Aquest cap de setmana la Sala Gran del TNC acull tres espectacles amb idea, direcció artística i coreografia de Rocío Molina. Els espectacles comptaran amb la mateixa bailaora damunt de l’escenari, Rocío Molina, i Rafael Riqueni a la guitarra. Divendres 10 de març presentaran Inicio (Uno), a les 19 h; dissabte 11 de març presentaran Al fondo riela (Lo otro del Uno), a les 19 h, i diumenge 12 de març, a les 18 h, l’últim espectacle Vuelta a Uno. El públic que vulgui assistir als tres espectacles pot comprar el paquet Trilogía sobre la guitarra i gaudir d’un 30% de descompte: 3 espectacles per 60 € (més informació a www.tnc.cat). Trilogía sobre la guitarra forma part del festival Dansa Metropolitana que se celebra del 9 al 26 de març a 12 municipis de l’Àrea Metropolitana. Més informació del festival a www.dansametropolitana.cat. Un diàleg intimista i enlluernador entre flamenc i guitarra La bailaora malaguenya Rocío Molina presenta una investigació sobre la guitarra i la seva relació amb el flamenc. Una trilogia que viatja als orígens del flamenc per reconstruir-lo de nou. La tríada comença amb Inicio (Uno), que gira al voltant del toc exclusiu del mestre Riqueni; continua amb Al fondo riela (Lo Otro del Uno), on Yerai Cortés i Eduardo Trassierra entren en un diàleg exploratori de les possibilitats polifòniques de l’instrument, incorporant els recursos contrapuntístics, harmònics i rítmics que permet el duet; i culmina amb Vuelta a Uno, amb un diàleg cos a cos amb la guitarra de Yerai Cortés. El treball de Rocío Molina ha estat reconegut en nombroses ocasions: l’any 2010 va rebre el Premi Nacional de Dansa, l’any 2022 va guanyar el Lleó de Plata de la Bienal de Venècia, compta amb tres premis Max, entre d’altres. Rocío Molina, idea original, direcció artística i coreografia de l’obra Trilogía sobre la guitarra fabula sobre l’origen i l’impuls de dansar. Una experiència triangulada sobre la correlació de guitarra i moviment, acostant-nos a les conseqüències de la identitat de cada guitarrista en el cos i el gest. Una tríada que desfà el camí de la tradició per tornar-lo a recórrer i recuperar l’acte creatiu pur que reposa en l’essència. Respondre en l’execució a aquesta pretensió requereix retrobar la singularitat en un espai sempre per explorar. Fer callar el soroll per recuperar el so, silenciar tot el que sabem perquè el moviment ressorgeixi amb autenticitat, buidar d’artifici perquè l’essencial recobri el poder d’omplir, oblidar allò après per recordar el present. | |