Conferència a càrrec de Xavier Albertí:
Fills de Wifredo el Pelut (això vol dir catalans) Dimarts 4 de març de 2014 a les 19 hores Sala Tallers Entrada lliure amb reserva prèvia a espectador@tnc.cat
Adreçant-se als «fills de Wifredo el Pelut», el pròleg dels Singlots poètics de Serafí Pitarra és una introducció satírica a una de les obres més impressionants del teatre català: l’edició de vint-i-quatre volums publicats entre 1864 i 1866 que inclouen bona part de les obres més significatives del prolífic dramaturg, el qual arribaria a estrenar més d’un centenar de títols en els seus cinquanta-sis anys de vida.
Des de la relació entre el pseudònim i el nom autèntic, fins a la importància del teatre d’alcova de les societats privades recreatives juntament amb l’eclosió del teatre popular en català gràcies als terrenys sense urbanitzar dels Jardins del Passeig de Gràcia, passant per la creació d’un públic i d’uns models actorals que Pitarra va tenir la capacitat de consolidar, Xavier Albertí ens acostarà a aquest protagonista de la nostra història escènica.
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/conferencia-fills-wifredo-el-pelut
Sainet líric:
L’esquella de la torratxa Serafí Pitarra Creació: EGOS Teatre 7, 8 i 9 de març de 2014 (Divendres i dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores)
Sala Tallers De 3 a 6 euros
Serafí Pitarra es fa conèixer als escenaris públics barcelonins amb L’esquella de la Torratxa , que s’estrena el 1864 al teatre de l’Odeon, a la Plaça de Sant Agustí. La popularitat que assolirà l’obra serà extraordinària, especialment quan faci el salt als Camps Elisis dels Jardins del Passeig de Gràcia aquell mateix estiu, que marcarà, així, la primera fita important del nou teatre en català, que en dos anys normalitzarà la seva presència d’una manera impressionant. L’èxit assolit per les produccions en la llengua autòctona durant les temporades d’estiu s’entén gràcies a la naturalesa musical d’aquestes sarsueles, que sovint eren sainets en els quals s’havien integrat unes quantes cançons per satisfer els gustos del públic.
Una petita vila catalana està a punt de celebrar eleccions per triar diputat, i l’alcalde intentarà comprar els vots dels vilatans per al seu protegit. Ben aviat, però, tot es complicarà amb l’aparició d’un altre candidat i amb el descobriment dels secrets de joventut de l’alcalde, que generaran una trama delirant en què el menys important serà respectar les normes del joc democràtic.
Epicentre Pitarra
La sarsuela L’esquella de la Torratxa és una paròdia del drama romàntic La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll, en la qual els conflictes d’honor de l’obra en castellà, esdevenen en el text de Pitarra la paròdia d’un sistema polític on el caciquisme encara té una marcada presència.
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/esquella-de-la-torratxa
Exposició:
Pitarra 1864-1866 Inauguració el 28 de març de 2014 a les 12 hores Vestíbul principal
Entrada lliure
Amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes
A inicis del segle XX, la creació urbanística del Paral·lel i la proliferació d’un teatre popular musical propi van ser factors clau per a l’articulació d’una cultura catalana de masses; entre 1864 i 1866, els Jardins del Passeig de Gràcia i l’eclosió del teatre en català gràcies al grup de dramaturgs encapçalats per Serafí Pitarra van ser determinants per explicar l’accelerada presència del català en la vida pública barcelonina, que tindrà el teatre com a principal focus d’oci. Segurament semblarà sorprenent que tota aquesta transformació tingués lloc en només tres anys, però les hemeroteques així ho demostren.
Per explicar l’evolució estètica de Pitarra –que sovint s’ha raonat fent la contraposició entre el pseudònim de «Pitarra» i el veritable nom de «Frederic Soler» com a etapes voluntàriament diferenciades a causa d’un gir ideològic– cal entendre sobretot l’afany titànic del dramaturg i empresari per satisfer contínuament un nou públic en català, el qual protagonitzarà així la construcció d’un nou sistema teatral en què la llengua pròpia passaria a ser predominant.
