IX MOSTRA DE CINEMA ÀRAB I MEDITERRANI DE CATALUNYA
Del 3 al 8 de novembre de 2015
Filmoteca de Catalunya
La novena edició de la Mostra dóna veu a les cineastes àrabs, cinc anys després de l’esclat de les ‘primaveres’
La memòria històrica i l’oportunitat de canvi travessen una programació que viatja al Líban, Egipte, Síria, Algèria, Marroc i Palestina
El 3 de novembre de 2015 torna la novena edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya amb una tria de pel·lícules que analitzen la situació d’aquesta àrea del món, majoritàriament amb ulls de dona. Cinc anys després de l’esclat de les ‘primaveres àrabs’, una dècada després de les revoltes a les banlieues parisenques i 40 anys més tard de la ‘marxa verda’, la memòria històrica, les herències del postcolonialisme, la revolta i l’oportunitat de canvi travessen la programació que es podrà veure fins el 8 de novembre a la Filmoteca de Catalunya.
La programació de la IX Mostra proposa un viatge del passat al present gràcies a perles cinematogràfiques dels darrers anys i documents històrics oberts a la revisió crítica. Prova d’això és la passi doble inaugural on es podran veure el documental propagandístic Marruecos en la paz (Rafael López Rienda, 1927), que mostra el viatge del rei Alfons XIII al nord d’Àfrica i Mémoire 14 (Ahmed Bounanani, 1971). Bounani és cineasta de culte i una de les veus de la memòria marroquina, que reconstrueix la història del país fent ús de les imatges produïdes pel cinema colonial en aquest documental que va ser censurat en el seu dia.
Cinema i llibertat d’expressió
El pare del cinema algerià, René Vautier porta l’espectador per la història del setè art a aquest país des de la guerra fins al naixement de l’edat d’or a Algèrie: Tours / Détours (Leïla Morouche, 2007). La periodista i escriptora siriana Samar Yazbek reflexiona sobre la repressió i l’exili a Comme si nous attrapions un cobra (Hala Alabdalla, 2012) a cavall de la revolució i la guerra.
Guerra, revolució i canvi
A Layla Bala Noom (Líban, 2012) plana l’ombra dels desapareguts durant la guerra civil libanesa en un encontre entre l’ex responsable dels serveis secrets de la milícia cristiana i el pare d’una víctima de les operacions militars. Els fills dels diplomàtics occidentals que van viure a Palestina a mitjans del segle XX donen testimoni la vida anterior a 1948 a Encounter with a Lost Land (Palestina, 2013) en el documental que signa la cineasta Maryse Margour. A Je suis le peuple (França-Egipte, 2014) Anna Rousillon captura l’abans i el després de la revolta de la Plaça Tahrir en el dia a dia dels egipcis. A Histoire de Judas (França, 2015) Rabah Ameur-Zaïmeche fa una relectura del mite de Judes i el retrata com una víctima més de la pressió exercida pels romans.
Els convidats de la Mostra*
Un any més la Mostra convida a Barcelona professionals del món del cinema àrab per afavorir el diàleg, l’intercanvi i el testimoni. Enguany, el crític de cinema Ahmed Boughaba;; l’actor i artista plàstic Mohammed Aroussi – Histoire de Judas; i el productor de Je suis le peuple, Karim Aitouna, són els convidats procedents del Marroc. També visitarà la Mostra la col·laboradora històrica per a cineastes, Sandrine Mansour-Mérien, historiadora especialista en història de Palestina, investigadora al CRHIA (Centre de Recerques en Història Internacional i Atlàntica) a la Universitat de Nantes, i consellera geopolítica. María Ruido, que participa a la sessió inaugural, és professora d’Arts Visuals a la UB, investiga les noves formes dels imaginaris decolonials i les seves possibilitats emancipatòries. Ruido participa al cicle “Trets enmig del concert”, organitzat pel Centre d’Arts Santa Mònica, amb una reflexió sobre la construcció d’un imaginari social, cultural i visual propi, després d’assolir la sobirania respecte de l’ex metròpoli.