«Il racconto di Şahmeran» Il Racconto di Şahmeran (El conte de Şahmeran) és un melòleg inèdit interpretat per l’actriu Serena Vergano. Es tracta, doncs, d’una veritable narració paral·lela entre el text interpretat i la música. Un mite oral que s’ha transmès al llarg dels temps i que, ara, per primera vegada, es reprodueix per escrit i musicat per la mà de Francesco Libetta. Estrena mundial al Teatre Akadèmia (producció pròpia amb el suport de l’Institut Italià de Cultura de Barcelona). Dues úniques funcions (en italià amb sobretítols en català): 5 i 6 de maig. Aquest espectacle està dedicat a la memòria d’Elsa Peretti. Sinopsi La llegenda de la bella reina serp continua sent molt popular a Turquia, a l’Iran i a Síria. Encara avui, els artesans dibuixen retrats de l’encantadora i sàvia reina de les serps. Şahmeran és una dona que s’obre a l’amor del jove Cemsab, que ha arribat de manera temerària a tan particular reialme. Una sèrie d’esdeveniments la portaran a ser víctima dels soldats de l’emir local mentre que Cemsab sobreviurà i es convertirà en savi i en el metge més famós del seu temps. La història de la reina reflexiona sobre el dilema de la necessitat ancestral i fatalista d’acceptar aquests mals (que no perdonen a ningú) entre les persones que s’estimen. Quan l’amor és incondicional, els amants són més forts, més feliços i se senten més realitzats, però, al mateix temps, abaixen la guàrdia i s’obre una bretxa des de la qual també pot arribar el mal, el que sorgeix de petites llavors verinoses que germinen en la distracció (teatral i alhora estranya), anunciada per la sorollosa amenaça de l’enemic. Un melòleg escènic El melòleg (del grec antic μέλος, mélos = melodia, i λόγος, lógos = paraula) és un subgènere musical i teatral unipersonal, és a dir, protagonitzat per una sola persona, que consisteix en el desenvolupament d’un monòleg en el qual els passatges culminants o emotius són subratllats per un acompanyament musical. Aquesta música serveix també de transició entre un passatge del monòleg i un altre. La primera Ballata (op. 23) de Chopin recrea l’atmosfera èpica i llegendària del poeta polonès Adam Mickiewicz. Va ser escrita entre Viena i París, durant uns anys políticament turbulents, que van portar a Chopin a no tornar mai a Varsòvia. Chopin va afirmar haver pensat en les obres del poeta, tot i que no tenim constància de quina història o text concret, presumiblement de caràcter patriòtic, subjau en la música de la Ballata.  Fotografia Francesco Libetta © Àlex Domènech | |