Museu de Cultures del Món
Barcelona s’apropa a les cultures del món
Nou Museu de Cultures del Món El Museu de Cultures del Món obrirà les portes a principis de l’any 2015. Allotjat a les cases Nadal i del Marquès de Llió del carrer de Montcada, mostrarà una part important dels 2.352 objectes d’art no occidental que componen la cessió que la Fundació Folch ha fet a l’Ajuntament de Barcelona per vint anys, juntament amb una selecció d’objectes procedents de les col·leccions no europees del Museu Etnològic de Barcelona i d’altres col·leccions destacades del país.
Missió del projecte
El Museu de Cultures del Món té com a missió principal la preservació, presentació i difusió del patrimoni artístic i cultural de diverses cultures d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.
Mostra la diversitat cultural mitjançant l’experiència artística dels pobles des d’una perspectiva pluridisciplinària i
Projecte expositiu
El Museu és una plataforma de difusió i projecció social del patrimoni artístic i del coneixement d’altres cultures no occidentals del món. Per aquest motiu, la proposta museogràfica és aconseguir l’equilibri entre la presentació dels objectes posant en relleu les seves qualitats estètiques, i alhora oferir una dimensió didàctica que faciliti la comprensió de la realitat multicultural que recull.
L’exposició permanent del Museu també presentarà obres procedents de la Fundació Arqueològica Clos i la Col·lecció Arqueològica Duran Vall-llosera i altres col·leccions particulars. En aquest sentit, és voluntat expressa del Museu de Cultures del Món mantenir un diàleg permanent amb el col·leccionisme privat amb vocació de projecció pública i social.
Una plataforma de difusió i projecció social del patrimoni artístic i del coneixement d’altres cultures no occidentals del món.
Exposició permanent
L’exposició permanent del Museu de Cultures del Món proposarà al visitant un viatge per Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania; un viatge en el temps i en l’espai que permetrà descobrir i aproximar-se a un extens nombre de cultures a través d’algunes de les seves formes artístiques més sobresortints. Aquest recorregut anirà acompanyat no només de l’exposició de les peces més rellevants dels fons del Museu i d’aquelles provinents dels acords assolits amb altres col·leccions, sinó també d’un seguit de recursos complementaris, de context i d’aprofundiment, que faran aflorar part del ric fons gràfic, fílmic i documental del Museu Etnològic de Barcelona i la Fundació Folch.
Àfrica La visita a l’exposició permanent s’iniciarà a la planta baixa amb l’àmbit dedicat a l’Àfrica, on es presentarà l’art dels fang de Guinea Equatorial i l’art de l’antic regne de Benín.
La visita continuarà amb una aproximació a les arts de l’Àfrica occidental i central a través de l’estatuària cerimonial i les màscares, de tal manera que el visitant descobrirà diverses formes artístiques dels pobles dels pobles ioruba, senufo, baulé, bembé i songye, entre d’altres. Per mitjà d’aquestes formes, el visitant s’aproximarà als simbolismes i usos rituals de peces tan diverses com figures reliquiari o les destinades al culte de divinitats tutelars, a la fertilitat o als esperits. L’apropament a les arts i cultures africanes clourà amb Etiòpia, un dels grans bressols | 15
Oceania
Tot seguit, la visita continuarà a la primera planta de les cases Nadal i del Marquès de Llió, on s’exposen les peces d’Oceania i Àsia. L’inici del recorregut a la primera planta s’iniciarà a les sales d’Oceania amb les arts de Nova Guinea i els seus entorns més immediats. Un dels eixos principals girarà a l’entorn de la casa dels homes de l’àrea del riu Sepik, per bé que la diversitat de peces permetrà mostrar-ne altres aspectes artístics i culturals, com ara les cerimònies d’iniciació dels abelam, les cerimònies funeràries dels asmat, les màscares o, més específicament, les antigues escultures de les coves del riu Karawari. Les sales d’Oceania clouran amb una breu aproximació als rituals i la pintura sobre escorça d’Austràlia i les arts de la Polinèsia.
