Aquests són els concerts destacats de desembre i d’aquestes celebracions:

1 i 2 de desembre
Txell Sust & August Tharrats Trio
20h i 22h. Jamboree
Torna Txell Sust & August Tharrats Trio, una de les formacions de jazz-blues-swing amb més solera i reconeixement de l’escena nacional; un grup que va néixer el 1993 i que va actuar al Jamboree amb força assiduïtat durant els anys 90. A banda de tocar al Jamboree, fins al 2003, Txell Sust & August Tharrats Trio van portar el seu jazz-blues-swing fresc i vitalista per gairebé tots els escenaris d’Espanya i Europa. Ara, després d’un llarg silenci, retornen a la que fou casa seva durant una pila d’anys, per retrobar-se amb el seu públic. Un reencontre que s’esdevindrà poques setmanes abans de tancar-se de nou a l’estudi de gravació.

8 desembre
Aaron Abernathy
20h i 22h. Jamboree
Tot i que no va tocar en la primera època, el nord-americà Aaron Abernaty representa l’esperit inicial amb el qual es va fer càrrec del Jamboree Mas i Mas el 1993. Nascut a Cleveland, Abernaty exhibeix un talent excepcional no només als teclats sinó també com a cantant. En la seva trajectòria, ha estat director musical de les gires internacionals de Black Milk i Slum Village, a banda de col·laborar amb artistes candidats als Grammy, com Jack White, The Foreign Exchange i Eric Roberson. A la primavera de 2015, Abernathy i el seu grup Nat Turner van actuar com a teloners de Black Milk a la seva gira europea. Es van guanyar llavors l’aquiescència del públic, gràcies a la seva magnífica combinació de veus inspirades en el gòspel, amb canvis sobtats i girs de funk que revelen influències de Prince i James Brown.

17 desembre
Clarence Bekker Band ‘A Christmas Story’
20:30h. Teatre Tívoli

Clarence Bekker veu, Paula Domínguez & Alba Pérez veus, Leo Torres trompeta, Roberto Albrecia saxo alt, Pol Padrós saxo tenor, Arecio Smith teclats, Francisco Guisado “Rubio” guitarra, Charlie Moreno baix, Carlos López bateria.

Artistes convidats: Desiree Diouf veu, Little Gospel Choir, Barbara Palacín & Barbara Rosa dansa,  Sheri Masala & Masala Bollywood Dancers, Dansa Philip cas cas.

El passat 31 de d’agost, Clarence Bekker i la seva banda ens van regalar un concert històric a la cloenda del San Miguel Mas i Mas Festival. Amb l’objectiu de superar-se en cada actuació, torna a reunir a la seva banda i a tot el gran elenc de convidats, en el que serà una altra d’aquestes nits èpiques a què ens té acostumats. En aquesta ocasió el Nadal serà el fil conductor d’aquest gran espectacle, en el marc de la celebració dels 25 anys del Jamboree, on el cantant holandès repassarà la seva pròpia discografia a més de sorprendre’ns amb la seva personal mirada dels grans clàssics de la música negra.

Clarence Bekker compta amb un do, el de tocar l’ànima de tot aquell que l’escolta. A través d’una veu profunda, vibrant, i un esperit carregat d’energia, travessa transversalment l’audiència, de cap a peus. Absolutament cap oïda pot mantenir-se impassible davant el seu magnetisme, la força de grans mestres del soul i el funk com James Brown, Prince, Whitney Houston o Michael Jackson concentrada en la seva figura. És aquesta màgia la que ha fet que deixés l’anonimat dels carrers de la ciutat per pujar als escenaris de grans festivals d’arreu del planeta. Aquest artista, nascut a Surinam i nacionalitzat a Holanda, va conrear l’èxit com a cantant de The Swinging Soul Machine quan tenia 18 anys, a principis dels 90, però després va passar per una crisi profunda i no va ésser fins que va entrar a formar part del col·lectiu 08001 a Barcelona quan va tornar a reeixir. El productor nord-americà Mark Johnson el va escoltar als carrers de la Ciutat Comtal i el va captar per participar al projecte Playing for Change, que van liderar estrelles com Bono, Keith Richards i Manu Chao. Ara, dirigeix la seva pròpia banda, acompanyat per dos ex-integrants de 08001, Carlos López i Francisco Guisado “Rubio, a més d’alguns dels músics més sol·licitats de l’escena barcelonina.

