Quan Faemino y Cansado encaren la creació d’un nou espectacle la seva preocupació primera és aconseguir l’excel·lència. No sempre ho aconsegueixen. Per exemple en ¡Quien tuvo retuvo! per descomptat que no…
Quan decideixen quin serà el tema que  el seu nou espectacle rebutgen habitualment qualsevol idea ja realitzada. En ¡Quien tuvo retuvo! no ha estat el cas…
Quan busquen com serà la posada en escena del seu nou espectacle intenten no repetir mai cap element, ja sigui d’escenografia o il·luminació. En ¡Quien tuvo retuvo! no ha estat possible…
Quan Faemino y Cansado dissenyen la producció d’un nou espectacle mai els espanta el cost econòmic, mai eliminen un gag o un sketch per car que resulti portar-ho a escena. En ¡Quien tuvo retuvo!, no obstant això, la producció ha estat més aviat austera…
En definitiva, si no és excel·lent ni hi ha tema, repeteixen posada en escena i és barat, ¿què aporta ¡Quien tuvo retuvo! a la carrera de Faemino y Cansado? 
Doncs dues coses a qual més important: Riures i Reminiscències.