap a l’any 1850. ACTE PRIMER. Saló a casa de Violetta ACTE SEGON. Quadre primer. Casa de camp als afores de París Quadre segon. Saló a casa de Flora Bervoix ACTE TERCER. Dormitori de Violetta |
Simfònics al Palau L’Orquestra Simfònica del Vallès protagonitza la 24a temporada de Simfònics al Palau que es destaca pel seu esperit entusiasta i innovador capaç de mirar amb complicitat les grans obres de repertori i trencar fronteres per abraçar el cinema, la dansa, la teatralitat, el musical i altres gèneres musicals que troben en el simfonisme un company de viatge atractiu i emocionant. L’OSV compta amb el suport de la Fundació Banc Sabadell, impulsant projectes com el cicle ‘Simfònics al Palau’, ‘Simfònics a Sabadell’, ‘Gradus ad Parnassum’, ‘Gira de Setmana Santa’, i projectes com la ‘Jove Orquestra Simfònica del Vallès’ o ‘Acadèmia OSV’. |