Homenatge a Joan Capri (2 d´octubre) Teatre Romea

Joan Capri és un nom indispensable en la història de l’humor català, un personatge irrepetible tant gràcies a la seva carrera teatral, cinematogràfica i televisiva com gràcies als seus monòlegs, que van fer riure diverses generacions de catalans en un temps gris i difícil. I no és gens fàcil fer riure a partir d’històries extretes d’una realitat depriment!
Amb motiu del centenari del seu naixement, la Fundació Romea per a les Arts Escèniques us convida a Homenatge a Joan Capri, acte organitzat en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En aquest homenatge, que tindrà lloc el pròxim 2 d’octubre, hi participaran actors i actrius que havien compartit amb ell els escenaris teatrals i els platós televisius: Lloll Bertran, Joan Borràs, Mario Gas, Maife Gil, Montse Miralles, Carme Molina, Joan Pera, Pep Sais i Carme Sansa.

Biografia

Sempre va viure al Barri Gòtic de Barcelona, on va néixer, créixer (a casa amb els seus vuit germans) i morir (al seu pis del carrer Ferran). Va començar a treballar en el camp del teatre d’aficionats, segons paraules del mateix Capri, perquè «no servia per a res més» (va ser un mal estudiant i les seves primeres feines van ser vendre mongetes i fer de noi dels encàrrecs a un diari). Segons sembla, però, la seva capacitat de fer riure els altres li havia preparat el camí. El seu primer èxit es titulava Camarada Cupido, una obra de Xavier Regàs, a principis de la dècada del 1950. A partir d’aquest moment, s’especialitza en els monòlegs, enregistrats en disc (El nàufrag, El casament, El desmemoriat, El maniàtic, Vivendes protegides, etc.), però sense deixar de banda les obres tradicionals.
Al Teatre Romea viuria les seves millors hores amb obres com Romeu de 5 a 9 (1957), El nas d’en Cyrano (1959), Un metge imaginari (1965), Que vagi de gust, Sr. comissari, L’amic del ministre (1972), Aquí l’inspector Cristòfol… cambio (1974) i un celebradíssim Don Juan Tenorio (1976) amb la popular Mary Santpere. En el cinema, va participar en diverses pel·lícules, entre elles, En Baldiri de la costa (1968) i L’advocat, l’alcalde i el notari (1969).
A finals de la dècada de 1970 es va mig retirar fins a la recuperació del personatge per a la televisió amb la sèrie Doctor Caparrós (en dues versions Medicina generali Metge de poble), treballant al costat de Maria Matilde Almendros i Joan Pera, que tot just iniciava la seva carrera, que va emetre Televisió Espanyola a Catalunya durant els anys vuitanta. Tornaria a treballar per a la televisió l’any 1990 a la sèrie Amb l’aigua al coll, de TV3. En aquesta etapa, igual que en alguns dels seus monòlegs enregistrats, va treballar amb Joan Vilacasas com a guionista.
L’any 1982 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. Compta, a més, amb una altra distinció: la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona, atorgada el 1997.
Va morir a Barcelona el 4 de febrer de l’any 2000. Se li va dedicar una placeta a Ciutat Vella, el seu barri de sempre, rere el nou Mercat de Santa Caterina. L’any 2012 l’actor Joan Pera com a homenatge a Joan Capri, va estrenar un espectacle teatral basat en els seus monòlegs.