Àsia
L’àrea corresponent a l’Àsia s’iniciarà amb dues sales dedicades a les Filipines i Indonèsia, respectivament. La primera se centrarà en les formes artístiques dels pobles que habiten les muntanyes del nord de l’illa de Luzon, per bé que sense oblidar altres grups culturals de Palawan i Mindanao. La riquesa cultural d’Indonèsia serà l’espai de transició entre Oceania i Àsia i s’hi presentarà tant l’art màgico-religiós de l’arxipèlag, a través dels batak, toraja i dayak, com la joieria a les illes Nias i Sumba.
L’Índia,
amb dues sales, esdevindrà un dels espais centrals de l’àrea asiàtica i servirà per introduir l’hinduisme i les seves arts centrant la mirada en les representacions escultòriques de Viṣṇu i Śiva, des del segle V fins al segle XVI, com també altres escultures i elements arquitectònics dels segles XVII, XVIII i XIX. Alhora, s’oferirà una breu aproximació al jainisme i als inicis del budisme a l’Índia, per continuar amb dues sales més dedicades al Nepal i al Nuristan.
L’Índia
donarà igualment accés a un espai específic dedicat a l’excepcional art de Gandhara, el qual permetrà aproximar el visitant tant a l’expansió del budisme per l’Àsia Central com, de manera específica, a l’art greco-budista dels segles II–IV dC. El recorregut continuarà amb un espai dedicat a l’art del Tibet, la seva imatgeria i les pràctiques religioses, i acabarà amb dues últimes sales destinades a l’expansió del budisme a Tailàndia i a Birmània, on es podran veure escultures i elements arquitectònics de diversos regnes del sud-est asiàtic.
La visita a l’Àsia continuarà a la segona planta del Museu, amb un àmbit específic format per tres sales dedicades al Japó, la Xina i Corea. Així, el visitant tindrà accés als fons japonesos del Museu, des de la ceràmica del període Kofun fins a l’art de l’estampa ukiyo-e, seguit d’una aproximació a la Xina i de l’evolució específica de la ceràmica coreana, des de l’edat dels metalls fins a la dinastia Yi, de la Col·lecció Arqueològica Duran Vall-llosera.
Amèrica
La visita al Museu clourà amb un recorregut per sis sales dedicades a l’Amèrica precolombina. En aquest cas, la visita s’iniciarà a Mesoamèrica, amb les figures funeràries de ceràmica procedents de tombes de Jalisco, Colima i Nayarit, així com també amb elements de la cultura del centre de Veracruz i les màscares de Mezcala.
L’espai de Mesoamèrica inclourà dos subàmbits més, un dedicat a la cultura maia i l’altre al joc de la pilota, mentre que l’ Amèrica Central quedarà representada a través d’una sala amb ceràmiques de la Gran Nicoya i del Vessant Atlàntic – Terres Altes de Costa Rica. El recorregut clourà amb una aproximació a les arts de les cultures precolombines de l’àrea andina, començant per les figuretes de Valdívia del 3000–2000 aC i acabant amb l’imperi inca. Això permetrà descobrir la riquesa de la ceràmica de les cultures de les valls del Nazca i Moche, com també les cultures de bahia, jama-coaque, manteña, recuay, chimú i chancay, a través de la seva ceràmica i també mitjançant peces destacades d’orfebreria i tèxtils.
Col·laboradors i assessors
El procés de desenvolupament dels continguts del nou Museu de Cultures del Món s’ha fonamentat en les aportacions d’especialistes que han fet estudis i valoracions de les peces de les col·leccions a partir dels quals s’ha concretat el discurs museogràfic que es presentarà a l’exposició permanent.
