SALA HIROSHIMA TEMPORADA 2018/2019FEBRERBEFORE Teatro Praga (Portugal)
Dijous 14 i divendres 15 de febrer, 20:30 h
La companyia portuguesa Teatro Praga psicoanalitza a un dinosaure en el seu espectacle Before, una reflexió sobre la idealització del passat en temps de crisi
La sala Hiroshima presenta al febrer l’estrena a Espanya de l’espectacle Before de la companyia portuguesa Teatro Praga, amb el suport del Consulat General de Portugal a Barcelona.
Dijous 14 i divendres 15 de febrer, la reconeguda companyia portuguesa Teatro Praga estrena a Espanya a la sala Hiroshima seu espectacle Before, amb el suport del Consolat General de Portugal a Barcelona.
Before és una magnífica raresa de la programació d’Hiroshima i una petita joia de la nova dramatúrgia portuguesa. Una peça teatral molt petita però exquisida.
Presentada recentment al Théâtre de la Ville de Paris, l’obra escrita per Pedro Penim, aborda amb ironia i humor el sentiment de saudade, the longing of the past. Es tracta de l’anhel de retorn a un temps passat i que, davant d’un present dolorós, es percep gloriós, desitjable. Aquesta malaltia compartida per moltes civilitzacions al llarg de la història i des de l’origen de les espècies, diagnostica sempre la fi d’una època.
La posada en escena presenta una situació senzilla i surrealista alhora, on un dinosaure exposa les seves reflexions i angoixes a una mena de terapeuta que l’escolta condescendent.
Teatro Praga (en català Teatre Plaga) és un col·lectiu d’artistes nascut el 1995 a Lisboa i que s’ha convertit en un referent de la creació contemporània portuguesa en el món. Han estat programats a festivals i teatres d’Itàlia, Anglaterra, Alemanya, França, Bèlgica, Espanya, Hongria, Eslovènia, Estònia, Dinamarca, Polònia, Israel i la Xina.
Tot i que el treball que desenvolupa Teatro Praga sigui aparentment convencional, la seva manera de treballar l’escena és excepcional. Ells es defineixen com un grup d’artistes, diferents en cada espectacle, amb un escut heràldic que ens uneix. Quan algú pregunta qui són, solen respondre cada vegada alguna cosa diferent perquè, com artistes, estan en constant transformació. Tot i això, se n’alegren de l’ordre establert i creuen que les variacions impredictibles de si mateixos són una forma d’ampliar el concepte de previsibilitat. Destaquen sempre per la seva capacitat per inventar nous llenguatges i posar en qüestió qualsevol convenció (social, estètica o artística).
