Homenatge a Lluís Companys en un concert a la Sala Oval del MNAC
L’Escola Superior de Música de Catalunya amb l’homenatge a Lluís Companys i els músics catalans represaliats pel franquisme
El diumenge 11 d’octubre, l’Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya, dirigida per Daniel Mestre, oferirà un concert per commemorar el 75è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys i en record dels músics catalans represaliats pel franquisme.
La Cobla de l’Esmuc també participarà a l’homenatge institucional que la Generalitat de Catalunya organitza en memòria de Lluís Companys. La cobla, dirigida per Marcel Sabaté, estrenarà Trencadís, una obra col·lectiva composta per compositors i compositores de l’Esmuc. L’actuació tindrà lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el proper 15 d’octubre, a les 19 hores.
Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya Direcció: Daniel Mestre.
Rapsodes: Carles Sales i Sílvia Bel.
Diumenge, 11 d’octubre de 2015.
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Sala Oval.
12 hores.
Entrada gratuïta. Aforament limitat a la capacitat de la sala.
Organitza: Comissió de la Dignitat, Escola Superior de Música de Catalunya.
Col·labora: Òmnium cultural, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.
El projecte
En motiu de la commemoració del 75è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys, la Comissió de la Dignitat i l’Escola Superior de Música de Catalunya organitzen un concert d’homenatge i reivindicació de la memòria històrica, dedicat especialment als músics represaliats pel franquisme. S’interpretaran composicions de Ricard Lamote de Grignon i de Jaume Pahissa, per recordar de manera exemplar i emblemàtica el conjunt de músics catalans que van ser empresonats o van haver d’exiliar-se.
Programa
I. Obertura Egmont, de Ludwig van Beethoven
II. Facècia, de Ricard Lamote de Grignon
III. «Final» de La presó de Lleida, de Jaume Pahissa
IV. Marxa fúnebre de Siegfried, de Richard Wagner
Música, memòria política i dignitat democràtica
El diumenge 13 de setembre de 1936, Pau Casals va dirigir la seva orquestra al Liceu en un acte organitzat per la Generalitat de Catalunya «a honor dels caiguts per la llibertat i per ajudar els que lluiten». A la primera part es va interpretar la marxa fúnebre de Siegfried i l’obertura Egmont. La peça de Wagner era una obra habitual als homenatges en record de músics, d’artistes i de polítics. L’obra de Goethe, per a la qual Beethoven va escriure diversos moviments simfònics, representava poèticament la vivència i el pensament de molts catalans revoltats contra el feixisme. De manera que Siegfried i Egmont eren molt més que uns referents musicals i literaris coneguts. Eren l’expressió emocional i intensa d’un poble que lluitava per les seves llibertats i per un futur carregat d’esperança.
Ricard Lamote de Grignon va acabar Facècia tot just uns dies abans que el general Franco s’alcés en armes contra el govern de la República. Es va estrenar el 12 de juny de 1938 al Palau de la Música Catalana. Un any després, el Servicio de Información Político Militar emetia un informe demolidor que va comportar l’empresonament i depuració del compositor.
Jaume Pahissa estava exiliat a Buenos Aires quan va arribar la notícia de la mort del president Companys. Immediatament va participar en un acte d’homenatge, el primer de tots els que es van organitzar arreu. Va dirigir el final de La presó de Lleida, la música que havia estrenat amb èxit el 1906 i que durant més de tres dècades havia omplert els programes de concert. La partitura també va exiliar-se amb el compositor. Gràcies als fills de Pahissa s’han pogut organitzar els materials d’orquestra per al concert d’avui i La presó de Lleida tornarà a sonar a Catalunya després de tants anys.
Com Pahissa, Pau Casals, Robert Gerhard, Baltasar Samper, Josep Fontbernat i altres catalans van patir l’exili; com Lamote, altres músics van patir l’atac silenciós i virulent de la repressió franquista. Els professors, estudiants, graduats i treballadors de l’Escola Superior de Música de Catalunya reivindiquen la dignitat de la seva memòria. Ho fan amb la recuperació de la música que emocionava un país que alguns volien silenciar, empresonar, expulsar o, fins i tot, afusellar.
Joaquim Rabaseda, coordinador.
Nascut a Igualada i format a l’Escolania de Montserrat i als Conservatoris de Badalona i Barcelona (violí, piano i cant), és llicenciat en Història de l’Art per la UAB i estudia direcció coral amb Pierre Cao i orquestral amb Antoni Ros-Marbà.
Continua els estudis de direcció d’orquestra amb Reinhard Schwarz i Georg Mark al Conservatori de Viena, on es gradua Cum Laude dirigint obres de Montsalvatge i Elgar al Konzerthaus de Viena.
Ha estat director titular del Cape Town Opera Chorus (Sud-àfrica) i ha dirigit
diverses òperes i concerts al capdavant de la Cape Philharmonic Orchestra.
