La Beckett celebra els seus 30 anys de vida amb una temporada dedicada a la mort

Mort i vida que la Beckett celebra 30 anys després, amb una temporada sencera dedicada a aquest binomi: Samuel Beckett i la mort. Una temporada d’espectacles i activitats que ens retrobin d’una banda amb algunes de les obres més emblemàtiques de l’autor i que ens connectin amb una idea i una consciència de la mort la qual sembla que ignorem. La temporada és una invitació a mirar-nos la mort de cara i a reconèixer-hi una condició immanent de vida.

Així, al voltant dels espectacles que ens donaran noves visions de la mort, es durà a terme un programa d’activitats organitzades amb l’ajut de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya): lectures, xerrades, tallers, col·loquis postfunció i fins i tot una ‘Noche de muertos’ inspirada en la mort a Mèxic que se celebrarà la nit del 31 d’octubre.

Autora i companyies residents
Denise Duncan serà l’autora resident de la Sala Beckett, seguint l’estela de Marilia Samper, Clàudia Cedó i Victoria Szpunberg. Assumeix l’encàrrec d’escriure una nova obra i, a més, s’incorpora com a dramaturga i assessora de l’equip artístic del teatre.

La Beckett també acull al llarg de la temporada tres companyies residents, que estrenaran les seves propostes a la sala en els mesos de febrer a maig. La primera és La Virgueria, que estrenarà Demà, un text d’Helena Tornero, dramaturga amb qui comparteix l’ADN de la reflexió i la consciència social. Les Bianchis seran la primera companyia resident de teatre familiar a la Beckett, i estrenaran I aleshores… què?, un text de Clàudia Cedó dirigit per Israel Solà que parlarà als infants sobre la mort. Finalment, The Mamzelles estrenaran un text de Bàrbara Mestanza, Todas las flores, situat en un convent on, noies embarassades que esperen la vida s’adonen que arriba l’apocalipsi.

A finals de novembre la Beckett produeix per primera vegada Esperant Godot, obra cabdal de Beckett. La proposta serà dirigida per Ferran Utzet, amb Nao Albet i Pol López com a Vladimir i Estragó, en una nova traducció que firma Josep Pedrals.

Míriam Iscla, Sílvia Bel i Rosa Renom protagonitzaran Beckett’s ladies, un espectacle format per quatre de les peces breus més essencials i radicals de Samuel Beckett, dirigides per Sergi Belbel. Finalment, Llàtzer Garcia liderarà el laboratori Catàstrofes, que girarà al voltant de l’obra de l’autor, el resultat del qual es podrà veure el mes de gener.

Producció Sala Beckett: ‘La morta’ de Pompeu Crehuet
A part de produir Esperant Godot i Beckett’s ladies, la Sala Beckett produeix també ‘La morta’ de Pompeu Crehuet, el nou text de Marc Crehuet, que s’ha inspirat en el seu besavi dramaturg Pompeu Crehuet. En la proposta, l’espectre del seu avantpassat li demana que dirigeixi la seva obra per ser reconegut com a un autor canònic de les lletres catalanes. L’obra comptarà amb Anna Bertran, Xavier Bertran, Francesc Ferrer i Betsy Túrnez en el repartiment i es podrà veure a la Sala de baix del 4 de març al 5 d’abril.

La Sala de dalt acollirà a l’octubre No m’oblideu mai, una recerca sobre el suïcidi juvenil a través del teatre Verbatim, que es basa en les paraules de testimonis reals. En el marc del Festival Escena Poblenou, s’estrenarà 360 grams, un projecte que neix d’una experiència personal d’Ada Vilaró, molt íntima i fràgil i que, per primera vegada, s’atreveix a compartir.

La jove companyia AURA al pou, formada per Berta Prieto i Lola Rosales, dues dramaturgues de les més joves i atrevides del país, estrenarà Fuck You Modern Family (o todo sobre mi abuela), en una coproducció de la companyia amb Bitò Produccions i la Sala Beckett. Marta Buchaca proposa Rita, una obra sobre la família i la legitimitat que tenim a l’hora de decidir sobre la mort dels altres. Finalment, Bruels, una obra de la companyia empordanesa La Llarga i text d’Oriol Morales, farà parada a la sala de dalt el mes de novembre. L’obra es va poder veure en el marc del darrer Grec Festival.