L’oblit a què va ser condemnat el llegat de Pitarra per una part de la cultura catalana que va renegar-ne amb massa lleugeresa, ha afavorit mirades esbiaixades a l’hora d’explicar el seu paper fundador dins del teatre català modern. L’exposició Pitarra 1864 – 1866 pretén fixar alguns aspectes encara imprecisos sobre la seva figura i donar noves claus de lectura que facilitin la comprensió d’un moment imprescindible per entendre la cultura catalana actual.
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/exposicio-pitarra-1864-1866
Epicentre Pitarra
Ruta literària:
Pitarra: de l’Hospital als Jardins 29 de març de 2014 a les 17 hores
Fora del TNC De 3 a 6 euros
Prenent el monument a Frederic Soler com a punt de partida, la geografia pitarriana s’endinsa pel carrer Hospital i s’estén Rambla amunt fins al Passeig de Gràcia.
Un recorregut que resseguirà les petges de l’autor en català més estrenat del seu temps, a partir dels dos eixos teatrals principals de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX. Alguns d’aquells teatres han desaparegut i d’altres encara es mantenen drets amb una activitat més o menys escènica; entre tots, però, van contribuir a dibuixar un mapa cultural que explica el teixit urbà d’una ciutat en creixement.
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/ruta-literaria-pitarra-de-hospital-als-jardins
Espectacle a la Sala Tallers:
El Cantador Serafí Pitarra ITNC – Jove Companyia del Teatre Nacional
Direcció: Xicu Masó
Del 2 al 13 d’abril de 2014 (Dimecres, dijous i divendres a les 10 hores; dissabte a les 20 hores, i diumenge a les 18 hores)
Sala Tallers
La Jove Companyia del Teatre Nacional neix en complicitat amb l’Institut del Teatre per tal d’investigar i sistematitzar els codis interpretatius d’un actor «clàssic» català. La companyia estarà formada cada any per una selecció d’alumnes recentment graduats, que assajaran un text paradigmàtic de l’epicentre patrimonial de la temporada. Posteriorment, es presentarà l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya i arreu del territori.
La primera obra que treballarà la Jove Companyia del Teatre Nacional serà El cantador , de Serafí Pitarra. Subtitulada «Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla», es tracta d’una paròdia del drama romàntic El trovador d’Antonio García Gutiérrez, gran èxit del teatre espanyol de 1836 que inspiraria el llibret d’ Il t rovatore de Giuseppe Verdi. El cantador va ser escrit l’any 1864 en col·laboració amb Pau Bunyegas, pseudònim de Conrad Roure, una altra figura imprescindible per entendre el renaixement teatral i cultural del moment.
Situada al segle XV, El cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L’enemistat de Don Nunyo i Don Manric, que es disputen l’amor de Donya Leonor, desembocarà en una rivalitat còmica que agafarà camins absolutament aliens a les nocions d’honra i honor promogudes pels codis narratius del teatre en castellà.
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/el-cantador
Conferència a càrrec de Toni Soler:
De Pitarra a Polònia: com riem els catalans Dimarts 8 d’abril de 2014 a les 19 hores Sala Tallers De 3 a 6 euros
Un dels trets que defineixen de qualsevol idiosincràsia cultural és el funcionament del seu sentit de l’humor, el qual permet entendre la personalitat d’un poble millor que moltes tradicions folklòriques. Reflexionar sobre la nostra manera de riure és entendre millor la nostra manera de ser.
En el sentit de l’humor català, hi bateguen ressons amagats de Frederic Soler «Pitarra» i d’una tradició d’humorisme que ha perviscut fins als nostres dies passant per noms tan importants de l’escena còmica catalana com Lleó Fontova, Pepe Marqués, Elena Jordi, Josep Santpere, Mary Santpere, Joan Capri o Andreu Buenafuente, fins a arribar als programes televisius Polònia i Crackòvia .
El creador d’aquests dos últims programes, el periodista Toni Soler, explorarà els paral·lelismes entre la manera en què la nostra tradició cultural entén el sentit de l’humor i la manera en què s’ha intentat definir al llarg de la història allò que significa ser català.