El Museu també ha establert contacte amb especialistes que assessoren sobre aspectes concrets del contingut de l’exposició i hi participen amb aportacions textuals. En aquest sentit, actualment el Museu de Cultures del Món manté relació amb:
• Dr. Luís Abejez García. Especialista independent (art de la baixa Amèrica Central) • Dr. Naman P. Ahuja. Universitat Jawaharlal Nehru, Nova Delhi (escultura de la Índia i de Gandhara) • Dr. Nalini Balbir. Universitat de la Sorbonne – Paris 3. Professora d’Indologia (transcripcions índies) • Dr. Ewa Balicka-Witakowska. Universitat d’Uppsala. Departament d’estudis lingüístics i filològics bizantins (art etíop) • Dra. Ariadna Baulenas i Pubill. Universitat Rovira i Virgili. Investigadora del Seminari de Topografia Antiga (art precolombí) • Bernadette Broeskamp, Universitat de Bonn. Departament d’Àsia i l’Islam, Història de l’Art, Institut d’estudis orientals i asiàtics (art del Tibet) • Dr. Ricard Bru. Especialista en art japonès i coordinador de continguts del Museu de Cultures del Món de Barcelona. • Dr. Johanna Buss. Universitat de Viena. Departament d’estudis sud-asiàtics, tibetans i budistes (Hinduisme) • Dr. Pierre Cambon. Musée Guimet (París). Conservador d’art de Corea i de l’Afganistan (art coreà i del Nuristan).
• Albert Costa i Romero de Tejada, Barcelona (art africà) • Dra. Jasleen Dhamija. Especialista independent (joieria índia) • Dr. Eusebio Dizón, Universitat de les Filipines. Programa d’Estudis Arqueològics (art prehistòric de Filipines) • Dr. Henry J. Drewal. Universitat de Wisconsin- Madison. Departament d’Història de l’Art (art ioruba) • Dra. Anna Filigenzi. Directora de la Missió Arqueològica italiana a l’Afganistan (IsIAO/UNO) i professora a la Universitat “l’Orientale” de Nàpols (art de Gandhara) • Yvonne Fleitman. Museu d’Israel, Jerusalem. Conservadora Benjamin Weiss d’Art d’Amèrica de l’Ala de Belles Arts Edmon and Lily Safra (art de mesoamèrica i Andes Centrals) • Dr. Erika Forte, Universitat de Viena. Departament d’Història de l’Art (art budista i arqueologia d’Àsia central i oriental i Xina) • Marion Frenger, especialista independent (sud-est asiàtic).
• Dr. Niels Gutschow. Universitat de Heidelberg, Professor emèrit (aquitectura d’Índia i Nepal) • Regina Höfer, Institut d’estudis orientals i asiàtics, Departament d’Àsia i l’Islam, Història de l’Art Universitat de Bonn (art de la Índia) • Dr. Jyotindra Jain. Universitat Jawaharlal Nehru, Nova Delhi (escultura popular d’Orissa, sud Índia i Rajasthan) • Dr. Joachim G. Karsten. Universitat de Bonn (art del Tibet) • Andrea Loseries, especialista independent (pràctiques religioses al Tibet) • Elena Martínez-Jacquet, Directora de la Fundació La Fontana (art africà) • Dr. Ramiro Matos, Smithsonian Institution – National Museum of the American Indian (Washington). Conservador per a l’Amèrica Llatina (cultures andines) • Dr. Alexander von Rospatt, Universitat de Berkeley. Departament d’estudis del Sud i Sud-Est Asiàtic, (Art Budista a Nepal). • Dorit Shafir. Museu d’Israel, Jerusalem. Conservadora d’art d’Àfrica i Oceania de l’Ala de Belles Arts Edmon i Lily Safra (art africà)
• Dra. Victòria Solanilla. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d’Art i Musicologia. (Art Precolombí). • Dra. M. Dolors Soriano. Ex conservadora del Museu Etnològic de Barcelona (art oceànic i d’Austràlia). • Alban von Stockhausen, Universitat de Viena. Departament d’estudis sud-asiàtics, tibetans i budistes • Dr. Helmut Tauscher. Universitat de Viena. Facultat d’estudis filològics i culturals, Departament d’estudis del Sud-Est Asiàtic, Tibet i Budisme • Dr. Nicholas Thomas. Universitat de Cambridge, Professor d’Antropologia Històrica i Director del Museu d’Arqueologia i Antropologia de la Universitat de Cambridge (art d’Oceania i Austràlia) • Dr. Yamamoto Tsutomu, professor del Departament d’Història de la Cultura de la Universitat Seisen Joshi (escultura japonesa). • Dr. Verena Widorn, Universitat de Viena. Departament d’Història de l’Art (art de l’Himàlaia)
Exposicions complementàries
Als espais de lliure accés de la planta baixa es mostraran diverses presentacions de petit format que aprofundiran sobre la història de les col·leccions i el perfil humà i científic dels seus creadors, Albert Folch, August Panyella i Eudald Serra.