També ha estat director assistent al Gran Teatre del Liceu i al Cor de Cambra del Palau i titular de l’Orquestra Simfònica Gèrminans, el Cor Fòrum Vocal, el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, i ha dirigit, entre d’altres, l’Orquestra Simfònica de Bratislava, la Camerata Musica Wien, l’Orquestra Clàssica Nacional d’Andorra, l’Orquestra Terrassa 48, les Cobles Mediterrània i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, l’Orquestra de Girona, l’Orquestra Simfònica Camerata XXI, l’Orquestra Barroca Catalana o l’Orquesta Ciudad de Granada, i en les temporades d’òpera del Teatre Principal de Palma de Mallorca i el de Maó.
Ha estat convidat a dirigir en diversos cursos i festivals internacionals a Àustria, Itàlia, Sudàfrica, Hongria o Argentina. Actualment és director titular de la Coral Càrmina i professor a l’Esmuc i al Conservatori Superior de Música del Liceu, on dirigeix habitualment els seus conjunts i produccions operístiques. Ha enregistrat per a les ràdios austríaca, sud-africana, RNE-Radio Clásica, Catalunya Música i per al segell Columna Música.
Cobla de l’Escola Superior de Música de Catalunya
Direcció: Marcel Sabaté.
Trencadís.
En motiu del 75è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys.
Obra col·lectiva.
Estrena absoluta.
Homenatge institucional de la Generalitat de Catalunya.
Dijous 15 d’octubre de 2015.
Palau de la Generalitat de Catalunya.
Saló Sant Jordi.
19 hores.
Obra i homenatge col·lectiu
Composició col·lectiva coordinada per Joaquim Rabaseda. Agrupa sis miniatures per a cobla compostes per professors, estudiants i graduats de l’Escola Superior de Música de Catalunya. L’obra s’ha escrit a partir d’una estructura i proposta temàtica pactades entre els compositors i les compositores durant els mesos d’agost i setembre de 2015. La cobla està formada pels estudiants matriculats a una de les assignatures de conjunt per als instruments de la música tradicional, impartida pel professor Marcel Sabaté.
Parts i autories
I. Prison de la Sainté, de Laia Vallés.
II. Casa Real de Correos de Madrid, de Joaquim Rabaseda.
III. El fossar de Sant Eulàlia, d’Arnau Tordera.
IV. Testament, de Laura Casaponsa.
V. A dos quarts de set, de Daniel Fígols.
VI. Per Catalunya, d’Eduard Resina.
El plantejament
«Trencadís» és una paraula que s’associa ràpidament a una tècnica del Modernisme. Però pròpiament «trencadís» és un adjectiu que qualifica les coses que es trenquen amb facilitat. El doble joc de la paraula va orientar el plantejament global de la peça, que ajunta diversos fragments d’estil lliure. El resultat d’aquesta exposició sonora i col·lectiva són sis talls que elaboren la discontinuïtat d’una successió de peces autònomes, talment com passava en les suites barroques o com passa en els àlbums discogràfics dels últims cinquanta anys. Ara bé, la suma fràgil deguda a aquesta construcció discursiva, reforça un missatge clar: per fer el conjunt cal que hi hagi hagut un trencament previ, que els autors i autores vam acceptar preceptivament.
Abans de començar a escriure una nota, es van pactar l’ordre de les parts, una durada d’entre tres i quatre minuts i la formació instrumental clàssica d’una cobla. Cada compositor i compositora ha desenvolupat dins aquests límits la peça, sense cap altra orientació que llur motivació i entusiasme. L’estructura general organitza dues seccions temàticament diferenciades. Les tres primeres peces se centren en tres llocs d’empresonament i tortura, tres fites del darrer viatge del president Companys que el va conduir de París a Madrid i tot seguit a Barcelona. Les tres últimes peces representen tres moments previs a l’execució, la lucidesa del darrer missatge escrit, l’últim matí del món i la certesa final i conclusiva del sentit d’una vida.
Joaquim Rabaseda, coordinador.