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/conferencia-de-pitarra-a-polonia-toni-soler
Espectacle a la Sala Tallers:
Liceistes i cruzados Serafí Pitarra
Direcció: Jordi Prat i Coll
16, 17 i 18 de maig de 2014 (Divendres i dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores)
Sala Tallers De 3 a 6 euros
El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i, alhora, va determinar que el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la voluntat de marcar distàncies respecte de les noves sales.
L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre «liceistes» i «cruzados», entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu. L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana.
El pare de la Dolores és un apassionat cru zado que només vol casar la seva filla amb algú dels mateixos gustos teatrals. En Ricardo, que vol casar-s’hi, haurà de fer-se passar per un bon espectador del Teatre de la Santa Creu per tal de guanyar-se el favor del pare –memoritzant meticulosament l’extensa llista d’òperes i artistes que ha anat acollint any per any el teatre de la Rambla– i alhora haurà d’intentar desemmascarar un rival que té els favors del pare de la noia, malgrat ser en realitat un liceista camuflat.
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/liceistes-i-cruzados
Espectacle a la Sala Tallers:
SAFARI Pitarra Jordi Oriol i Josep Pedrals
Direcció: Jordi Oriol
Del 5 al 22 de juny de 2014 (De dimecres a dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores)
Sala Tallers De 6 a 12 euros
Novell jòch dramátich d’expedició theatral, que lo famolenc matrimonio artístich de’n Jordi Oriol y’n Josep Pedrals ha tingut la titánica humorada d’escriure –per encárrech remunerat i en’l catalá qu’antes se parlava– alrededor d’aquest Mestre del Gayre Saber fer riure, dit fundador de lo teatro catalá y considerat aixins pertot lo mòn mundial (fora esclar, de las fronteras d’aquest pays de vetas y fils lo qual no sap pas que lo seu propio genoma porta ‘l virus de lo grand poeta Serafí).
Puix si això de revisar ho fem ab Shakespeare, Ibsen y ab los clássichs forasters, que no sòn altra cosa que ficcions y encar de terra estranya; perqué no ho havém de fer ab las produccions de casa y sobre tot ab un mestre com ha sigut i fou aquell bandarra? D’ell sòn los versos: que podrias trobar, / y’m pots ben creure, trabas mils, / puix per més que xich ne siga / no és un regne una botiga / de vendre betas y fils . Ah! Si tots los que’ns governan seguissin eix saludable consell, otro gallo nos cantara que diuhen a ponent; peró ells cada dia ho consideran més botiga y cada dia’ns foten més fil.
Per’xo haurian de demanar tots los aymants de les lletres patrias que las Gatadas de’n Pitarra fóssen gravadas en lletras d’or en l’escambell d’aquell monument del plà de las comedias, que avuy per avuy no ha vist altra cosa que las titolas de quatre pixaners y las manyas d’unas quantas pajilleras.
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/safari-pitarra
Col·loqui amb Laura Borràs:
Co·loqui SAFARI Pitarra Divendres 6 de juny de 2014 després de la funció de SAFARI Pitarra Sala Tallers Entrada lliure
El col·loqui de SAFARI Pitarra comptarà amb la presència de Laura Borràs i dels autors de l’espectacle, el dramaturg Jordi Oriol i el poeta Josep Pedrals.
Laura Borràs (Barcelona, 1970), és doctora en filologia romànica i professora a la Universitat de Barcelona. És autora de diverses publicacions en el marc de la teoria literària, on destaquen les seves investigacions sobre els vincles de la literatura i la tecnologia digital. L’any 2012 va ser comissària de l’any Sales, Calders, Tísner, organitzat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, és directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/colloqui-safari-pitarra
Curs d’estiu:
Curs sobre Pitarra a Els Juliols de la UB
El Teatre Nacional de Catalunya oferirà anualment un curs d’estiu a la Universitat de Barcelona sobre l’epicentre patrimonial de la temporada: en aquest cas, Serafí Pitarra.
