Hiroshima presenta a Barcelona la dansa exultant de la reconeguda Marlene Monteiro Freitas 3 i 4 de novembre

El cicle ORO de creació emergent iberoamericana tancarà la seva programació els dies 3 i 4 de novembre amb la presentación a Barcelona de Marlene Monteiro Freitas, una de les figures més rellevants de l’escena contemporània internacional, amb el seu treball Guintche, la peça que la va donar a conèixer com artista.

En aquest solo Marlene Monteiro Freitas ja mostra els elements essencials del seu llenguatge artístic: una continuitat de gestos en constant contracció i dilatació, un nou expressionisme i una certa reteatralització de l’escena que ens suggereix personatges entre allò mitològic i allò fantàstic.

Hi ha alguna cosa dement i irreprimible en l’empresa de Marlene Monteiro Freitas amb el seu solo Guintche. Començant per la seva durada, un repte. Un solo d’una hora on tot succeeix entre la part baixa i la part alta del cos.

La part baixa s’entrega a la mecànica repetitiva d’agitar la pelvis, a l’accent possiblement insular, exòtic, però també ancorat en l’implacable bucle musical que la sosté.

A la part superior, només veiem la cara i la seva espantosa declinació de mímiques, de ganyotes, de deformacions perpètues. Pures imatges de metamorfosi permanent, alliberada de tota expressivitat psicològica. Aquest morphing en viu magnetitza com un trànsit visual, on resulta inútil cercar el model original d’un rostre estable i tranquilitzador.

Aquest vertigen trasllada a les galtes algunes questions avui determinants a la interpretació i que no es redueixen ni al teatre, ni a la dansa, ni tan sols a la performance. Aquesta exploració audaç fa renéixer allò que cadascú veu amb la imaginació.

Guintche deriva d’un dibuix fet per Marlene Monteiro Freitas com a record d’un concert. Li va dir Guintchei va créixer, va adquirir vida pròpia, autonomia, es va rebel·lar.

Guintche és una paraula amb tres significats en el seu idioma crioll matern: és el nom d’un ocell, el d’una prostituta i és, també, l’actitud d’una persona que dubta, que salta d’una cosa a una altra, sense coherència en les seves eleccions.

El dibuix genera figures amb vida pròpia, éssers el destí dels quals és defraudar expectatives. Guintcheés la vida intensa que s’ha format i s’ha apartat del fons sense forma original. Ha deixat de ser la pròtesi d’un pensament per a convertir-se en una dansa.

Mitjançant la seva estructura contra-intuitiva, Guintche respon com una escultura de cera: es fon, es solidifica, es trenca, canvia de forma… Però tot i així manté la seva mateixa naturalesa, és a dir, segueix sent sempre cera.

Marlene Monteiro Freitas va néixer a Cabo Verde on va cofundar el grup de dansa Compass. Va estudiar dansa a P.A.R.T.S (Brussel·les), a l’E.S.D. i a la Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa). Va treballar amb Emmanuelle Huynn, Loic Touzé, Tânia Carvalho i Boris Charmatz, entre d’altres. Ha creat les peces de marfim e carne-as estátuas também sofrem (2014), Paraíso-colecção privada (2012-13), (M)imosa (2011) – amb Trajal Harell, François Chaignaud i Cecilia Bengolea-, Guintche (2010), A Seriedade do Animal (2009-10), Uns e Outros (2008), A Improbabilidade da Certeza (2006), Larvar (2006) i Primeira Impressão (2005). Tots les peces tenen com a denominador comú l’apertura, la impuresa i la intensitat.

La danza de Marlene Monteiro Freitas és exultant. Sola a escena o associada amb altres intèrprets, l’artista desprèn fluxes d’energia, es transforma, es multiplica. Els seus treballs tenen el reconeixement del públic i la crítica internacional i la seva darrera peça de marfim e carne va estar programada en la passada edició del Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les.

Marlene Monteiro Freitas ha col·laborat amb artistes com Tânia Carvalho, Boris Charmatz o Trajal Harrell i és l’encarregada de tancar el cicle ORO de creació emergent iberoamericana a la sala Hiroshima. Un tancament de luxe a un cicle amb molt bona acollida de públic que ha presentat propostes d’artistes de Xile, Catalunya, Illes Canàries, Portugal, Brasil, Uruguai, Argentina i Mèxic.