Una altra exposició tractarà sobre el valor arquitectònic i històric dels edificis que acullen el Museu: les cases del marquès de Llió i Nadal. En diferents llocs de l’edifici se senyalitzaran els elements arquitectònics més destacats i rellevants.
També es farà referència a la dimensió urbana i social del carrer de Montcada, com a exponent del dinamisme econòmic i social de la Barcelona medieval, però també de la moderna i contemporània.
Per últim i també als espais de lliure accés es presentaran exposicions de curta durada i de petit format per destacar alguna peça o conjunt de peces en especial o per establir diàlegs entre peces de les col·leccions del Museu i peces d’altres museus.
Exposicions temporals
El programa d’exposicions temporals complementarà el discurs estable del Museu amb propostes per desenvolupar temes transversals i per mostrar les diverses maneres d’expressar arquetips universals per mitjà de diferents expressions culturals, incloent l’europea o occidental .
«Escriptures» és la primera exposició temporal que presentarà el MCM.
Comissariada pel Dr. Miguel Peyró, especialista en lingüística, proposarà un recorregut a través de les cultures del món per presentar les varietats, els usos i els múltiples desenvolupaments d’aquest mitjà de comunicació, sense el qual serien impensables les nostres societats contemporànies. Les escriptures han tingut gènesis i evolucions particulars en els diferents pobles del planeta, d’acord amb les llengües i les cultures per a les quals van ser creades.
Nascuts originalment com a instruments per a la conservació i la difusió de la paraula, en les diferents cultures els textos escrits han arribat a esdevenir autèntics referents simbòlics que evoquen les diferències socials internes i externes, les claus identitàries i les aspiracions col·lectives de les comunitats que les fan servir.
L’exposició mostra com les escriptures són, més enllà de simples eines gràfiques per a la difusió d’informació, substitutòries del llenguatge parlat, representacions complexes i reveladores de les diferents societats que les utilitzen.
Activitats educatives
El Museu de Cultures del Món oferirà un programa d’activitats educatives i formatives al voltant dels seus continguts. La programació d’activitat atendrà les necessitats i interessos de diferents sectors que s’identifiquen principalment amb el públic familiar, escolar, general i especialitzat.
La vocació didàctica del Museu de Cultures del Món es materialitzarà en una aposta didàctica i formativa amb una especial atenció al públic escolar. La freqüentació d’aquest públic, que representa un percentatge molt important del total de vistes dels museus, esdevé un reclam posterior per a visites futures de caràcter familiar, un altre dels sectors de públic d’especial atenció pel Museu. Per últim, s’oferirà un programa d’activitats i cursos de formació relacionats amb els àmbits de contingut desenvolupats al museu. Una programació adreçada al públic interessat en aprofundir en el coneixement de les diverses cultures presents al museu des de diferents disciplines i perspectives. El museu també oferirà activitats pensades pel temps de lleure, per a infants; activitats especials per als períodes de vacances o caps de setmana.
Per a públic adult en la línia d’activitats relacionades amb experiències que permetin el vincle amb aspectes importants de les cultures presents al museu com la gastronomia, les llengües, la literatura, la música o el teatre.