Els Juliols són els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. El monogràfic tindrà 20 hores de durada distribuïdes al llarg d’una setmana, en torn de matí, i es durà a terme a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Els Juliols són cursos oberts a tothom que busqui formació reglada o a persones que tan sols es proposin ampliar els seus coneixements. Per poder-hi participar, doncs, no es requereix cap requisit especial, més enllà de la curiositat i les ganes d’aprendre i de prendre part en aquesta activitat.
Més informació a http://www.ub.edu/primeracte/
Mostra de teatre amateur:
Mostra de teatre amateur entorn de Pitarra 28 i 29 de juny de 2014 (Dissabte a les 17 i a les 21.30 hores i diumenge a les 12 i a les 18 hores)
Sala Tallers
Entrada lliure
Catalunya té la salut teatral que té gràcies a la vitalitat d’una cultura escènica popular que va assegurar la pervivència dels elements essencials d’un patrimoni que s’havia vist allunyat massa vegades dels escenaris oficials. Quan l’escena catalana ha aconseguit professionalitzar-se, el teatre amateur ha sabut mantenir el seu dinamisme per seguir alimentant el nostre panorama dramàtic.
L’extraordinària popularitat de què va gaudir en el seu moment Serafí Pitarra encara té un viu ressò en la xarxa de teatre d’aficionats de Catalunya, sense la qual l’embranzida del pare del teatre modern català probablement no hauria perdurat fins als nostres dies. Per això el Teatre Nacional de Catalunya vol expressar el seu deute amb la tasca imprescindible d’aquest teixit ciutadà, establint-hi un diàleg a l’entorn de l’Epicentre Pitarra.
La Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya agrupa actualment uns tres- cents grups de teatre d’aficionats de tot el territori. Al llarg de la temporada, alguns d’aquests grups posaran en escena diferents textos de Pitarra i posteriorment la Sala Tallers acollirà durant un cap de setmana una mostra dels quatre muntatges més destacats.
Padrinatge Josep Maria Benet i Jornet
Més informació a http://www.tnc.cat/ca/mostra-teatre-amateur-pitarra
Singlots poètics de Serafí Pitarra (Arola Editors – TNC)
Tot i que el corpus d’obres de Serafí Pitarra estrenades entre 1864 i 1866 té un gran interès literari i testimonial, fins ara només es disposava de l’edició moderna d’uns pocs textos puntuals d’aquesta època, de manera que per llegir Pitarra calia, doncs, adreçar-se a les edicions originals, amb totes les dificultats de lectura que això comporta per a un públic lector no especialitzat.
En ocasió de l’Epicentre Pitarra, Arola Editors i el Teatre Nacional han volgut fer un pas important en aquest sentit, editant el teatre complet de Serafí Pitarra recollit a la sèrie S inglots poètics (1864-1867), que ja des de l’estrena de L’esquella de la torratxa va contribuir decisivament a la difusió llegida de les obres de l’autor (amb contínues reedicions i tirades que en ocasions superarien els 16.000 exemplars).
Aquesta edició ha estat fruit d’una important suma d’esforços que l’han feta possible, començant pel suport econòmic de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Universitat Rovira i Virgili, i continuant pel treball de transcripció i la col·laboració editorial que han realitzat els estudiants en pràctiques de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona: Marc Comella, Oriol Gilibets, Francesc López, Héctor Mellinas, Rita Ondarra, Raquel Santanera i Gabriela Zapior, sense els quals difícilment hauria estat possible dur a terme un projecte d’aquesta magnitud en un temps tan reduït.
Finalment, volem agrair la col·laboració especial del professor August Bover, que ha assessorat el treball editorial proposat des del Teatre Nacional.
Agraïments especials de l’edició dels Singlots poètics :
Alfred Arola (Arola Editors) August Bover (col·laborador especial de l’edició) Esther Blasco (responsable de pràctiques de la UB) Marc Comella, Oriol Gilibets, Francesc López, Héctor Mellinas, Rita Ondarra, Raquel Santanera i Gabriela Zapior (estudiants en pràctiques que han fet la transcripció i esquelet editorial)
Epicentre Pitarra