Les composicions
I. Prison de la Sainté és un crit de ràbia. Un crit de ràbia meva des del 2015 i un crit de ràbia de tots els temps. Han detingut un home que es va jugar la vida per esperar notícies del seu fill, quan era a casa amb la seva dona. L’han detingut i just comença a morir. Perquè a partir d’aquest moment no existirà la justícia. En aquesta peça es barregen la visceralitat de les passions humanes més primitives amb una reverència inspirada en el gagaku japonès cap a la persona de Lluís Companys: president, home i pare. (Laia Vallès)
II. Real Casa de Correos de
Madrid és l’edifici de la Plaza del Sol que la televisió espanyola ensenya festivament la nit de cap d’any. Una bola baixa i sonen quatre quarts per omplir de festa i dolçor els desitjos del futur. Però cal tenir memòria. Perquè les pedres guarden el secret dels avantpassats. Allí mateix, Companys i altres presoners polítics van ser torturats i castigats al tedi de les reixes. El record dels himnes de la Wehrmacht i del feixisme espanyol se sobreposen a l’himne dels catalans. Una postal sonora i emotiva del passat que vol denunciar els perills i la injustícia de viure irreflexivament. (Joaquim Rabaseda)
III. El fossar de Santa Eulàlia avui és un espai quasi agradable. Metonímicament passa a representar la globalitat del mateix castell de Montjuïc, actualment una atracció turística, antigament un lloc de guerra, empresonament i tortura. (Arnau Tordera)
IV. Testament es planteja a partir de dos conceptes: la paraula i el temps, la paraula que transcendeix el temps per donar testimoni d’una existència i el temps que les modifica, les interromp, les silencia i les torna a formular. El testament és, doncs, un conjunt de paraules i frases que es repeteixen i ressonen, més llargues, més curtes, senceres, tallades. Es tracta d’una peça austera composta amb materials molt reduïts i amb la intenció d’evocar la senzillesa i la transparència de les darreres paraules que Lluís Companys va deixar escrites. (Laura Casaponsa)
V. A dos quarts de set s’inspira en l’evolució dels estats mental de serenor, emocional d’angoixa i corporal de cansament de Lluís Companys, durant els trenta minuts que succeeixen des que abandona la cel·la fins que és executat. El toc de campana de les sis, el matinenc cant dels ocells de la muntanya de Montjuïc, el cor del reu i la ràfega de trets s’hi afegeixen com objectes sonors. Llur ombra dibuixa un dels retrats més tristos i injustos de la nostra història recent: l’execució sumaríssima d’un president electe, símbol clar de l’execució d’un poble. (Daniel Fígols)
VI. Per Catalunya és una obra lliure que s’acosta a les últimes paraules pronunciades per Lluís Companys just el moment abans de morir afusellat. Les paraules del president marquen una finalitat i una motivació, un sentit que avui pot ajudar a omplir de significat el llenguatge sonor i musical dels instrumentistes de la cobla. La peça no és només una representació corporal i sonora d’un fet del passat. Ordena les dificultats per accentuar el treball dels músics i el seu destí en una convicció nacional clara i contundent. (Eduard Resina)
Marcel Sabaté
Amb una formació musical impecable amb sis títols superiors i una àmplia experiència en direcció, composició, interpretació i docència, Marcel Sabaté és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual.
Obtingué el Títol Superior de Direcció d´Orquestra amb Matricula d´Honor i Premi d´Honor al Conservatori Superior de Música de Barcelona i ha realitzat postgraus i cursos de direcció amb els millors mestres: Antoni Ros Marbà, Jordi Mora, Albert Argudo i Manuel Valdivieso.
Ha perfeccionat direcció d´orquestra durant 5 anys (2006-2010) al Curs Internacional de Viena Wiener Meisterkurse amb Salvador Mas i Jörg Bierhance on obté el primer premi. Dirigeix els concerts finals al Wiener Konzerthaus al front de la Vidin State Philharmonic Orchestra, la Sinfonieorchester Kaposvár i la Sinfonietta Baden.
Ha dirigit l´estrena de l´òpera del mestre Josep Soler “Die Blinde” amb textos de Rilke i enregistrada per Catalunya Música i Rne4. Actualment és el director titular de la GIO, la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, i la Cobla de l’Esmuc. També ha col·laborat com a director convidat en nombroses formacions.
Ha composat vàries sardanes i obres per a cobla, entre elles “Somnis d’Amor” guanyadora del Premi Juvenil de Composició de les viles de Ceret-Banyoles i enregistrada per Catalunya Música. Ha realitzat també nombroses orquestracions per a cobla, cambra i orquestra simfònica
Actualment és professor de flabiol i tamborí a l´Esmuc i al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Recentment, ha estat guardonat amb la Medalla al Mèrit Musical dels Premis Capital de la Sardana 2012 que li va ser entregada pels molt honorables Sra. Núria de Gispert, Presidenta del Parlament, i el Sr. Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) és l’únic centre oficial d’iniciativa pública que atorga a Catalunya el Títol superior de música, en el marc de l’ordenació dels ensenyaments artístics i la seva inserció en l’Espai Europeu de l’Educació Superior.
L’escola va néixer l’any 2000 per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya i va obrir les portes el setembre del 2001. Actualment, compta amb uns 600 alumnes que cursen la titulació superior de música, en les diverses especialitats que s’imparteixen, i uns 180 estudiants de màster i postgrau. Durant els mesos de juny i juliol també ofereix cursos d’estiu, adreçats a públics més amplis.
El fet que a l’Esmuc conflueixin estudiants d’àmbits molt diversos, provinents de més de 25 països, fa que l’experiència d’estudiar aquí sigui molt enriquidora, i contribueix a fer-ne un dels destins més sol·licitats pels estudiants Erasmus.