L’origen de les col·leccions
Una història que ve de lluny El 1949 l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar el Museo Etnológico y Colonial de Barcelona amb August Panyella com a director. Els fons d’aquest primer museu procedien dels dipòsits de la Junta de Museus de Barcelona de 1949 i de les seccions d’Etnologia del Museu Arqueològic de Catalunya i del Museu Martorell així com la col·lecció de 165 objectes de Guinea Equatorial adquirits pel Dr. Pere Bosch Gimpera, una col·lecció d’objectes de Filipines procedents de la Primera Exposició Universal celebrada a Barcelona l’any 1888, i objectes adquirits directament per Carreras i altres membres de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Un cop inaugurat, les col·leccions es van nodrir fonamentalment de les campanyes d’expedicions etnogràfiques realitzades pel Museu a càrrec dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona fins al 1976.
Des dels anys cinquanta, Albert Folch havia reunit una important col·lecció d’art aplegada durant els seus viatges per diferents indrets del món i per adquisicions a les principals galeries d’art internacionals. A partir de l’any 1975 es va crear la Fundació Folch per gestionar la col·lecció i per promoure l’estudi i la divulgació de les cultures que hi són representades. Els fons van ser reunits per Folch en col·laboració amb Eudald Serra, que es va encarregar de l’assessorament referent als objectes i les adquisicions. Folch també va sufragar parcialment algunes de les expedicions del Museu Etnològic i una part dels objectes van passar a formar part dels fons del Museu. La fundació va promoure diverses exposicions i publicacions d’obres especialitzades sobre art no europeu.
Les persones
El Museu de Cultures del Món fa palesa la tasca realitzada per les persones que han tingut un paper destacat en la creació de les col·leccions i en el coneixement de les cultures presents a les seves sales.
Albert Folch i Rusiñol (1922-1988) químic i empresari. Juntament amb la seva esposa, Margarita Corachán, va realitzar diversos viatges a Amèrica Llatina per tal de conèixer Veneçuela, país natal d’ella, i per l’atracció d’efectuar una travessa pels Andes. Va conèixer August Panyella i Eudald Serra, als quals els va unir una profunda amistat i van iniciar una col·laboració que durà tota la vida.
Va sufragar parcialment algunes de les expedicions del Museu Etnològic de Barcelona i una part dels objectes adquirits durant els seus viatges (4.000) van ser cedits al museu, passant a formar part dels seus fons. Per la seva contribució a la cultura l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la medalla d’or al Mèrit Científic i el 1985 la Generalitat de Catalunya la Creu de Sant Jordi.
August Panyella i Gómez, (1921- 1999) historiador i etnòleg. Primer director i impulsor del Museu Etnològic de Barcelona. El 1949 es va inaugurar el Museo Etnológico y Colonial. Junt amb la seva esposa Zeferina Amil, va dirigir i procurar l’augment de les col·leccions amb fons procedents de les successives campanyes promogudes pel museu. Va organitzar i participar en nombroses expedicions a diferents indrets del món junt amb Jordi Sabater, Eudald Serra o amb ells i Albert Folch, als quals l’unia una gran amistat, incorporant fins el 1973 més de 10.000 objectes al fons fundacional del museu.
Eudald Serra i Güell, (1911-2002) escultor i etnòleg. Important escultor surrealista, va formar part de l’avantguarda artística catalana de postguerra amb el grup ADLAN. El seu interès per les cultures es va iniciar durant el viatge a l’illa d’Hokkaidō el 1947 treballant per l’exèrcit dels Estats Units, quan va iniciar el modelat de busts dels habitants originaris del territori, que ell va definir com a antropologia plàstica, activitat que va ser una constant en tots els seus viatges.
Va col·laborar amb el museu participant en diverses expedicions i en viatges de prospecció durant les quals va adquirir objectes per als fons del museu. En les expedicions organitzades per Folch es va ocupar de la preparació i programació, així com de la selecció i la compra dels objectes.
Es va dedicar també a la docència, activitat que va deixar a l’esdevenir conservador responsable de les col·leccions d’Albert Folch.
