La dona del 600 ens parla tant dels records de tota una generació, com del dol i la pèrdua d’algú estimat i de com els adults han d’afrontar aquell moment en què s’adonen que els pares s’han fet grans i potser caldrà fer canvis a les nostres vides per fer-nos càrrec d’ells. Una família com tantes, i com cap a la vegada, ha de gestionar la pèrdua d’una persona central, la mare, i afrontar que el pare s’ha fet gran i fa coses que no toquen com ara construir un 600 al menjador de casa, en record del que conduïa la seva dona. L’autor ha volgut remarcar el caracter humà de la història i dels seus personatges: «crec que el més bonic és que la gent vagi descobrint la història». Riera també ha subratllat la seva afició a incloure als seus textos el que es coneix com un «Macguffin» (un element de suspens que en realitat desvia l’atenció sobre el motiu central de la trama), i que espera que pel que fa a l’obra, els espectadors » poc a poc vagin resolen el misteri, volem que l’espectador empatitzi amb el sentit de l’humor i la sensibilitat de la família». En aquest sentit, Jordi González ha remarcat que es tracta «d’una comèdia divertidíssima» i l’autor ha aclarit que sobretot ha buscat que la gràcia de la comèdia sorgís d’uns «Personatges amb molt sentit de l’humor»
Una família ben avinguda
Mercè Sampietro, qui interpreta el personatge de Carme, la mare, s’ha declarat «una fan del Pere» i molt contenta de treballar per primer cop al Teatre Goya. També ha remarcat que «L’obra és com una ceba, vas traient capes més enllà de l’anècdota. El meu personatge es planteja des del punt de vista d’una dona que estima de veritat, al seu marit i la seva família. Amb el seu marit és un model de parella que s’estima amb respecte, serenitat, amor i molta tendresa.»
Àngels Gonyalons, que fa de la Montse, una de les filles, una dona «vital i alegre, una dona emprenedora, una metgess sense fronteres que va marxar ben aviat de casa i quan hi torna no és massa conscient de que passen coses». Ha dit també que «Comparteixo molt amb el personatge.» Sobre l’obra ha remarcat també que «Es parla de moltes coses sense pretensió. Rols familiars, coses que et mouen amb molt poc.» i que hi ha «Molta tendresa, molt d’amor». També s’ha mostrat «molt contenta de treballar amb aquests actors i que és un honor treballar amb el Pere.»
Jordi Banacolocha interpreta al pare de família, el Pere. Un personatge del qual ha dit que «té tots els registres, d’aquells que són un bombó per a l’actor. És un encant, amb positivisme tot i les èpoques complicades. És un personatge que m’encanta.»
Rosa Vila, ha volgut remarcar el caràcter Hi ha un cert misteri, molt humà però misteri. És un honor treballar amb aquest grup. Quan obrim el meló esperem que surti com tots volem. Quan em va trucar el Pere ho vam celebrar a casa. És exquisit dirigint , educadíssim, sap treure el que ni tu sabies que tenies. El meu personatge és una dona molt executiva, organitza a tothom però no sap organitzar-se a ella.
Pep Planas, qui interpreta a Manel, s’ha mostrat entusismat per la «fortalesa vital que demostren els personatges» i com aquests «defensen els seus vincles afectius». També ha volgut fer pal·lesa la seva il·lusió d’haver treballat en un equip humà «molt agredable» on «tothom s’estima molt».
La dona del 600 es podrà veure al Teatre Goya del 25 d’octubre fins al 15 desembre.