Un espectacle a partir dels contes de Puškin i Rostand sobre la figura de Don Joan en una farsa teatral dinàmica i irreverent.
A la Nàpols al començament del 1900, entre «Wappi i Guajarelle» (joves altius i espavilats) vaga el Don Joan en recerca de noves preses. El vell senyor de Nàpols ha recentment tornat de la seva instància a Milà, on s’havia refugiat per escapar de les acusacions de l’homicidi de Don Pasquale Muriello, patró del barri Sanità. El senyor ha tornat amb el seu prudent servidor, Leporello, sempre fidel al seu amo, que amb un misto d’enveja i admiració acompanya al seu patró en totes les seves noves aventures.
El Don Joan és la representació màxima de l’ego masculí en una forma masoquista de viure la seducció, que posa objectius sempre més espinosos per complaure la vanitat d’un individu incomplet.
Històricament aquesta obra és la primera representació teatral on el fulcre de l’escena és sustentat per «Un del poble», de fet fins al final de 1700 en concomitància amb la revolució francesa, els rols centrals de les obres teatrals eren ocupats sempre per aristocràtics o burgesos.
El Don Joan marca per primera vegada els capricis d’un home comú, que no aspira al poder polític sinó a la predominança emotiva i sexual de la feminitat sencera, fins el seu acte destrucció màxima.
El senyor de Nàpols juga a trepitjar cada moralitat religiosa i social en la relació entre home i dona, buscant el desafiament màxim, amb el diable, que representa la condemna moral a la seva conducta.