La casa Nadal
Una casa amb retrats a les finestres L’actual casa Nadal és un casal residencial de planta baixa i dos pisos, resultat de la unió de dos edificis del segle XIV, que Jeroni Nadal va convertir en un de sol a partir de 1637. La seva família el va posseir fins al darrer terç del segle XVIII i li va donar el nom que l’identifica actualment. L’estructura de l’edifici principal correspon a la tipologia de casa medieval, amb pati central amb galeria d’arcs apuntats a la primera planta, façana amb torre originàriament a l’extrem dret i una galeria coberta sostinguda per columnes (solana) al pis superior. No disposa, però, d’escala noble d’accés al primer pis.
L’edifici actual és el resultat de diverses reformes i afegits. A finals del segle XV i durant el segle XVI s’hi van afegir finestres, entre les quals destaca la situada a la planta baixa de la façana, decorada amb el bust d’un home i el d’una dona, suposadament retrats del mercader que va adquirir la casa el 1546 i la seva esposa.
A partir de 1789 s’hi van incorporar l’actual portada d’accés i els balcons del primer pis. Possiblement, uns anys abans s’havia eliminat l’escala noble del pati.
Com altres edificis, al segle XIX va ser modificat per transformar-lo en casa de veïns, i s’hi van establir diferents entitats, com ara societats recreatives, excursionistes i socials. L’Ajuntament de Barcelona el va expropiar el 1967 i el 1971 en va iniciar les obres, que van implicar grans modificacions de l’edifici
principal, que conservava gran part de la façana amb l’aspecte original. Aquesta intervenció va ampliar la galeria de solana, ja que es va eliminar la torre original i es van modificar algunes obertures; així mateix, entre altres actuacions, es va incorporar la galeria de la primera planta del pati principal. Des de 1997 fins a l’any 2010 va allotjar el Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona.
La casa del Marquès de Llió
Una casa amb embigats medievals policromats La casa Móra, o del Marqués de Llió, és un gran casal residencial originàriament de la segona meitat del segle XIII, amb façanes a dos carrers i un xamfrà a la confluència d’aquests; la façana principal és la del carrer de Montcada. El 1705 la finca va ser adquirida pel pare del primer marquès de Llió, del qual pren el nom actual. Resultat de la unió de tres edificis, presenta planta baixa i dos pisos, excepte a la façana principal, que incorpora una torre un pis més alta.
Malgrat les successives reformes, l’edifici principal conserva l’estructura original de casal construït entre mitgeres, amb cos rectangular i torre en un extrem, que s’organitza al voltant d’un pati central des del qual s’accedeix a la primera planta per l’escala noble. Originàriament tenia un pati de dimensions més grans amb un pòrtic amb arcs de mig punt, que a la segona meitat del segle XIV va ser reformat, i a la planta superior, una galeria coberta (solana) sostinguda per petits pilars a la façana exterior i arcades a l’interior. En dues sales del primer pis es conserva un important conjunt d’embigats medievals policromats del segle XIV, únics a Barcelona, de gran qualitat artística i històrica, atès que mostren el programa de les residències privades de la ciutat durant el període.
Al segle XVI s’hi van afegir algunes finestres i, durant aquest segle i el següent, es va ampliar l’edifici mitjançant diverses compres que van permetre d’afegir-hi els cossos lateral i posterior. Possiblement també s’hi van dur a terme importants obres d’adequació. A la segona meitat del segle XVII, entre les actuacions que s’hi van fer, es van obrir els balcons de la façana. Després de l’adquisició de 1705, es va remodelar completament: s’hi va construir l’escala noble del pati i els balcons actuals, així com també el frontis aixamfranat de l’angle dels dos carrers i el portal d’entrada. Posteriorment va ser seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i, durant molts anys, seu de l’Ateneu Obrer. Adquirit per l’Ajuntament de Barcelona el 1955, s’hi van efectuar obres de 1955 a 1959 i de 1964 a 1969, durant les quals es van recuperar elements originals i se n’hi van afegir d’altres. De 1982 a 2008 va ser seu del Museu Tèxtil i d’Indumentària i posteriorment, fins al 2012, del Disseny Hub Barcelona (DHUB).