Tradicionalment s’ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mitjà exacte entre l’inici i la fi de l’hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita «Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu».
Tradicionalment s’ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys a arribar.
Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera «plora»), és quan la primavera s’avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s’entén que la Candelera «riu» i indica que la primavera tardarà més a arribar. Una variant del refrany és »
Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.», relacionant el dia amb la floració.
Una creença popular, estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d’aquesta data els óssos comencen a despertar de la seva hibernació:
«Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera». Al Pirineu, hom creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir. L’explicació diu que l’ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més; si hi ha noviluni, surt del seu cau, sabedor que l’hivern ha acabat.