18 desembre
Horacio Fumero i Pedro Javier González
20h i 22h. Jamboree
El contrabaixista argentí va inaugurar la nova etapa del Jamboree com a part del Tete Montoliu Trio, que completava el bateria Peer Wyboris; una formació històrica. A més de ser un extraordinari jazzmen, Fumero actua sovint al club barceloní, a on ha presentat desenes de propostes originals. En aquesta programació especial ho farà amb un dels seus grups més celebrats: a duet amb el tocaor Pedro Javier González.
Flamenc, tango, milongas, zambas, chacareras, bulerías i tanguillos conflueixen en un repertori d’anada i tornada, de banda i banda de l’oceà. Horacio Fumero i Pedro Javier González atresoren per separat una llarga i gloriosa carrera en àmbits tan diversos com el jazz, el tango, la cançó, el flamenc i, fins i tot, la lírica i el pop-rock. Plegats constitueixen un dels duets més sublims, originals i inclassificables de l’escena barcelonina.

19 desembre
Julian Vaughan, Paul Stocker i Paul Stouthamer
20h i 22h. Jamboree
El nord-americà Julian Vaughan va ser el bateria de Princess of Time, una banda emblemàtica d’acid jazz que va ser cada dilluns al Jamboree en aquell període. En aquesta proposta inèdita s’hi uneix el saxofonista Paul Stocker i el violoncel·lista Paul Stouthamer, l’únic intèrpret d’aquest instrument que va tocar un munt de vegades al Jamboree durant els primers anys de la nova etapa.
Vaughan és un bateria tot terreny que ha tocat al servei de tòtems del blues com ara Albert King i BB King, a més de formar part de formacions històriques de la música negra barcelonina —Big Chief o els esmentats Princess of Time— i de signar una brillant carrera en solitari a la nostra ciutat. Per la seva banda, Stocker és un músic amb una llarga experiència en propostes de jazz, músiques improvisades i, fins i tot, flamenc. Finalment, Stouthamer, un dels grans violoncel·listes del jazz europeu, ha fet carrera al costat d’alguns dels millors improvisadors del país. Tres músics, en definitiva, de procedències diverses per commemorar aquest aniversari amb una proposta a cavall de diferents gèneres: del jazz més tradicional a l’avantguarda.

25 i 26 de desembre
Randy Greer & Ignasi Terraza
20h i 22h. Jamboree
Ignasi Terraza és un dels pianistes que ha tocat més cops al Jamboree des de la seva reobertura. També duu una pila d’anys oferint cada nadal una actuació única amb el seu trio i la col·laboració especial del cantant Randy Greer. Les nadales a ritme de swing a les mans d’Ignasi Terraza Trio i Randy Greer són un clàssic d’aquestes dates, com ho poden ser els torrons o les neules. L’èxit dels seus dos CD “Christmas swings in Barcelona” i “El 25 de Desembre swing swing swing”, i el fet que el tema “Wrap yourself in a Christmas package” hagi estat inclòs al recopilatori de nadales jazz del segell nord-americà Putumayo, al costat de noms com ara Ray Charles o BB King, ho corroboren. Amb un impecable estil jazzístic, Terraza i Greer aborden tant les melodies nadalenques nord-americanes com les tradicionals del nostre país.

Aquí podeu consultar tota la programació completa de desembre:
PROGRAMACIÓ DESEMBRE

Un club de referència

A començaments del 1960, l’empresari Joan Rosselló convertia el bar Brindis, situat al número 17 de la plaça Reial, en una cava de jazz que va anomenar Jamboree, un mot en zulú adoptat pel moviment boyscout que significa “reunió de tribus”, proposat pel crític Javier Coma. La sala Jamboree va néixer per donar cabuda a les sessions del Jubilée Jazz Club, una entitat pionera en la difusió del jazz llavors més atrevit a Barcelona, i va ser inaugurada oficialment el dissabte 9 de gener del 1960, a les 6 de la tarda, amb un quintet liderat pel pianista Tete Montoliu amb Antonio Vidal (contrabaix), Perry Robinson (clarinet), Vicho Vicencio (saxo tenor) i Chip Collins (bateria). D’aleshores fins el 1968, any en què va tancar les seves portes, la sala barcelonina va aconseguir posar la capital catalana en el circuit de gires de les grans estrelles del jazz internacional. Si en un principi va subsistir com un club on es podien escoltar discos de jazz i s’organitzaven xerrades a l’entorn d’aquest gènere, aviat va esdevenir una parada obligatòria en les tournés de músics nord-americans de primera categoria, que venien procedents dels clubs més emblemàtics de Londres, París, Roma o Berlín.