Entendre la mort per celebrar la vida: de gener a maig
Després del parèntesi del cicle Beckett, la Beckett seguirà parlant de la mort sense tabús. Celebraré mi muerte és una obra de teatre documental dirigida per Víctor Morilla i Alberto Sanjuan en què Marcos Hourmann explica la seva experiència quan, saltant-se tot protocol mèdic, va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena d’una pacient per acabar amb el seu patiment. També es podrà veure Herència abandonada, de Lara Díez, Premi Crítica Serra d’Or, que es va poder veure a l’Àtic 22 la temporada passada.

La Beckett acull també Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, una proposta d’Àlex Rigola que arribarà a la Beckett després del seu pas per Temporada Alta. Licaó. Una apologia del desig és un dels textos més personals de Dimitris Dimitriadis, una de les veus majors de la dramatúrgia europea contemporània, que dirigirà Albert Arribas i interpretarà Sergi Torrecilla, amb una traducció de Joan Casas. El mes d’abril, es podrà veure l’adaptació de la primera novel·la d’Eimear McBride, amb dramatúrgia d’Annie Ryan: Una niña es una cosa a medio formar, un monòleg interpretat per Pía Laborde-Noguez i dirigit per Pablo Miranda. Finalment, el jove dramaturg Oriol Puig estrenarà el text Karaoke Elusia, en el marc del projecte europeu Extended Universe.

Els laboratoris de creació
Aquest any la Beckett acull ni més ni menys que 10 laboratoris. Per una banda, continuen el laboratori de creació jove ELS MALNASCUTS, el laboratori Peripècies coordinat per Sergi Belbel, L’Obrador de filosofia, espai d’investigació interdisciplinari de música, poesia, dansa i paraula, Debut*, que gira al voltant del gènere, les noves identitats trans i les seves formes de representació en la ficció, i El Colectivo del Texto, que reuneix dramaturgs de diversos indrets de l’estat espanyol. Per altra banda, s’afegeixen el laboratori De Regno, que es basa en el text homònim inconclús de Tomàs d’Aquino, Catàstrofes, a partir de l’obra de Samuel Beckett, Absència. Enyor. Record, una exploració sobre el dol i la pèrdua; Escriptura en viu, d’escriptura dramàtica a temps real, i As punk as possible, sobre el feminisme, el món queer, la contracultura i el poder.

Poesia a escena
Torna l’Alcools, el festival de poesia dirigit per Andreu Gomila i organitzat per la Sala Beckett. Enguany arriba a la seva sisena edició, amb recitals un cop al mes i al llarg de tota la temporada. Els primers recitals seran amb Anna Gual (octubre) o Carlos Zanón (novembre).

Projectes europeus
Fabulamundi. Playwriting Europe: ‘Beyond Borders?’ (2017-2020) és un projecte de cooperació entre teatres, festivals i organitzacions de 10 països europeus (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Polònia, Regne Unit, República Txeca i Romania) que té com a objectiu promocionar la dramatúrgia europea i donar suport al treball dels autors de teatre contemporani. La Sala Beckett hi participa i posa a l’abast les obres de 10 autors catalans: Marc Artigau, Carles Batlle, Clàudia Cedó, Guillem Clua, Ferran Joanmiquel, Josep Maria Miró, Esteve Soler, Victoria Szpunberg, Helena Tornero i Joan Yago. Enguany durà a terme la producció d’un text de l’autor txec Jaroslav Rudiš, Avinguda nacional.

La Beckett també forma part d’Extended Universe, un projecte d’abast europeu que es proposa treballar en la creació de nous públics i promoure l’ús de les noves tecnologies en la creació escènica. El projecte està format per quatre teatres europeus: el Boundless Theatre (Regne Unit), el Teater Grob (Dinamarca), l’Entropia (Grècia) i la Sala Beckett (Catalunya).

Des del 2018 la Beckett ha passat a liderar el comitè català d’Eurodram, una xarxa europea formada per comitès de totes les llengües d’Europa que té per objectiu l’intercanvi de textos teatrals, tant en la llengua original com en la traducció.

Per últim, la Beckett gestiona Catalandrama, un servei online (www.catalandrama.cat) que permet obtenir, de manera fàcil, ràpida i gratuïta, informació sobre autors, textos i traduccions de teatre contemporani escrit originalment en català.