Figures com Bill Coleman, Kenny Drew, Chet Baker, Ponny Poindexter, Art Farmer, Lou Bennet, Stéphan Grappelli, Kenny Clarke, Ornette Coleman o Dexter Gordon van pujar a l’escenari del club o en auditoris més grans, per iniciativa dels responsables del Jamboree. Un d’aquests concerts més sonats va ser el que van protagonitzar Ella Fitzgerald i Duke Ellington al Palau de la Música, el 25 de gener del 1966, amb motiu del sisè aniversari de la sala. En una altra ocasió, el saxofonista Albert Ayler va participar en una jam session quan encara era un músic desconegut. Històrics del jazz català com Francesc Miralles, Enric Ponsa, Josep Farreres, Pere Ferré, Francesc Burrull, Salvador Font “Mantequilla” o el propi Tete Montoliu van iniciar la seva carrera a les taules del Jamboree, on compartien espai amb músics estrangers residents –la cantant Gloria Stewart, per exemple- o de pas per la Ciutat Comtal. No en va, l’empresari Rosselló va promoure la creació de bandes com els Jazz Brothers o els Jamboree Jazz Stars i de jam sessions antològiques que atreien a aficionats de tot el país i que van fer del Jamboree “el millor club de jazz d’Espanya”, segons deia un dels seus cartells publicitaris.

El Jamboree no només va contribuir de forma decisiva a elevar el nivell de l’escena jazzística de Barcelona, sinó que també va dinamitzar l’oferta cultural de la Plaça Reial i del seu entorn. L’embranzida, però, de locals com Bocaccio i el progressiu decreixement de l’interès del jazz, en benefici de les sessions de flamenc que s’oferien al veí Tarantos, van provocar el tancament de la sala el 1968. Enrere quedava l’experiència d’haver bastit per primer cop un club de jazz a l’alçada dels millors locals del gènere d’Europa, d’haver llaurat el camí per a fer de Barcelona una de les ciutats amb una escena jazzística més dinàmica del vell continent.

Nous temps, nous músics, noves experiències

El 1992, en plena febre olímpica, l’advocat Javier Cámara va adquirir el local que ocupava el Jamboree amb la intenció de reobrir-lo com a cava de jazz. Dit i fet, el 23 de juliol d’aquell mateix any començava la segona època del Jamboree, amb l’empresari Joan Tordera –propietari de la llegendària Cova del Drac- com a programador. Entre les primeres fites de la nova època cal destacar l’actuació del combo alemany Embryo o la d’un joveníssim Jordi Rossy, arribat dels Estats Units després de quedar finalista del prestigiós Premi Thelonious Monk. Els entrebancs econòmics, però, van forçar els seus propietaris a vendre’s el local nou mesos més tard. El maig del 1993 el Grup Mas i Mas va adquirir la propietat del local.

Amb una filosofia heretada dels temps en què una mateixa sessió de jazz es completava amb una estona de ball, Mas i Mas va posar en marxa una proposta basada en la celebració diària d’un concert i, posteriorment, d’una sessió de ball a les mans dels millors discjòqueis de música negra de la ciutat. La fórmula, batejada com a Jazz & Dance, va servir per acostar el jazz a les generacions més joves i va permetre cobrir una part important de les despeses del local. Amb una política basada en oferir dos passis a preus populars -1.200 pessetes amb consumició inclosa-, Jamboree va posar el seu escenari al servei dels artistes més emergents del jazz barceloní; músics que es tutejaven amb les joves promeses d’una escena novaiorquesa en plena ebullició. D’aquesta manera, un pianista com l’avui reputat Brad Mehldau va enregistrar un dels seus primers discos a la cava de la plaça Reial en companyia dels llavors joveníssims Perico Sambeat, Jordi Rossy i Mario Rossy. Jamboree era la casa dels jazzmen més prometedors del panorama nacional, però també d’històrics com Ricard Roda, Tete Montoliu, Francesc Burrull o Lou Bennett. Conjuntament amb els músics del país, compartien cartell estrelles emergents del jazz nord-americà com el citat Mehldau, Chris Cheek, Ethan Iverson, Seamus Blake o Avishai Cohen; amb estrelles com Kenny Garrett, George Cables, Jesse Davis, Lonie Smith, Abdu Salim, Antonio Hart o Peter King; o amb glòries com Cecil Taylor, Elvin Jones, Steve Grossman o Al Foster.

Amb la programació del Jamboree, dirigida tant pels germans Mas, com  per Aurelio Santos o per Judit Llimòs, Barcelona va recuperar la seva condició de plaça forta del circuit internacional de jazz i el títol de capital jazzística del sud d’Europa. Durant els 90, a més, va ser l’aparador del nou jazz que es desenvolupava a Barcelona i a la resta del món; una música que, gràcies a l’estratègia empresarial del Grup Mas i Mas, era seguida cada cop per un públic més jove.

L’activitat musical de la sala no es reduïa tant sols a la programació diària –els 365 dies de l’any- de dos sets de jazz, sinó que es va estendre al blues, amb un concert cada diumenge d’aquest gènere a les mans d’una banda resident, i, des del 2001, amb una jam session, de nom WTF!, en la que cada dilluns s’hi barregen intèrprets de jazz amb artistes de hip-hop i música electrònica, que posa en escena a desenes de joves promeses i reuneix a milers d’aficionats joves que en molts casos tenen un contacte amb el jazz per primer cop.